Els militars colpistes s'atrinxeraren ahir a la casa presidencial de Zelaya. | OSWALDO RIVAS
Tan sols mostres de rebuig a tots els àmbits. Això és el que rebé ahir el nou Govern d'Hondures, presidit per Roberto Micheletti, fruit del cop d'Estat militar perpetrat diumenge. La comunitat internacional ha condemnat de manera enèrgica la situació que es viu al país i ha llançat un únic missatge: la restauració immediata de l'ordre constitucional i la restitució de Manuel Zelaya com a únic mandatari reconegut d'aquesta nació centreamericana.
Des que es va conèixer en l'àmbit internacional el cop dels militars, les expressions de rebuig no han cessat, al contrari, s'han anat intensificant a mesura que el nou Govern, nomenat ahir pel Congrés hondureny, continua fent passes en un intent poc reeixit d'aconseguir la consolidació i aprovació.
Els primers països en expressar el seu rebuig a allò ocorregut van ser Veneçuela, Cuba i Nicaragua, considerats els principals aliats de Zelaya. No obstant això, aquest refús s'estengué fins a passar els límits del continent americà, assolint la Unió Europea, que ja va qualificar d'"inacceptable" l'enderrocament del llavors Govern hondureny.
Però el pronunciament més esperat va ser, sens dubte, el del president nord-americà, Barack Obama, qui ja ha deixat clar que no reconeixerà cap altre president que no sigui Zelaya. "Nosaltres reconeixem Zelaya com el president constitucional i degudament electe d'Hondures. No en veiem cap altre", afirmà Obama. De fet, el president nord-americà es mostra molt contundent quan qualificà el cop d'Estat "d'il·legal" i de marcar un "terrible precedent". De la mateixa manera, la secretària d'Estat, Hilary Clinton, reclamà el retorn a la democració afirmant que "és una prioritat".
En aquest sentit, els EUA van voler deixar clara la seva posició de fer tot allò possible per "restituir la democràcia". Per la seva banda, el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, també s'ha afegit a les manifestacions de preocupació pels darrers esdeveniments, ja que va expressar "el seu fort suport a les institucions democràtiques" i exigí "el restabliment dels representants del país elegits democràticament". De fet, Zelaya ha estat convidat a parlar avui mateix davant l'assemblea de l'ONU per donar una valoració de la situació que viu el país. Sigui com sigui, Zelaya ha estat "acollit" per la resta de països americans, en especial per l'Aliança bolivariana de les Amèriques (ALBA), a la qual pertany el país. Per altra banda, l'Organització d'Estats Americans (OEA) prengué de bon matí el protagonisme amb la reclamació de l'ordre democràtic. De fet, l'OEA, que enviarà una comissió al país, és oberta al diàleg en principi únicament i exclusivament si Zelaya hi és restituït com a president.
Referent a això, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, defensà per la seva banda, que sigui l'OEA qui lideri la sortida de la crisi política a Hondures i ha ofert la col·laboració espanyola en aquesta tasca, després de qualificar de "fets greus i preocupants" la "intervenció militar" que ha provocat l'expulsió del país del president. Al llarg de la jornada,el degoteig de declaracions i condemnes continuà de manera constant i unanime. Des de institucions, partits polítics i entitats de diferent caire s'exigí sense excepcions el retorn a una situació democràtica. Per exemple, tan sols a Madrid es van concentrar anit prop de 200 persones davant l'ambaixada d'Hondures per protestar contra el cop d'Estat.
Ara bé el nou president Roberto Micheletti sembla convençut a continuar endavant amb el cop. De fet, assegurà que governarà el país fins al 27 de gener de 2010, quan conclou constitucionalment el mandat, "malgrat el rebuig internacional" expressat pels fets. Així el nou president, que ahir prengué possessió, afirmà que allò que s'ha produït en aquest país centreamericà "és una successió constitucional" que va ser derivada "per les intencions" de Zelaya "de dur l'estat a situacions crítiques amb una enorme irresponsabilitat".
En declaracions a l'emissora Caracol Radio, Micheletti tornà a qualificar d'"il·legal" el referèndum que pretenia dur endavant Zelaya, sobre la possibilitat de reformar la Constitució. De la mateixa manera, aquest legislador i transportista afirmà que l'Exercit "ha estat benevolent en permetre que l'expresident surti del país, quan en realitat hauria d'haver ingressat a la presó", afirmà el mandatari. De la mateixa manera, el Govern de Micheletti demana a l'ONU que "posposi" les reunions sobre Hondures i afirmà que el nou govern no actuara de "manera precipitada". Sigui com sigui, el final d'aquesta situació no és gens clar i la revolta pot esclatar en qualsevol moment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La situation den Zelaya ès de exilad politic, per voler perpetuar-se a el poder. Haurian de informar un poc sobre la constitution de aquell país, si comparam amb la constitution del estad espanyol, si en Zapatero haguess volgud canviar la constitution no ho podria fer com han fet els presidents de Veneçola, Nicaragua i Cuba (aquest país no ha tengud elections presidentials per lo que no compta), ès perpetuar-se an el poder. Segons tenc entès Honduras no permet la reelection presidential. En quant n'Obama, també està amb una situation irregular ja que la seva ciutadania dels EUA ès dubtosa, i aquí aplicam el dit castellan: "Cuando veas tu vecino, pon a remojar tus barbas". Li pot passar lo matex que a en Nixon, que va dimitir per no esser processad. En Zelaya tenia dos camins, quedar-se i esser processad i el altre exilar-se, que ès el camin que elegí, digui lo que digui posteriorment.
tots sou uns demòcrates, i aquí els mateixos porcs que vàren assassinar i col·laborar amb el règim franquista ocupen, fins i tot, franges de poder amb els autoanomenats Socialistes, per no parlar de l'hospital... penós.