El president del Consell de Menorca creu que posar un límit al descompte de resident «no és gens oportú»
Les veus discordants contra la possibilitat que s'estableixi un límit a la bonificació que l'estat paga als bitllets d'avió dels ciutadans de les Illes s'aixequen arreu. En aquest sentit, el president del Consell de Menorca, el popular Santiago Tadeo, ha declarat avui que «posar un límit al descompte de resident no és gens oportú».
El Parlament acorda demanar a Madrid que abarateixi el preu de la benzina a les Illes
La comissió d'Economia del Parlament ha aprovat avui per unanimitat una proposició no de llei presentada pel grup parlamentari socialista en la qual sol·licita al Govern central que els preus dels hidrocarburs a les Balears s'aproximin a la mitjana estatal.
El PSM presenta deu esmenes a Madrid per a que Balears pugui rebre 1.000 milions més
El portaveu del PSM-IV-ExM al Parlament, Biel Barceló, ha presentat, a través del grup Compromís pel País Valencià, un total de 10 esmenes parcials als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) perquè Balears rebi un total de 1.000 milions d'euros, la majoria dels quals (728 milions) fan referència a les inversions estatutàries corresponents a 2011 que «no van acabar de dur-se a la pràctica» i de 2012 que «s'han deixat a zero».
Rotger no fa com Bauzá: crida a la unitat i defensa la llengua
Pere Rotger no és José Ramón Bauzá. Ambdós són presidents i del PP, sí. Però el primer té un càrrec institucional, experiència i es diu regionalista, i el segon és nou i té molt de poder. Potser, per això, el discurs institucional que feren amb motiu del Dia de Balears mostrà tantes diferències. Rotger fou reivindicatiu, autonomista, i es cansà de fer crides a la unitat per sortir de la crisi, des de l'optimisme. El segon evità les reivindicacions, pintà un panorama obscur, omplí la llotja de retrets i culpà de tot el seu antecessor, Francesc Antich, i l'oposició.
I si la insularitat hagués aïllat el feminisme?
Illes, terra de mar: així són les Balears, marcades per una insularitat que, com el seu nom indica, les aïlla. La distància geogràfica, precisament, afecta aspectes com ara la comunicació amb la Península, el contacte cultural i polític i el moviment migratori. Així s’entén el caràcter més tancat dels illencs, avesats a qualificar de forasters o de forasterets els ciutadans arribats de fora de l’àmbit català.
Taxes aèries com les de les Canàries
El president Francesc Antich confirmà ahir que les Balears es beneficiaran del "gruix" de bonificacions i rebaixes de taxes aèries que han aconseguit les Illes Canàries. La mesura permetrà que a l'aeroport de Palma es pagui un 21% menys per la taxa de passatgers, una de les que repercuteixen en el preu del bitllet (se'n paguen també per aterratge o seguretat), i això compensarà l'augment del 12% en el conjunt de taxes previst per a l'any que ve. La taxa per passatger passarà dels 6,12 euros (que s'haguessin pagat el 2011) als 4,8 euros en vols europeus; i dels 9,18 als 7,3 euros en els de fora de la UE. L'acord s'ha materialitzat en una esmena als pressuposts de l'Estat. UM creu que el Govern fa "justícia" amb les Balears gràcies a Coalició Canària Interior defensa les tasques de coordinació en l'extinció del foc a Benirràs
Una secció més per a l'Audiència
El president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), Antoni Terrassa, ha demanat avui la creació d'una tercera secció a l'Audiència de Palma, donada l'alta càrrega de treball que suporta aquest òrgan pels casos de corrupció i de tipus econòmic, així com per la insularitat. Així ho ha dit avui durant la presentació de la Memòria Anual de l'any 2010 del TSJIB, que mostra un augment del 4,1% dels assumptes resolts als jutjats i tribunals de les illes, encara que també reflecteix una apujada dels pendents a final de l'any, en aquest cas del 8,9%. Fonamenta la petició en l'augment dels casos de corrupció i de tipus econòmic, assumptes especialment complexos perquè involucren moltes qüestions jurídiques, i moltes parts.
Les Balears i les Canàries reivindicaran juntes els drets de les regions insulars
Els arxipèlags de les Balears i les Canàries crearan un front comú per reivindicar els drets de les regions insulars amb la celebració de dos fòrums anuals en els quals participaran ambdós governs autonòmics, segons ha anunciat aquesta tarda el president balear, José Ramón Bauzá. "Les Canàries i les Balears estam distanciats geogràficament, però tenim nombroses coses en comú i compartim els mateixos problemes derivats de la insularitat", ha indicat Bauzá després de reunir-se amb el president de les Canàries, Paulino Rivero a Menorca. Ambdós presidents autonòmics han assistit al III Fòrum Menorca Illa del Rei, celebrat aquesta tarda per debatre els reptes del transport aeri als dos arxipèlags.
Un seguici de 12 persones acompanyà Bauzá a Brussel·les
El president, José Ramón Bauzá, s'ha passejat aquests dies per Brussel·les amb un seguici format per dotze persones. Dilluns van anar a un dinar de presidents de comunitats autònomes amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i més tard alguns assistiren a la sessió plenària dels Open Days del Comitè de les Regions, segons consta a la web del Govern. Com publicà ahir ElConfidencial.com, la delegació illenca és la més nombrosa de les dels vuit presidents autonòmics que han estat aquests dies a la capital institucional europea. El mateix digital explica que totes les delegacions sumen una expedició de, ni més ni menys, 56 persones. El segon president amb més acompanyants ha estat el basc, Patxi López, amb onze acompanyants, incloent-hi dos guardaespatles. La presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, en canvi, hi ha anat just amb dos membres del seu equip. També hi han anat els presidents d'Extremadura, Aragó, Múrcia, Canàries i Andalusia amb les seves respectives delegacions.
Un fons compensarà la insularitat
El Govern central proposarà la creació d’un fons per compensar les comunitats autònomes més perjudicades pel criteri de població, que és el que emprarà de manera prioritària el nou sistema de finançament per repartir els recursos. D’aquest nou fons se’n beneficiarien les comunitats en les quals, a l’hora de prestar els serveis bàsics, hi pesen més elements com ara l’envelliment de la seva població, la dispersió dels seus habitants o la insularitat, com és el cas de les Balears.
Bauzá demana a la UE que la insularitat no discrimini les Balears
El president del Govern, José Ramón Bauzá, reivindicà ahir la necessitat de continuar enfortint la cohesió econòmica i social de les regions durant una trobada de treball de presidents autonòmics amb el de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, a Brussel·les. Bauzá es mostrà convençut de la importància de les negociacions sobre el futur financer per al 2014-2020 i, per això, manifestà que ara més que mai el paper de les autoritats autonòmiques i locals ha de ser fonamental. Així mateix, el president Bauzá ressaltà la necessitat d'introduir mesures especials per als territoris insulars.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic