Adjudicada la contractació de la construcció del nou IES de Santa Maria
Aquest divendres s’ha adjudicat la contractació de la construcció del nou IES de Santa Maria del Camí...
Cauen un 95% els visats d’habitatges a Balears des de l’inici de la crisi
El sector de la construcció encara no ha tocat fons a les Balears. Així ho posen de manifest les darreres dades del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes (COAIB), segons les quals els visats d'habitatges han caigut un 95% des de l'inici de la crisi, l'any 2007. A Mallorca, es passà de 3.150 habitatges visats fa cinc anys a 166 el primer trimestre de 2013. El descens fou més acusat a Menorca, de fins al 97%, ja que ha passat de 471 visats d'habitatges a 13. De fet, aquesta caiguda no minva, perquè de gener a març d'enguany el nombre de visats d'habitatges es reduí un 26,62% respecte del mateix període de l'any anterior. En total, se'n visaren 204 davant els 278 de fa un any. Cal tenir present, però, que la baixada del primer trimestre d'enguany és molt inferior a la registrada el mateix període de l'any passat respecte de 2011. El drama de la construcció
El 50% dels enderrocs van a parar a abocadors il·legals
Imatge facilitada per la Guàrdia Civil d’un abocador descontrolat a la comarca de Manacor. El 50 per cent dels enderrocs que es generen a l'Illa acaben a abocadors il·legals. Així ho certifica un informe pericial de l'empresa KPMG elaborat per encàrrec de Mac Insular, concessionària de la gestió dels residus de construcció del Consell de Mallorca. L'empresa ha presentat més d'un centenar llarg de denúncies i disposa de més de 500 fotografies que certifiquen l'existència de diferents abocadors il·legals a multitud de municipis de Mallorca.De fet, hi ha instantànies que mostren, fins i tot, solars amb maquinària per tractar els residus. L'informe pericial, encarregat per Mac Insular i elaborat per KPMG, assenyala que l'any 2007 l'empresa concessionària gestionà un total de 567.147 tones de residus i considera que se'n generaren 1.260.000.
Les Balears han perdut 11.500 autònoms en els darrers cinc anys
Les Balears han perdut prop d'11.500 treballadors autònoms d'ençà de l'inici de la crisi. Segons dades del Ministeri de Treball, el darrer dia de gener d'enguany -la darrera dada disponible- hi havia 73.548 autònoms afiliats a la Seguretat Social. En concret, són 11.478 manco que els afiliats el mateix mes del 2008, just a l'inici de la crisi econòmica. Des de llavors, la destrucció d'ocupació ha estat una constant. La pèrdua de llocs de feina és una de les conseqüències més greus de la conjuntura actual i un dels efectes més mals de recuperar, ja que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) per sobre del 0% no es tradueix d'immediat en creació d'ocupació. No debades, tot i que en els darrers mesos l'Arxipèlag ha liderat la disminució de l'atur, les afiliacions no s'han incrementat.
La futura llei del sòl permetrà iniciar obres menors sense llicència
Les obres menors es podran iniciar sense esperar la llicència municipal. Bastarà amb una declaració responsable de l'interessat. Aquesta és una de les novetats de l'esborrany de la llei del sòl, que ahir va entregar el Govern a l'oposició. La norma, a banda d'agilitar tràmits per afavorir l'activitat de la construcció, augmenta les sancions per infraccions urbanístiques, que es poden arribar a duplicar. El document, que permetrà que Balears deixi de ser l'única comunitat de l'Estat que encara no té llei del sòl, regularà bàsicament l'activitat urbanística i no afectarà el rústic, que es regularà en una altra llei.
Bauzá diu que la llei del Sòl no durà més construcció a terreny rústic
La llei del Sòl de l'Arxipèlag comença a comparèixer a les instàncies parlamentàries. Ahir dimecres en parlà el conseller de Medi Ambient i Territori, Biel Company, i avui dijous, el mateix president del Govern, José Ramón Bauzá, s'ha referit igualment a aquesta nova normativa, assegurant que el seu Govern no ha previst una major permisivitat en l'edificació a sòl rústic. Tot i això, el líder ecosobiranista, Biel Barceló, ha acusat l'Executiu comandat per Bauzá de voler tornar a l'«època de Matas», quan vigia de ple la bimbolla urbanística. Company diu que l'esborrany de la Llei del Sòl veurà la llum en pocs dies
Palau de congressos: viatge a les butzes del 'monstre'
El palau de congressos vol ser alguna cosa més que un mort enmig de la Platja de Palma. Aquesta filosofia és el fonament amb el qual es dóna a conèixer entre els ciutadans el que promet esdevenir -un cop estigui completament enllestit- tot un referent a casa nostra pel que fa als congressos i les trobades de caire empresarial i cultural. Perquè sigui una realitat completa, no resta tant del procés, o com a mínim, així és amb referència a les xifres. Prop d'un 70% dels terminis de construcció ja s'ha completat amb èxit. Per això, paralitzar-ne ara els treballs, o fins i tot plantejar-se no acabar-los, ens suposaria a tots plegats una despesa més elevada que no pas escometre definitivament els darrers pagaments pendents. Un palau monstruós
L’obra aturada del palau de congressos costa 580.933 € mensuals
Mantenir aturades les obres del palau de congressos costa a l'erari públic 580.933 euros mensuals. Així ho indicà el conseller de Turisme del Govern, Carlos Delgado, en comissió parlamentària, per explicar la situació actual d'aquesta infraestructura a instàncies de l'oposició. El Govern i l'Ajuntament de Palma decidiren no continuar-ne les obres el 20 de juliol passat, després de declarar desert el concurs per gestionar-lo i de la manca de resposta de la iniciativa privada. La decisió de fa tres mesos, però, ha suposat una despesa extra que a dia d'avui assoleix els 1,5 milions, una quantia que reclama l'empresa constructora, Acciona, en concepte de manteniment de la infraestructura.
El palau de congressos ofereix visites a les obres aturades
Sense cloure’n la construcció i tanmateix obert a la ciutadania. La societat pública Palau de Congressos de Palma SA, participada a mitges per l’Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears, ha iniciat una campanya en la qual organitza visites guiades de franc a aquesta infraestructura, la construcció de la qual es troba paralitzada des de fa mesos.
Campos vol que el sòl dels xalets de les Covetes sigui urbà
L'Ajuntament de Campos preveu mantenir com a urbà el sòl on hi ha ubicats els ja polèmics xalets de les Covetes. Un dels punts de l'ordre del dia del ple d'avui vespre és l'aprovació de l'avanç del planejament corresponent a la revisió de les Normes Subsidiàries del municipi, que podrà sortir endavant gràcies a la majoria de l'equip de govern (PP i +Acció). Aquest planejament municipal no suposa en cap cas una requalificació d'aquest sòl. En les noves Normes Subsidiàries el Consistori campaner acata la sentència del Tribunal Suprem de març de 2011, que anul·là la sentència que el 2006 dictà el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i que confirmava que els terrenys on es començaren a edificar els apartaments, devora de la platja del Trenc, no eren urbans. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Campos, amb la redacció del nou planejament, dóna per bones les Normes Subsidiàries de 1991. Aleshores, la Comissió Insular d'Urbanisme, a proposta del Consistori campaner, aprovà la normativa que considerava urbà el sòl on posteriorment es començaren a construir els apartaments.
El preu de l'habitatge baixa un 15 per cent el segon trimestre de l'any a les Illes
El preu de l'habitatge disminuí el segon trimestre de 2012 respecte al mateix període de l'any anterior a Balears en un 15%, un dels índexs majors entre els registrats a totes les comunitats autònomes.
Una passa més a prop de l'IES de Sant Marçal
Aquest dimecres ha tingut lloc al consistori de Marratxí un plenari extraordinari que ha aprovat, amb la unanimitat de tots els grups, la signatura del Conveni entre l'Ajuntament de Marratxí i la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, un dels formalismes que permetrà la construcció del nou Institut d'Educació Secundària de Sant Marçal.
La compravenda d’habitatges acumula cinc anys en negatiu
El mercat immobiliari no remunta i n'és una prova la caiguda constant de la compravenda d'habitatges. Foto: Arxiu. El mercat immobiliari no remunta i n'és una prova la caiguda constant de la compravenda d'habitatges en els darrers cinc anys. El comportament de les Balears no és cap excepció a la tendència generalitzada a tot l'Estat. L'any 2007, just abans de l'inici de la crisi, a les Illes es realitzaren 20.498 operacions immobiliàries i l'any passat, 8.228, un 59,8 per cent manco. El 2009 fou el pitjor any dels darrers quatre i, malgrat la petita pujada registrada el 2010, l'any passat la compravenda d'habitatges tornà a davallar. Les xifres no són millors enguany. Les dades de les operacions efectuades el mes de juny fetes públiques ahir per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) evidencien que no hi ha símptomes de recuperació.
El GOB identifica 40 punts negres ‘vergonyosos’ a Mallorca
El GOB, en col·laboració amb l’associació 'Ecologistas en Acción', presentà ahir un informe en què s’identifiquen fins a 40 “banderes negres” de “poca vergonya” a tot Mallorca: és a dir, 40 zones de l’Illa que estan sent literalment “agredides” de manera “irreversible”. A l’informe, que es pot trobar a la plana web del GOB, es revelen de manera clara els “culpables” de la destrucció de la costa: particulars, empreses, entitats financeres i administracions públiques. Aquest document es fa públic en el moment en què es vol modificar l'actual Llei de costes de 1988 en una línia que suposarà "una privatització encoberta de la costa i el sacrifici del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT)" a favor de "l'especulació urbanística i els interessos" particulars. L'informe divideix els 40 territoris en tres grups: "impacte urbanístic", "contaminació" i "obres a la costa".
Les empreses de la construcció de Balears, entre les que més es torben a pagar
Els esforços anunciats no fa encara un mes per part del Govern balear per injectar liquidesa a les empreses de les Illes, i que d'aquesta manera poguessin fer front als pagaments que estan pendents, tenen encara molta feina per endavant.
El Gob denuncia irregularitats a l'urbanisme d'Andratx
Aquest lloc de la costa ja està molt saturat per la construcció a la vorera de la mar. Foto: Arxiu. El Gob demana a l'Ajuntament d'Andratx que "recondueixi la seva política urbanística cap a la transparència, la responsabilitat i el compliment de les lleis". Així s'ha expressat l'organització ecologista per denunciar nous casos d'il·legalitat a l'urbanisme del consistori andritxol, relatius a la concessió de llicències per a la construcció d'habitatges a Cala Llamp, a l'ocupació de terrenys agrícoles per a usos industrials i a la qualificació de terres rústiques com a urbanes. Davant aquests casos, el Gob ha exigit a l'equip de govern que anul·li la tramitació de les Normes Subsidiàries (NNSS) amb què es permetrien aquestes il·legalitats, ha assenyalat l'associació ecologista.
El Govern balear és el que menys obres ha licitat enguany
El Govern de les Illes Balears ha licitat enguany, entre el gener i el maig, obres per valor de 449.000 euros, segons un estudi de l’observatori de la construcció Seopan. Aquesta xifra situa l’Executiu balear a la coa de tots els governs autonòmics en licitació d’obra.De fet, el Govern balear ha licitat manco d’un terç del que ho ha fet el d’Astúries, el penúltim de la llista, i devers el 10% del que ha decidit gastar-se la ciutat autònoma de Melilla. En total, el compromís de despesa de l’Executiu és de manco d’un 0,05% dels 1.073 milions d’euros que han licitat les administracions autonòmiques.
Bosch admet que “és difícil” que l’IES Sant Marçal estigui acabat el setembre de 2013
Nombroses protestes havien reclamat la necessitat d'aquest institut. Foto: Arxiu. El Consell de Govern aprovà ahir, a la fi, la partida econòmica per construir l'IES Sant Marçal. El portaveu i conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià que les obres de l'institut començaran previsiblement el proper mes de setembre. Tanmateix, admeté que és "difícil" que l'institut estigui acabat el setembre de 2013. Aquesta és la data límit perquè els alumnes del futur centre, que actualment fan classes a l'escola vella de Santa Maria, puguin quedar en aquest mateix edifici. I és que el setembre de 2013 el centre de Santa Maria haurà d'acollir els tres primers cursos d'ESO de l'IES Sant Marçal i del futur IES Santa Maria, per al qual encara no hi ha partida pressupostària.
Aguiló contradiu Bosch i sosté que el Govern no dóna suport al projecte del port
El Govern "no dóna suport" al macroprojecte de reforma del port de Palma que presentà dilluns el promotor holandès Ronald Ras al president Bauzá. Així ho assegurà ahir el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, qui d'aquesta manera va contradir les paraules del conseller portaveu. Rafel Bosch, després de reunir-se amb els inversors, avalà el projecte i qualificà la iniciativa "d'extraordinària". Aguiló llevà importància als antecedents de Ras, qui ha fracassat amb un projecte immobiliari a Múrcia, i explicà que l'Executiu "rep molta gent amb moltes idees".
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc