El dia de la Nakba deixa 15 morts a la frontera d'Israel
Almenys quinze persones moriren i més de 170 resultaren ferides ahir en les protestes que tingueren lloc a la regió amb motiu del dia de la Nakba (catàstrofe en àrab), en el qual els palestins commemoren l'exili i la pèrdua de les seves cases i terres que suposà la fundació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948. Els principals xocs es produïren a l'altiplà del Golan, territori ocupat per Israel a Síria en la guerra dels Sis Dies, de 1967.
Israel, disposat a fer concessions “doloroses”
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, advertí ahir davant el Congrés dels Estats Units que Jerusalem no serà dividida i que continuarà sent la capital d'Israel en cas d'un acord de pau amb els palestins; a més, defensà que la qüestió dels refugiats palestins només podrà resoldre's fora de les fronteres israelianes. Tot i assegurar que Israel està disposada a realitzar "concessions doloroses", i a renunciar a part de les terres dels seus avantpassats, Netanyahu es mostrà taxatiu a l'hora defensar que no es pot tornar a les fronteres de 1967 i a reclamar que el futur estat palestí estigui completament desmilitaritzat. El primer ministre israelià aplaudí la pau assolida per Israel amb Egipte i Jordània, si bé recordà que aquests acords "no són suficients". En aquest context, reivindicà una "pau duradora" amb els palestins, amb qui fa dos anys es va comprometre a firmar un pacte de pau basat en la creació de dos estats independents i adjacents. Aquesta pau "històrica", segons l'opinió de Netanyahu, es resisteix.
Tres morts en l'atac a l'Ambaixada d'Israel
Centenars de manifestants egipcis continuaven congregats ahir davant l'Ambaixada israeliana a la capital egípcia, després dels greus disturbis de divendres vespre i que han posat en escac les relacions entre Egipte i Israel.
Mahmud Abàs reitera la crida als israelians perquè cessin els assentaments jueus
El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abàs, ha reiterat avui la seva crida als israelians perquè cessin "tota activitat" en els assentaments jueus, com a requisit per aconseguir un acord de pau. "Una vegada més, volem declarar el nostre compromís amb la seguretat i posar fi a la incitació a la violència, però instam als israelians que cessin les activitats en els assentaments i aixequin l'embargament" a Gaza, ha dit Abàs, en el rellançament de les negociacions de pau. Abàs ha agraït al president nord-americà, Barack Obama; a la secretària d'Estat, Hillary Clinton, i a l'enviat especial nord-americà, George Mitchell, pel "infrangible esforç" per facilitar el reinici de les negociacions, interrompudes fa 20 mesos.
Marató diplomàtica per reprendre les converses
La diplomàcia internacional intensificà ahir els contactes a tots els nivells per aconseguir que palestins i israelians tornin a la negociació directa com més aviat millor i es pugui evitar una nova crisi per la decisió de l'ANP de demanar el seu ingrés a l'ONU. "Hi ha una cosa en què tots coincidim: tornar a la taula de negociacions és un objectiu irrenunciable, perquè és l'única manera de garantir que qualsevol decisió que es prengui aquí tingui efectes pràctics i conseqüències per al poble palestí", va afirmar ahir a Nova York la ministra espanyola d'Exteriors, Trinidad Jiménez. De manera similar es pronunciava el titular d'Exteriors gal, Alain Juppé, que considerà que "l'única manera de resoldre el problema palestinoisraelià és mitjançant les negociacions directes". Les gestions del Quartet per la pau al Pròxim Orient (EUA, UE, ONU i Rússia) amb els líders palestins i israelians no aturen, en espera que comencin els debats públics del 66è període de sessions de l'Assemblea General de l'ONU, que acaben el 27 de setembre. Tanmateix, les gestions del Quartet no donen per ara resultats, segons confirmà ahir el ministre britànic d'Exteriors, William Hague, i els seus integrants encara no han pogut consensuar una declaració per rellançar el procés de pau a l'Orient Mitjà.
Israel accepta la declaració del quartet per negociar la pau
Israel donà el seu suport a la proposta del quartet de Madrid d'iniciar negociacions de pau al Pròxim Orient en el termini d'un mes i amb vista a la declaració d'un estat palestí el 2012. Així ho decidí, ahir de matinada, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyhau, després de reunir-se amb els vuit ministres més importants del seu govern.
Israel prepara l'alliberament dels presos palestins
Israel publicà ahir els noms i inicià el trasllat dels 477 presos palestins que seran alliberats per l'acord de lliurament a Israel del soldat Guilad Shalit, un indult massiu que associacions de víctimes del terrorisme miraran d'impugnar davant el Tribunal Suprem. Els presoners, dispersos en onze penitenciaries israelianes, començaren a ser concentrats en dues: la de Ktziot Prison, al sud, en el cas dels 450 homes, i la de Sharon, al centre del país, per a les 27 dones. Tots els beneficiaris del canvi són allò que Israel anomena "presoners de seguretat" i els palestins consideren "presos polítics". Al llistat hi destaquen reclusos com Walid Anajas, condemnat per l'atemptat amb bomba contra el cafè Moment, de Jerusalem, en el qual dotze civils varen morir i mig centenar varen resultar ferits el 2002, va informar el diari Jerusalem Post, en la seva versió digital.
Foc creuat entre Israel i el Líban causa cinc morts
Quatre militars i un reporter moriren ahir en un intercanvi de foc d'artilleria i d'armes lleugeres entre els exèrcits d'Israel i del Líban registrat a la frontera entre els dos països. La víctima israeliana, un tinent coronel de 45 anys, va ser identificada com Dov Harari. Pel que fa als finats libanesos, es tracta de tres soldats i un periodista. Segons fonts militars del sud del Líban, el reporter fou identificat com Asaf Abu Rahal. A més a més, hi ha tres ferits, que són un capità israelià i un militar i un civil libanesos. El xoc es va produir quan un grup de soldats israelians volgué talar diversos arbres situats en l'anomenada tanca tècnica, instal·lada per Israel i ubicada abans de la "línia blava", marcada per l'ONU per certificar la retirada israeliana del sud del Líban el maig del 2000 després de 22 anys d'ocupació. Aquesta actuació, en una àrea pròxima al poble fronterer libanès d'Adeisseh, va derivar en tensions entre els militars israelians i l'Exèrcit libanès.Tant israelians com libanesos van efectuar primer una sèrie de trets a l'aire, però poc després des d'Israel van ser llançats deu obusos de morter, un dels quals va caure prop d'una posició de l'Exèrcit libanès.
Israel i Turquia accepten la investigació de l'ONU sobre l'atac de la flota humanitària de Gaza
El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha anunciat avui la creació d'un comitè que investigarà l'incident del passat 31 de maig amb la flotilla humanitària que es dirigia a Gaza, i que explica amb l'acceptació d'Israel i Turquia. "Després de dos mesos d'intenses consultes amb els líders d'Israel i Turquia, anuncii l'establiment d'un comitè" que investigarà aquest incident, ha dit Ban, mitjançant un comunicat de premsa, sobre aquest grup que inclourà personalitats com el president sortint de Colòmbia, Alvaro Uribe.
L'alto el foc, en perill
La calma relativa que s’ha viscut a Gaza en els darrers dies penja d’un fil. Israel bombardejà ahir, per primer pic des que dia 17 passat declaràs un alto el foc, els túnels que comuniquen Gaza amb Egipte, un atac que fa perillar les negociacions a través del Caire per a una treva estable. La població de la ciutat frontenera de Rafah tornà a viure el pànic després que avions israelians deixassin caure abans de l’alba tres bombes per destruir túnels.
Venç el Kadima de Livni
El Partit Kadima, de l'actual ministra d'Afers Estrangers israelià, Tzipi Livni, ha reafirmat el seu avantatge davant de la resta de formacions i ha obtingut 29 escons, un més dels que ha aconseguit l'opositor Likud de Benjamin Netanyahu, segons l'últim balanç ofert aquesta nit pels mitjans israelians, amb el 99% dels vots escrutats.
“Europa també n'és responsable”, recorden a Palma
Els manifestants es concentraren a la plaça Espanya. Foto: Miguel A. Cañellas Uns 250 ciutadans es concentraren ahir horabaixa a Palma per protestar contra l'assalt israelià a la flotilla humanitària. Convocats per Mesa per palestina, els manifestants cridaren lemes com "Tots som palestins" i "Visca la lluita del poble palestí!". Tanmateix, els manifestants tampoc no s'oblidaren del paper que la UE juga en el conflicte àrab. "Israel culpable, Europa responsable" fou un dels crits que més clamor suscitaren. No debades, és el mateix Estat espanyol el que ha venut armament a Israel quasi cada any. Tal com reconeixia el Govern central en els informes sobre control de comerç exterior, Espanya vengué a Israel material bèl·lic l'any 2008 (sis mesos abans de la guerra de Gaza) i també a l'abril de 2009.
Complicada deportació cap a casa
Els 634 activistes integrants de l'expedició marítima amb ajuda humanitària per a Gaza, que fou assaltada per l'Exèrcit israelià dilluns a aigües internacionals amb el resultat de nou morts, van començar ahir a tornar als seus respectius països, després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, anunciàs dimarts vespre la immediata deportació dels activistes retinguts.
Israel deixa enrere una Gaza devastada
L’Exèrcit israelià es retirava ahir per complet d’una devastada Gaza després de dures setmanes d’invasió i quatre dies d’un alto el foc declarat de manera unilateral per Israel. En un comunicat, l’Exèrcit jueu confirmava el replegament de la seva milícia a més d’assegurar que es mantindran en posició als afores de la franja de Gaza en situació d’alerta davant "qualsevol esdeveniment" que hi pogués tenir lloc.
“El Govern ha fet ben poca cosa”
La catalana Laura Arau, el madrileny Manuel Tapial i el valencià David Segarra estan estudiant mesures legals contra el Govern espanyol per no respondre a la seva cridada d'auxili el dia abans que la flotilla solidària en què participaven fos assaltada per Israel, van anunciar quan arribaren ahir a l'aeroport del Prat de Barcelona.
El Rachel Corrie arriba a Israel en ser també assaltat per l'Exèrcit
El Rachel Corrie, en el moment de ser assetjat per l'Exèrcit israelià. Foto: Reuters. El vaixell humanitari irlandès Rachel Corrie, abordat ahir de matí per forces israelianes, va arribar al port d'Ashdod (Israel) per desembarcar-hi la càrrega d'ajuda humanitària, que inicialment tenia previst lliurar a Gaza, contravenint el bloqueig que pesa sobre la Franja. Immediatament, l'Exèrcit israelià escorcollà el contingut del vaixell, 1.000 tones d'ajuda humanitària i material de construcció, amb la intenció d'atorgar l'aprovació per entrar a la Franja. L'Exèrcit d'Israel abordava a mitjan matí aigües internacionals i, sense causar víctimes, el vaixell irlandès, quan es dirigia a les costes de la franja de Gaza.
Israel no vol ser investigat
Israel no vol ser investigat per Nacions Unides. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, rebutjà ahir la proposta del secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, de crear una comissió internacional per investigar el sagnant assalt de dilluns a la Flota de la Llibertat, que acabà amb la vida de nou activistes propalestins que portaven ajuda humanitària a la franja de Gaza. "He dit al secretari general de l'ONU que la investigació dels fets ha de ser conduïda de manera responsable i objectiva, que cercam altres alternatives", declarà Netanyahu en una reunió amb els ministres del partit Likud en el Govern. La comissió havia d'incloure experts nord-americans, un representant turc i un altre d'israelià en un afany de mantenir la màxima objectivitat i transparència possible.
Israel serà denunciat
Els activistes de l'ONG Cultura, Pau i Solidaritat Manuel Tapial i Laura Arau denunciaran les pròximes setmanes l'Estat d'Israel davant de l'Audiència Nacional per crims de lesa humanitat, després que l'armada israeliana atacàs la flota humanitària en què participaven, matant almenys nou cooperants.
El Consell de Ministres israelià decideix relaxar el bloqueig de Gaza
El primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, amb l'enviat especial dels EUA, George Mitchel.Foto: Efe. El Consell de Ministres israelià ha votat avui, dijous, a favor del relaxament del bloqueig de la Franja de Gaza i de permetre l'entrada de més productes d'ús civil, després de rebre nombroses crítiques a escala internacional per haver atacat el passat 31 de maig la flotilla que pretenia portar ajuda a aquest territori palestí, causant la mort de nou activistes turcs. «S'ha acordat liberalitzar el sistema pel qual entren béns civils a Gaza (i) augmentar l'entrada de materials per a projectes civils que estiguin sota supervisió internacional», diu un comunicat oficial que no precisa a quins productes es refereix. El comunicat no parla en cap moment d'aixecar el bloqueig marítim.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem