TW
0

La calma relativa que s’ha viscut a Gaza en els darrers dies penja d’un fil. Israel bombardejà ahir, per primer pic des que dia 17 passat declaràs un alto el foc, els túnels que comuniquen Gaza amb Egipte, un atac que fa perillar les negociacions a través del Caire per a una treva estable. La població de la ciutat frontenera de Rafah tornà a viure el pànic després que avions israelians deixassin caure abans de l’alba tres bombes per destruir túnels. Aquestes infraestructures comuniquen habitatges de la Franja amb cases al Sinaí egipci, i s’hi fan passar armes per a les milícies a Gaza i també productes de primera necessitat que de cap altra manera no podrien accedir al territori palestí a causa del bloqueig israelià.

Aquest bombardeig va ser, segons l’Exèrcit israelià, "en resposta a l’atac contra una força de l’Exèrcit a la zona de Kisufim" dimarts, "en el qual un oficial morí i tres soldats resultaren ferits, quan palestins van fer detonar una bomba contra una patrulla que hi havia al costat israelià de la tanca". Ahir al matí, les milícies palestines van respondre als bombardeigs a Rafah amb el llançament de diversos projectils de morter i a un coet de curt abast que no causà víctimes ni danys.Per part seva, el braç militar d’Al Fatah a Gaza, les Brigades d’Al Aqsa, va fer ahir una crida en un comunicat a totes les faccions palestines en aquest territori a rebutjar les negociacions sobre un hipotètic alto el foc amb Israel.

Notícies relacionades

Les brigades demanaren fins i tot al president palestí i líder d’Al Fatah, Mahmud Abbas, que posi fi a les negociacions, ja que "no tornaran els drets als palestins". I enmig de la incertesa de què passarà ara, el nou enviat especial dels EUA per al Pròxim Orient, George Mitchell, visità ahir les principals autoritats d’Israel per conèixer de prop la realitat i estudiar la manera de reactivar el procés de pau. Olmert va rebre a Jerusalem el senador nord-americà, a qui assegurà que la reobertura dels passos fronterers amb Gaza depèn dels avanços per a l’alliberament del soldat Gilad Shalit, segrestat el juny de 2006 als afores de Gaza per diverses milícies palestines.

Els llocs fronterers "a dia d’avui estan oberts sense limitació per a l’ajuda humanitària, però el seu funcionament normal i permanent només podrà tenir lloc quan s’avanci en l’alliberament de Gilad Shalit", digué Olmert a Mitchell. La delegació d’Hamàs al Caire contestà a Olmert i afirmà que "si Israel vol (Gilad) Shalit, n’ha de pagar el preu". Hamàs va rebutjar la proposta d’Israel per assolir un alto el foc durador a Gaza, amb una particular oposició a la petició de l’establiment d’un corredor de seguretat de gairebé mig quilòmetre a la Franja i a l’assumpte de Shalit. L’obertura de les fronteres i l’alliberament de Shalit són qüestions completament aïllades i Hamàs no acceptarà tractar-les conjuntament", va dir a Gaza el diputat d’Hamàs Mushir Al Masri. Salah al Bardawil, membre de la delegació d’Hamàs, afirmà que l’alliberament de Shalit és en mans dels israelians. "Es coneixen les demandes i se’n coneix el preu", va afirmar. "No és un secret que més d’11.000 palestins són en presons israelianes", afegí.