L'Executiu haurà de pagar 1,6 milions per haver protegit tres solars del Vilar
A la zona del Vilar hi ha 4 expedients oberts més amb reclamacions que superen els 16 milions d’euros. Foto: Arxiu. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears haurà de pagar 1.600.006 euros a la Immobiliària Pollença SL, propietària de tres parcel·les a la urbanització El Vilar de Pollença. Els tres esmentats solars (de 1.000, 1.100 i 1.300 metres quadrats) varen quedar protegits per la Llei de mesures urgents per un desenvolupament territorial sostingut a les Illes Balears (Llei 4/2008), impulsada pel Govern de Francesc Antich i, concretament, pel conseller de Territori Gabriel Vicens. Així, el preu de la protecció ha quedat fixat en aquesta ocasió en 470 euros el metre quadrat. L'esmentada llei desclassificà com a urbanes les parcel·les i les catalogà com a sòl rústic protegit amb la categoria d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).
La coalició demanarà a Bauzá sobre l'origen dels seus ingressos els últims dos anys
El PSM-IniciativaVerds-Entesa preguntarà al president del Govern, José Ramón Bauzá, al pròxim ple del Parlament, sobre quines activitats li han generat ingressos els anys 2011 i 2012, després que no fos admesa per la Mesa de la Cambra autonòmica una qüestió sobre si «va declarar totes les activitats que li generen ingressos» en el Registre d'Interessos i Activitats.
La posidònia balear té un valor de 4.000 milions
Les praderies de posidònia oceànica a la mar Mediterrània, davant les costes d’Eivissa. Foto: Arxiu. Les praderies de posidònia de les Illes Balears tenen un gran potencial per atrapar diòxid de carboni i lluitar contra el canvi climàtic. Així ho diu un estudi científic del Centre de Cooperació del Mediterrani de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, que xifra en 4.000 milions d'euros el valor que tindrien els estocs de Balears en el mercat global de carboni. Segons l'informe, les praderies marines del Mediterrani combaten millor el canvi climàtic que els boscs tropicals. Els mercats de carboni són crèdits que rep un país o les seves indústries per descontaminar. Aquest mecanisme està previst en el protocol de Kyoto, però només per als boscs terrestres.
/balears/balears/2013/07/26/270798/gob-vol-consell-inverteixi-mes-fons-publics-per-promoure-macrohotel-rapita.html
Una gran cadena humana reclamà la protecció d'aquest espai natural únic a Mallorca.
El Consell aprova recórrer la sentència de Gesa
El ple de Consell de Mallorca ha aprovat per unanimitat recórrer la sentència que desprotegeix l'edifici de Gesa, una proposta que el PP ha duit avui al plenari forçat pels informes tècnics aconsellant el recurs per salvaguardar la "seguretat jurídica". Així ho ha exposat durant la sessió extraordinària convocada avui, en la que s'ha tractat tan sols aquest punt, el vicepresident del Consell, Joan Rotger, qui ha recordat que l'opinió del PP és que l'edifici, donades les seves característiques, no té els valors suficients per a ser Bé Catalogat. La sentència d'un jutjat contenciós de Palma anul·là l'acord del Consell de 2007 pel qual es protegia aquest edifici en virtut de diversos informes tècnics que així ho avalaven.
El PP rebutja recórrer la sentència que desprotegeix l'edifici de Gesa
El grup del PP ha votat en contra d'una proposta del PSM-IV-ExM presentada avui en el ple del Consell de Mallorca que demanava recórrer la sentència que revoca la protecció patrimonial de l'edifici de Gesa en descatalogar-lo.
Cort prohibeix els artistes de carrer davant la Seu i la Llonja
Un pallasso de carrer, molt habitual al centre de Palma. L'ordenança de Cort que regula l'ocupació de l'espai públic no deixa de generar controvèrsia. Si finalment s'aprova tal com està redactada actualment, els artistes de carrer tindran dificultats per guanyar-se la vida com han fet fins ara. L'ordenança prohibeix expressament la presència de models estàtics, mims, pallassos, malabars i artistes similars en "zones d'especial protecció". Aquests llocs són els edificis emblemàtics, amb protecció patrimonial, com la Seu i la Llonja. També prohibeix que els artistes se situïn "enfront d'activitats comercials sense la conformitat dels propietaris" i d'edificis oficials. A més a més, si interfereixen la visibilitat de monuments, edificis històrics i bens d'interès cultural, quedaran igualment fora de normativa.
Julio Martínez es mostra 'prudent” davant de la descatalogació de l'antiga seu de Gesa
L'Ajuntament de Palma ha mostrat avui "prudència" amb la sentència coneguda ahir que anul·la la protecció patrimonial de l'antiga seu de Gesa, i tindrà en compte "com aquesta decisió afectarà les arques públiques".
El TSJIB nega una indemnització de 6,3 milions per les Fontanelles
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha sentenciat que les promotores del centre comercial de les Fontanelles no tenen dret a rebre una indemnització d'uns 6,3 milions d'euros per la suspensió del projecte. Parque Agua Mágica i Riofisa Espacios Inmobiliarios la reclamaven per compensar la decisió del Govern d'aturar els tràmits i les obres amb el decret llei de mesures cautelars 1/2007, que protegeix les Fontanelles. Segons va declarar ahir a dBalears el conseller delegat d'Agua Mágica, Guillem Alomar, ja han presentat un recurs al Tribunal Suprem en contra d'aquesta sentència, que considera "molt estranya".
Balears és la que més costa ha ocupat aquesta dècada
Balears és la comunitat autònoma que més territori de costa ha ocupat en la darrera dècada, un 41,4 per cent. Així ho denuncia l'entitat ecologista Greenpeace en el seu darrer informe, Destrucció a tota costa, en què considera "demolidora" la destrucció de la vorera de la mar de les Illes en aquest temps. Del document, fet públic ahir, s'extreu que entre l'any 2000 i el 2002 es varen presentar 31 projectes per pavimentar 26.458 metres de costa i el 2007 se'n registraren per fer 171.900 habitatges, 21 camps de golf i cinc nous ports esportius. Greenpeace destaca l'ampliació del port d'Eivissa com "un dels grans impactes ambientals", entre els quals també apareix la trama urbanística d'Andratx i la reducció del Parc Natural de la península de Llevant. Vegeu l'informe complet
Quatre hores estèrils al ple
El ple municipal extraordinari d'ahir, convocat pel Partit Popular per parlar tan sols del projecte d'urbanització de Son Bordoy, es convertí en una disputa estèril plena de desqualificacions entre els partits del Pacte i els populars. Durant prop de quatre hores, els dos bàndols defensaren set propostes cada un, molt semblants, gairebé calcades, però ningú no cedí. El PP, d'una banda, i el PSIB, el Bloc i UM de l'altra, votaren tan sols les seves iniciatives. No s'arribà a cap acord per la manca de voluntat d'intentar-ho. Tot era tensió, males cares i riures nerviosos. Allò que hi havia en joc, més que mai, no era el contingut de les propostes, sinó el protagonisme. El PP volia escenificar que havia frenat el pla de Son Bordoy -amb l'ajuda de veïns, ecologistes i mitjans de comunicació, que segons ells s'hi haurien afegit més tard-. Per contra, l'equip de govern volia que quedàs clar que eren ells els qui havien reclamat els canvis del projecte per adaptar-lo al seu "model de ciutat". En demanar-li per què els integrants de la batlia no havien intentat cap transacció de les propostes amb els populars, la regidora d'Urbanisme, Iolanda Garví, no va saber què contestar. Menys altures i densitat per a Son Bordoy
El Bloc proposa declarar Palma ciutat lliure de circs amb animals
El Bloc per Palma ha proposat avui als altres grups polítics que conformen l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma (PSIB i Unió Mallorquina), la presentació d'una moció per declarar la capital balear ciutat lliure de circs amb animals.
Protecció integral per a la Illeta
El Club Nàutic del Port de Sóller, i concretament la seva secció de submarinisme, vol proposar al Ministeri de Medi Ambient i al Govern balear que creï a les costes del municipi la que seria la primera reserva marina integral de la serra de Tramuntana. La proposta afectaria una zona de gran bellesa paisatgística molt propera al Port, situada entre les Puntes i més enllà del torrent de Na Mora.
El Consell elimina les ART i protegeix el Guix
En el Ple del Consell s'aprovà la protecció del Guix. Foto: Amengual. El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir la pretecció definitiva del Guix, a Escorca, i l'eliminació les Àrees de Reconversió Territorial (ART). Així, tot i que governen en minoria, el PSIB i el Bloc se sortiren amb la seva: aprovaren la desclassificació del Guix com a zona urbana amb el suport d'UM i l'eliminació de les polèmiques ART amb els vots del PP. Després del debat -i entre somriures de satisfacció-, la presidenta del Consell, Francina Armengol, declarà que ahir va ser un dia històric. "Un d'aquells dies que justifiquen tota una legislatura", afegí. Armengol destacà que amb la supressió de les ART lligades al creixement urbanístic s'estalviava a Mallorca la urbanització de devers 480 hectàrees de terreny.
PP i UM aproven la declaració d'interès autonòmic de la construcció del golf de Son Bosc
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts la Llei de declaració d'interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc en el municipi mallorquí de Muro -amb els vots a favor del PP i UM i el rebuig del Bloc i el PSIB- amb la intenció de donar el vistiplau a l'execució d'aquesta infraestructura sobre una zona d'alt valor natural.
El Govern multiplicarà per cinc l'espai protegit del Monestir de la Real
Els voltants de la Real han patit la pressió de les noves urbanitzacions i de l'hospital de Son Espases. Foto: T. Ayuga. El Consell de Govern ha aprovat un Projecte de Llei que permetrà multiplicar per cinc l'espai protegit entorn del Monestir de la Real -de les 27 hectàrees actuals a 133-, arran d'un conveni subscrit amb altres diverses administracions prèviament a la redacció definitiva del projecte, amb l'objectiu d'evitar la pèrdua i degradació dels béns culturals existents a la zona així com l'especulació urbanística en aquest enclavament, a prop del qual obrirà les seves portes el nou hospital de Son Espases. En roda de premsa, el president de l'Executiu autonòmic, Francesc Antich, ha destacat que el Projecte de llei pretén així preservar i recuperar la dimensió patrimonial i cultural d'aquest paisatge.
El Bloc exigeix derogar la Declaració d'Interès Autonòmic del golf de Son Bosc
El Bloc ha registrat una Proposició de Llei en el Parlament, a fi que quedi derogada la Llei de Declaració d'Interès Autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc, a Muro, annex al Parc Natural de l'Albufera, i que va ser aprovada per la Cambra el passat 20 de juliol, amb els vots del PP i UM i el rebuig del PSIB i del Bloc. En una roda de premsa, el portaveu del Bloc, Biel Barceló, ha considerat que aquesta normativa, que anul·lava el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) aprovat pel Govern, ha de ser derogada, després de l'informe "contundent" de la Convenció Internacional Ramsar (òrgan internacional de protecció de les zones humides), que conclou que el projecte del camp de golf de Son Bosc ha de ser desestimat de forma definitiva.
Fiscalia vol dur la petita Marga a un centre
La Fiscalia de Menors reclamà ahir que es decreti el lliurament immediat a Protecció de Menors de la petita Marga, la nina de quatre anys acollida per una família cangur, que es nega a tornar-la al seu pare biològic. En una vista oral celebrada al jutjat de Primera Instància número 16 de Palma, el misser dels pares d'acollida demanà, com a mesura cautelar, que puguin quedar-se amb la menor en virtut de l'article 158 del Codi Civil, que empararia la petició. Però la coordinadora de la Fiscalia de Menors, Rosario García, considerà necessari que la família cangur lliuràs la nina mentre es tramita el procés, perquè el pare biològic se la pugui endur. Això causà el malestar dels protectors actuals, que abandonaren els jutjats de la Gerreria visiblement afectats.
L'Agència de Protecció de Dades estudia una sanció a l'Hospital d'Inca
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) esperarà la resolució del procés penal obert per la filtració de dades de pacients de l'Hospital d'Inca per determinar una possible sanció per la seva part tant per al centre hospitalari com per a l'Ajuntament de l'esmentada localitat.
Els plans de protecció d'espècies en perill són insuficients a tot l'Estat
Les comunitats autònomes només han aprovat 101 plans d'actuació per conservar les espècies que apareixen com a amenaçades als catàlegs estatals i autonòmics que s'editen a l'Estat espanyol. Això implica que només el 9% de les espècies animals amb pitjor estat de conservació tenen almenys un pla en alguna de les seves àrees geogràfiques.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc