La paradoxa és senzilla: la mà humana és prou allargada per modificar un paisatge i fer-lo irrecognoscible als seus ulls. Ja ha passat a València i Mallorca podria ser la següent, adverteix Roger Cremades (València, 1977), autor de l'estudi Macrourbanisme i agressions al paisatge meditarrani. El valencià l'acaba de presentar a Palma i a Calvià, convidat pel grup ecologista GOB. En les pàgines constata com ha estat la destrucció del territori del País Valencià, un procés que ja s'inicià en la dècada dels anys 60, però que assolí la màxima expressió a mitjan dècada dels 90, gràcies a la crisi borsària.
La classe empresarial trobà en el sector del totxo un calaix on no tan sols guardar els doblers, sinó multiplicar-los. No és el miracle del pa i els peixos, sinó el macrourbanisme de segell capitalista. Mariano Vázquez, responsable del Grup d'Investigació en Arquitectura, Urbanisme i Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Madrid, sosté en el pròleg del llibre: "L'expansió immobiliària fou de tanta intensitat i virulència que molt prest va cridar l'atenció social". Aquest boom no ha acabat de ser aturat per l'actual crisi econòmica, ni al País Valencià ni a Mallorca. "Les hortes desapareixen soterrades davall el ciment. S'urbanitzen les poques platges que queden verges. Les marjals es redueixen al darrer ullal. I les muntanyes queden afectades per pedreres i incendis repetitius", enumera Cremades.
Efectivament, hi ha ecosistemes a Mallorca condemnats a extingir-se, com ara les zones humides, que les sequeres etziben sense remei. Tot i l'altíssima biodiversitat que guarden, tant vegetal com animal, les zones humides retrocedeixen. "La societat ha de poder viure de cara a les marjals, i no d'esquena", assegura Cremades. Per això, aposta per fomentar un ús d'oci i turisme. Un altre fenomen és el de les platges sense arena, una conseqüència de les infraestructures portuàries, que modifiquen els corrents marins i, alhora, varien el règim erosiu i sedimentari de les platges. L'autor matisa que a Mallorca, aparentment, no existeix aquest risc.
Allò que sí és de vital importància és la conservació dels sistemes dunars, destruïts majoritàriament per la construcció de passejos marítims i habitatges de segona residència sobre l'arena.
Cremades alerta que els temporals de mar no són tan destructius allà on es respecta el dunar. "Tanmateix, hi manquen passarel·les i tanques que permetin la circulació de persones sense malmetre'n el fràgil equilibri". Els sistemes dunars de la badia d'Alcùdia en són un bon exemple. L'autor també adverteix dels riscs terra endins, entre els quals destaca els incendis forestals i la proliferació de pedreres. Afortunadament, l'illa de Mallorca no n'ha patit gaire. Finalment, i no per això manco important, trobam les urbanitzacions, sens dubte, "els més grans depredadors del paisatge". És aquí on el terme macrourbanisme s'escriu amb majúscules. "Sort que les il·legalitats ara són castigades per la Justícia".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La foto és de florida, pas de valència
Còrsega = 8.680 km2 i 281.000 habitants. Mallorca = 3.625 km2 i 852.000 habitants.
El tren d'artà també és una còpia de les aberracions de la costa levantina. Més tren i més urbanitzacions
El tren d'artà també és una còpia de les aberracions de la costa levantina. Més tren i més urbanitzacions
I de la lingüística!
Hem canviat de governs però al final sempre queda el ciment.
El mot adequat ès "balearització" i ja està registrat com a mot a moltes de llengües. El títol hauria de esser sobre la balearització de la costa de València.
De les imatges del vol americà (1956) a dia d´avui hi ha un creixement urbanistic exponencial, i això que inicialment la població era molt inferior a l´actual. Què ens espera pels propers 50 anys? Idò molt senzill, un creixement encara superior, doncs partim d´una població de base de prop d´1 milió aproximadament. La depredació del territori serà bestial, doncs la gent que vivim a Mallorca procream, necessitam pisos, locals, aparcaments, més carreteres, feines, més menjar,etc, en fi, un desastre.