En el Ple del Consell s'aprovà la protecció del Guix.

En el Ple del Consell s'aprovà la protecció del Guix. | Ferran Aguiló - Amengual.

Enric BorràsPalma04/06/10 0:00
TW
0

El ple del Consell de Mallorca aprovà ahir la pretecció definitiva del Guix, a Escorca, i l'eliminació les Àrees de Reconversió Territorial (ART). Així, tot i que governen en minoria, el PSIB i el Bloc se sortiren amb la seva: aprovaren la desclassificació del Guix com a zona urbana amb el suport d'UM i l'eliminació de les polèmiques ART amb els vots del PP.

Després del debat -i entre somriures de satisfacció-, la presidenta del Consell, Francina Armengol, declarà que ahir va ser un dia històric. "Un d'aquells dies que justifiquen tota una legislatura", afegí. Armengol destacà que amb la supressió de les ART lligades al creixement urbanístic s'estalviava a Mallorca la urbanització de devers 480 hectàrees de terreny.

L'aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial de Mallorca que elimina les ART s'aconseguí amb els trenta vots a favor del PSIB, el Bloc i el PP. Just s'hi oposaren dos representants d'UM. La consellera popular Antònia Perelló justificà l'actitud del seu partit dient que ells haurien estat partidaris de mantenir totes les ART -sempre que es deixàs de parlar-ne i "polemitzar-hi"- o, si no, d'eliminar-les totes, com finalment s'ha fet, però que allò que no haurien permès és suprimir-ne unes i mantenir-ne d'altres. La figura de les ART, que inicialment havia de ser per reduir la densitat de zones urbanes, ha estat molt polèmica perquè s'ha volgut aprofitar per construir on abans no es podia.

El conseller uemita Antoni Pascual criticà que es demonitzassin les ART i assegurà que podien servir realment per "esponjar" àrees urbanitzades. Es mostrà sorprès pel canvi d'actitud del PP respecte d'aquesta qüestió. També digué que no entenia que s'eliminassin les ART però alhora se'n mantinguessin d'"amb un altre nom". A més, avisà que eliminant-les es creava "inseguretat jurídica", que era molt probable que alguns particulars afectats denunciassin el Consell. Els uemites també digueren que mancava un informe de Costes que era necessari per fer la modificació del Pla Territorial i que això el podia invalidar.

Per la seva banda els portaveus del PSIB, Miquel Ramon, i del Bloc, Joana Lluïsa Mascaró, amb la consellera de Territori, Maria Lluïsa Dubon, defensaren a ultrança l'eliminació de les ART. Mascaró i Dubon descartaren que hi hagués cap inseguretat jurídica i Mascaró afegí que així s'acabaria amb les operacions d'especulació urbanística. Dubon, a més, aclarí que l'informe de Costes era de suggeriments que es podrien incloure més endavant i que no tenir-lo no invalidava res.

El Guix
Pel que fa al Guix, canviaren les tornes de l'oposició: UM votà amb el Bloc i el PSIB i sumaren desset vots per desclassificar el Guix com a zona urbana, mentre que el PP, amb setze vots, ho féu en contra. La desclassificació, que ara és definitiva, impedirà que es faci la urbanització de devers mil habitants nous prevista per l'Ajuntament d'Escorca a l'entorn de Lluc.

Aquesta era una reivindicació de moltes entitats de Mallorca, tal com demostraren Margalida Ramis, portaveu del GOB, i Pere Felip, de la Unió d'Associacions de Mallorca, amb les respectives intervencions abans que no començàs el debat. Amb tot, els populars s'hi oposaren. Perelló digué que ells proposaven una moció que impedia la gran urbanització projectada sense descartar del tot que s'hi edificàs, però no convencé. La consellera Dubon afirmà que el Guix era "un fals urbà" i que no s'hi havia de poder edificar. A més, recordà que si s'havia suspès el projecte d'urbanització era per l'acció judicial del Consell.

Finalment, matisà que es reunirien amb els veïns que ja tenen edificis a la zona i que ara es podrien quedar sense serveis municipals "per trobar solucions". Pascual digué que UM votava per desclassificar-lo "per coherència" i que no podia fer altra cosa.