“El cop d'estat sembla aberrant, però a Hondures és normal”

A Hondures hi ha quedat la seva família, mentre elles proven sort a la vella Europa. I és per això que la preocupació inunda el seu cap. No tenen menys tensió que Sergio García, si bé ell ja fa 14 anys que viu a Palma. I, per tant, la distància (o deslligament) és més acusada.

Hi ha calma a Hondures?
(Sergio). Fins ahir [dijous per al lector], sí. S'havia assolit una certa tranquil·litat. Però Mel Zelaya ha cridat a la insurrecció i els sindicats s'han posat en marxa.
(Patricia). També diuen que els obrers dels països veïns tancaran les fronteres amb Hondures, per aïllar-la.
(Noelia).Sí, el bloqueig ja se sent. El petroli, de fet, s'està acabant perquè n'han tancat el subministrament.

És normal, davant un cop d'estat militar...
(P).Ha estat un cop d'estat, però sota l'ordre, sempre, d'algú altre.
(N). Sí, ells complien el que els havien ordenat.
(S). Home, és que Zelaya intentà instaurar un referèndum. Però el Tribunal Electoral el prohibí i la Justícia, també.

Potser Zelaya no va explicar bé els seus objectius.
(P). Els poders de l'Estat ho prohibiren perquè Zelaya havia fet el que li havia donat la gana. Passà de la llei olímpicament. Volia fer el referèndum d'amagat.
(N). Sí, sí! Zelaya, fins i tot, apuntà Hondures a l'ALBA!

Hi pots estar d'acord o no, però no era anticonstitucional...
(P).Ja, però el poble entengué que era el projecte de Chávez. A més a més, Zelaya no ha fet res en quatre anys!
(N). Sí que ha fet: se n'ha anat de viatge a un munt de països, s'ha fet fotografies... Si és que la classe política està desarrelada del poble.
(S). Home, l'únic que no n'està desarrelat és Hugo Chávez. Tampoc no crec que estigui a l'altura del càrrec, però sí que fa coses pel poble.
(P). No és un exemple a seguir!
(S). No ho és. A mi tampoc no m'agrada gens, perquè el trob petulant i mal educat. Ara bé, ha distribuït la riquesa i ha pagat el deute extern.
(P). Però no hi ha llibertat d'expressió...
(N). Ara per ara, tampoc no n'hi ha a Hondures.
(S). Això és veritat. Aquesta conversa que mantenim ara no es podria fer a Hondures. Allà, els periodistes no poden treballar amb llibertat.

Us sembla bé el cop d'estat?
(P). No. Rebutjam el cop d'estat, però tampoc no som partidaris de Mel Zelaya.
(S). El cop d'estat és tornar a la història pitjor de l'Amèrica Llatina.
(N). Eh! Però Micheletti només fa el que pot. Ell no és el "dolent".

Ha de tornar Zelaya de l'exili?
(P). Sí i no. Bé, és el president...
(S). Jo crec que ha d'acabar la seva legislatura (fins a l'octubre).
(N). A mi m'és igual. Zelaya no s'ha preocupat mai pel país. Si torna, que sigui amb condicions.
(S). Això sí que és ver. Ha irritat tots els centres de poder. O sigui, que ha tocat el nas a tothom.

Zelaya s'ha fet, de cop i volta, socialista?
(S). Home, fa la sensació que creu en allò que fa.
(N). Per ventura rep pressions: "O fas això o te'n vas penya-segat cap avall'.
(S). Sí, el podrien estar manipulant grups de narcotraficants, que han penetrat ja les capes de l'Estat.

Què us sembla la reacció dels Estats Units? Tova?
(S). Sí, molt tova. Pareix que Obama pondera totes les possibilitats i després actua amb calma. Potser pensen: "Som demòcrates... però tan de bo Zelaya se n'anàs".

Vosaltres votàreu?
(P). No, no vot mai, perquè ma mare és liberal i mon pare, nacionalista. Així no s'emprenyen.
(N). Jo sí, per Pepe Lobo.
(S). Com que fa tant de temps que no hi som, ja no vot. Des de fora, internacionalment, el cop d'estat a Hondures es percep com Guantánamo: una aberració. Però els americans ho defensaven.