Un fons compensarà la insularitat

La proposta, que fou avançada ahir per la Cadena Ser, no va merèixer cap valoració del conseller d’Economia i Hisenda, Carles Manera, que la considerà un "globus sonda" més. Manera es desplaçarà a Madrid per mantenir una reunió bilateral amb el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, i conèixer més detalls de la proposta d’un nou model de finançament que elabora el Ministeri d’Economia i Hisenda de Pedro Solbes.

En principi, les Balears no s’han de veure perjudicades per l’ús de la població com a principal criteri per a la distribució de recursos. De fet, el Govern ha reclamat que s’hi tingui en compte no tan sols la població censada a les Illes, sinó també la població efectiva (flotant). El sistema de finançament encara vigent no té en compte la població actual de l’Arxipèlag, que supera el milió d’habitants, sinó que pren com a base la que tenia a final dels anys noranta, de gairebé 750.000 persones. Just l’actualització d’aquest paràmatre suposaria una millora del finançament de devers 200 milions d’euros a l’any.

Amb el fons que plantejarà el Govern central, es cobriria el 80% de la despesa que genera la prestació dels serveis de sanitat, educació i atenció social, incloent-hi també la Llei de dependència. D’aquest fons se’n beneficiarien les comunitats autònomes en les quals, a l’hora d’oferir aquestes prestacions bàsiques, hi pesen més elements com l’envelliment de la seva població, la dispersió dels seus habitants o la insularitat. Aquest fons es crearia de manera semblant a la dels fons europeus, amb els quals es tracta de compensar les regions i els estats menys avançats de la UE.

Però aquest no és l’únic element que s’ha donat a conèixer del sistema nou. També se n’ha comentat que la Justícia no serà reconeguda com a servei bàsic essencial a finançar de manera equitativa. Així mateix, aquest estiu es donà a conèixer la intenció de Madrid de cedir el 50% de l’IRPF i de l’IVA i el 58% dels imposts especials a les comunitats autònomes, que fins ara en rebien el 33%, el 35% i el 40%, respectivament.

El Govern balear sempre ha advertit que si no es modificava el càlcul de necessitats de despesa de la Comunitat, la cessió de més imposts no suposarà més recursos perquè encara es considerarà que el finançament de les Illes és superior a les seves necessitats. Manera manté que el fons de suficiència no ha de perjudicar el finançament per càpita dels serveis bàsics essencials de l’Arxipèlag. A la vegada, afirma que el més important és com es tanca el model, perquè si es tanca amb regles de modulació que perjudiquen les Illes no servirà de res.

"La crisi no ha d’aturar la reforma"

En l’actual sistema de finançament de l’Estat s’han de replantejar molts d’aspectes, i la crisi actual no hauria de representar cap problema per reformar-lo. Així ho manifestà ahir l’economista Xavier Sala i Martín, que participa en el Fòrum d’Innovació Empresarial 08, que té lloc des de dimecres al centre Riskal de Palma, i en el qual són presents reconeguts experts d’àmbit estatal i internacional. A les comunitats autònomes els convé més, tenint en compte la situació actual, gestionar determinats doblers que ara mateix són competència de l’Estat?

"El principi fonamental, sempre i pertot arreu, és que els recursos els gestioni qui és més a prop del ciutadà, perquè els ciutadans no són tots iguals. Són diferents les persones de les Balears que les de Lleó i si s’ofereixen les mateixes solucions a tothom, no la podran encertar amb tothom", reflexionà Sala i Martín, que troba que cada territori haria d’autogestionar-se. "El que es pugui gestionar en l’àmbit de les Balears no s’ha de gestionar des de l’àmbit estatal", reblà. I en posà com a exemple el sistema dels països nòrdics, "molt més descentralitzats i que funcionen molt bé".