Alerten que Mallorca és a prop de la valencianització urbanística
La paradoxa és senzilla: la mà humana és prou allargada per modificar un paisatge i fer-lo irrecognoscible als seus ulls. Ja ha passat a València i Mallorca podria ser la següent, adverteix Roger Cremades (València, 1977), autor de l'estudi Macrourbanisme i agressions al paisatge meditarrani. El valencià l'acaba de presentar a Palma i a Calvià, convidat pel grup ecologista GOB. En les pàgines constata com ha estat la destrucció del territori del País Valencià, un procés que ja s'inicià en la dècada dels anys 60, però que assolí la màxima expressió a mitjan dècada dels 90, gràcies a la crisi borsària. La classe empresarial trobà en el sector del totxo un calaix on no tan sols guardar els doblers, sinó multiplicar-los. No és el miracle del pa i els peixos, sinó el macrourbanisme de segell capitalista. Mariano Vázquez, responsable del Grup d'Investigació en Arquitectura, Urbanisme i Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Madrid, sosté en el pròleg del llibre: "L'expansió immobiliària fou de tanta intensitat i virulència que molt prest va cridar l'atenció social". Aquest boom no ha acabat de ser aturat per l'actual crisi econòmica, ni al País Valencià ni a Mallorca.