Rebuig total i unànime
Tan sols mostres de rebuig a tots els àmbits. Això és el que rebé ahir el nou Govern d'Hondures, presidit per Roberto Micheletti, fruit del cop d'Estat militar perpetrat diumenge. La comunitat internacional ha condemnat de manera enèrgica la situació que es viu al país i ha llançat un únic missatge: la restauració immediata de l'ordre constitucional i la restitució de Manuel Zelaya com a únic mandatari reconegut d'aquesta nació centreamericana.Des que es va conèixer en l'àmbit internacional el cop dels militars, les expressions de rebuig no han cessat, al contrari, s'han anat intensificant a mesura que el nou Govern, nomenat ahir pel Congrés hondureny, continua fent passes en un intent poc reeixit d'aconseguir la consolidació i aprovació. Els primers països en expressar el seu rebuig a allò ocorregut van ser Veneçuela, Cuba i Nicaragua, considerats els principals aliats de Zelaya.
Taules estèrils entre Suïssa i Hondures
Suïssa i Hondures varen dir adéu ahir al Mundial de Sud-àfrica 2010 amb un empat sense gols en un partit en el qual ambdues seleccions fabricaren oportunitats per marcar, encara que no les pogueren concretar.En la classificació del grup H, els suïssos sumaren quatre punts i els hondurenys només un. D'aquesta manera, Xile i Espanya han passat a vuitens de final.
Xile guanya Hondures en el darrer alè
La selecció de Xile ha trencat el mal fat que la perseguia en els últims Mundials i ha sumat davant d'Hondures una victòria (1-0), més amoïnada del merescut, però que la permet mantenir intactes les seves aspiracions que en s'hi hagi en vuitens de final. Després de 12 anys d'absència, Xile s'ha estrenat a la seva vuitena Copa del Món amb la seva primera victòria des de 1962, quan va ser tercera sent amfitriona. Des de llavors, quatre de mundials sense triomfs (1966, 1974, 1982 i 1998), però avui han sumat tres punts que poden ser claus davant d'un rival més inferior del que ha reflectit el resultat ajustat final. La selecció Xile ha assumit des del començament el seu paper de favorita, i no ha dubtat de fer-se amb el control de la pilota, a costa del risc d'una possible contra dels hondurenys, conscients de la seva inferioritat.
Hondures viu uns comicis sota una calma aparent
Hondures va viure ahir, sota una normalitat aparent, uns comicis electorals amb versions contradictòries, segons les parts interessades. Mentre que els candidats en destacaven l'alta participació, el deposat governant Manuel Zelaya assegurava que hi va haver molta abstenció, al voltant del 65 per cent.
Preacord a Hondures
La crisi d'Hondures és més a prop del desenllaç. Les comissions de diàleg del deposat president, Manuel Zelaya, i del de facto, Roberto Micheletti, van aconseguir ahir un acord sobre un text únic per a la restitució en el poder del governant enderrocat. "Hem aconseguit consensuar un text únic que serà sotmès a la discussió i anàlisi del president Manuel Zelaya Rosales i del senyor Roberto Micheletti", va dir als periodistes Víctor Meza, ministre de Governació del mandatari deposat.
Estat de setge a Hondures
El Govern interí de Roberto Micheletti ha radicalitzat la seva actitud dins i fora d'Hondures amb la suspensió de les garanties constitucionals durant 45 dies i la decisió de no admetre funcionaris internacionals. Així mateix, ha advertit el Brasil de la fi de la immunitat de què gaudia la seva legació. Aquestes mesures, segons el decret que les ha fet efectives, restringeix les llibertats de circulació i expressió i prohibeix les reunions públiques, entre altres. El decret ordena, a més, el desallotjament de tota institució pública presa per manifestants, el tancament de mitjans de comunicació que "ofenguin la dignitat humana, els funcionaris públics o atemptin contra la llei" i la detenció de persones que siguin considerades sospitoses. El deposat president d'Hondures, Manuel Zelaya, va denunciar en declaracions a Radio Globo que aquest decret és "una barbaritat que indigna, que molesta".
Hondures, immersa en el caos
L'arribada de Manuel Zelaya al país que governava fins al passat 28 de juny, moment en el qual fou enderrocat, ha causat un vertader caos social i polític. Dilluns horabaixa fonts properes al dirigent informaven que es trobava al país, més concretament, a l'Ambaixada brasilera situada a la capital. Hores més tard, Manuel Zelaya assegurava que "ningú" no el tornararia a treure del seu país, mentre que el president de facto, Roberto Micheletti, declarava de nou el toc de queda a tot el país. "Pàtria, restitució o mort". Zelaya enardia així els ànims dels milers de seguidors que es reunien davant l'Ambaixada. El Govern colpista hi reaccionava tancant els quatre aeroports internacionals del país. Als voltants de l'Ambaixada, l'ambient es va encalentir i arribà al clímax quan la Policia antidisturbis va decidir dispersar amb gasos, bales de goma i aigua els milers de partidaris de Zelaya que es manifestaven davant la legació per expressar-li suport.
Hondures: La negociació s'estanca
El conflicte polític a Hondures després de l'enderrocament del president electe, Manuel Zelaya, continua obert i les negociacions estan estancades.
“El cop d'estat sembla aberrant, però a Hondures és normal”
Mesuren molt les seves paraules perquè, tanmateix, no viuen in situ la convulsió a Hondures. Patricia Torres, de 26 anys, i la seva germana Noelia (sis més gran) telefonen a ca seva sovint.A Hondures hi ha quedat la seva família, mentre elles proven sort a la vella Europa. I és per això que la preocupació inunda el seu cap. No tenen menys tensió que Sergio García, si bé ell ja fa 14 anys que viu a Palma. I, per tant, la distància (o deslligament) és més acusada.
Primera víctima a Hondures
La tensió que es viu a Hondures des de fa més d'una setmana ja hacausat la primera víctima mortal. Un jove de 19 anys va morir ahir com a conseqüència dels esforços de l'Exèrcit per impedir-hi l'entrada del president enderrocat Manuel Zelaya. De fet, després de llançar bombes de gas lacrimogen, l'Exèrcit va obrir foc contra els milers de manifestants que esperaven Zelaya des de primera hora del matí als voltants de l'aeroport internacional de Tocontín, a Tegucigalpa. Segons fonts oficials, l'actuació dels efectius de seguretat es feia en resposta als intents de la multitud per prendre la pista d'aterratge de l'aeròdrom. Un periodista de la cadena Telesur informava en per conversa telefònica que havia presenciat la mort d'un jove que estava devora un bassal de sang. Les imatges emeses per la cadena mostraven una multitud enutjada que qualificava d'"assassins" els soldats, diverses persones ferides i múltiples ambulàncies que acudien al lloc per atendre i traslladar els afectats.
Hondures, a punt de bullir
Milers de persones favorables al deposat president Manuel Zelaya feren retrocedir ahir el dispositiu de seguretat establert per policies i militars davant l'aeroport de Tegucigalpa per contenir la marxa. La multitud cobria l'ampli tram d'un bulevard davant l'aeroport internacional Toncontín, on esperava rebre el president deposat, que té previst arribar avui des de Washington, una setmana després d'haver estat enderrocat pels militars. Tot i aquest suport popular, els militars han obstaculitzat l'aterrament de l'avió de Zelaya, que ha près rumb a El Salvador, per reunir-se amb altres líders iberoamericans. La tensió ha assolit un grau més elevat quan s'ha confirmat la primera mort des del cop d'estat de la setmana passada: un jove manifestant de 19 anys.
Hondures, cruïlla d'incerteses
Òscar González Marquès, ferrerienc de 35 anys, és missioner laic de l'entitat catòlica Ocasha. Des de 2002 resideix a Hondures, on treballa amb dues companyes (Sílvia, d'Alacant, i Teresa, de Castelló) en un projecte d'educació en el lleure i prevenció per a joves al barri marginal de Rivera Hernández, a la ciutat de San Pedro Sula, al nord del país. Òscar, ja no sentim a parlar gaire d'Hondures. Això és un gran problema. Quan el conflicte donava titulars a tot el món, el Govern i l'Exèrcit actuaven amb una certa precaució, perquè tot tenia molt de ressò. Tanmateix, quan el conflicte s'ha refredat informativament, els colpistes ho han aprofitat per endurir la repressió. Des del cop d'estat fins avui, vuit periodistes han estat assassinats, i em sembla increïble que això no sigui notícia.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc