Les comunitats autònomes només han aprovat 101 plans d'actuació per conservar les espècies que apareixen com a amenaçades als catàlegs estatals i autonòmics que s'editen a l'Estat espanyol. Això implica que només el 9% de les espècies animals amb pitjor estat de conservació tenen almenys un pla en alguna de les seves àrees geogràfiques.
El document Biodiversitat a Espanya", presentat aquest estiu per l'Observatori Estatal de Sostenibilitat (GOSI), estableix que les comunitats autònomes amb major nombre de plans "no arriben a cobrir el 50 per cent de les espècies catalogades del seu territori".
Segons les recomanacions presentades en el document del GOSI, haurien d'haver-hi aprovats, almenys, 1.031 plans d'actuació a tot el territori estatal, encara que, en el moment d'acabar l'estudi, se n'havien aprovat només 101.
"Es pot parlar d'un estat d'inactivitat general a tot el país en matèria d'elaboració de plans d'actuació de les espècies amenaçades", conclou el GOSI en el capítol dedicat a la conservació de la biodiversitat i els seus mecanismes de resposta. "Cap comunitat autònoma no té el conjunt de plans d'actuació necessari per protegir els tàxons o poblacions amenaçades del seu àmbit territorial", s'afegeix en el document, en la redacció del qual ha participat Carmen Yuste. La responsable explicà que el procés de conservació s'inicia quan s'inclou una espècie en un catàleg, "però no acaba aquí", "l'obligació" d'elaborar les mesures per protegir-les és de les comunitats implicades. Els estudis i documents que assenyalen les amenaces de la flora i fauna del país "són paper banyat", si no se'n realitza una gestió adequada, afegí.
Les Balears i Astúries es presenten com les autonomies amb més plans d'actuació aprovats (12 cada una), seguides del País Basc i Extremadura (10 cada una). A l'altre extrem es troben Múrcia, Madrid i Andalusia, que no tenien cap pla aprovat quan es finalitzà el document.
La Llei de patrimoni natural i de la biodiversitat, de 2007, va establir un termini màxim de tres anys, des de l'aprovació de la norma, perquè les institucions redactassin els plans d'actuació. Més de 600 tàxons necessiten un pla d'actuació, però només 59 en tenen d'específics en alguna comunitat autònoma. Encara que els mamífers i les aus centren els majors esforços de l'Administració a l'hora de desenvolupar els plans d'actuació, tanmateix el percentatge d'invertebrats i amfibis amenaçats és molt més gran.• Efe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.