Misogínia, l’assignatura pendent
Misogínia: nom femení. Aversió a les dones o falta de confiança en elles. El meu pare va morir quan jo tenia sis anys. Quan vaig arribar a l'adolescència la meva mare em va demanar perdó per no saber ensenyar-me a afaitar (no passa res, mamà… no passa res… això no em va fer falta…)
Un home cosidor de relacions (en memòria d’Emili de Balanzó)
Emili de Balanzó és, ben segur, un home que mereix que el tenguem present. Fer-ho des dels espais de condolences, amb el buit que genera la pandèmia de la COVID-19, multiplica el dol.
Cossos que importen
Una amiga meva em va obrir els ulls: «L’edat és una presó». Una presó simbòlica, si es vol, però una presó. I és que arriba un moment que veus com va canviant la mirada dels altres sobre tu. Et miren però no et veuen. Ets l’edat que tens, com si fos un vestit arrapat al teu cos, el vestit de l’home invisible.
Sembraràs un arbre per mi
Cada un de nosaltres dóna sentit a la vida dels altres. Una magnífica perspectiva per afrontar la situació actual, derivada del confinament i de la crisi de la Covid-19, que ben segur ens ha de portar a reflexionar. Podem fer-hi múltiples consideracions, sempre apropant-nos a la vessant de la col·lectivitat, aquesta empenta i responsabilitat comuna a la qual ens volem lligar.
Masculinitats confinades: la bèstia es desperta sola
Llegesc aquests dies publicacions amb un conjunt de recomanacions dirigides expressament a la població masculina adulta, a nosaltres, els homes, per a ajudar-nos a gestionar aquests temps d'obligat confinament. A més dels adequats consells i pautes per a abordar l'estrès, la tensió i altres dificultats humanes a compte del tancament, s'aporten advertiments específics com aquest:
Amelia Tiganus: «A l'esquerra hi sobra molt de masclisme»
Oferim la segona part de l'entrevista amb Amelia Tiganus, dona feminista, activista,
Amelia Tiganus: «Un home puter no pot ser un bon pare ni un bon company de vida»
Amelia Tiganus, dona feminista, activista, abolicionista. Ha estat a Mallorca
Els homes també experimentam la nostra 'menstruació'
A Desembolicar, portam, de nou, una article de Lionel S. Delgado, amb unes aportacions que rompen alguns esquemes, del que, des de la normalitat, l’utilitarisme, l’hegemonia masculina, es considera norma. Per ventura, ara, en temps de confinaments i preocupació per la pandèmia, alguns incentius que ens permetin remoure el pensament normatiu i androcèntric, ens ajudin a resignificar alguns dels paràmetres naturalitzats.
Alessio Miceli: «Reconèixer-me parcial m’obre a la vida»
Alessio Miceli és membre de l’associació italiana 'Maschile Plurale'. Professor de secundària (dret, psicologia social), escriu i intervé en temes de masculinitat, relacions entre sexes i antiviolència, tant en reunions públiques com en diferents contextos d’educació i formació (escoles i universitats, centres contra la violència, associacions, etc.). Col·labora amb algunes realitats del moviment de dones.
Tres homes, un transitar
Diverses maneres de sentir, de bategar, una mateixa ruta per on transitam. El 8M és el dia de les dones. Des d’aquest espai aportam reflexió personal des de tres maneres de sentir, tres etapes vitals. Així en aquest ordre: Pere Fullana F., Justo Fernández López i Enric Urbano Angel, compartim a Desembolicar:
Els homes del segle XXI
Fruit d’un treball de trobada personal, d’indagació i del compartir col·lectiu, en el context d’un Grup d’homes, Paco Esteve ens regala aquest relat. Escriptor, pare, curós amb la paraula, amb el text que posa al nostre abast, tenim un exemple d’home que mira de desembolicar-se de les velles cuirasses.
Desgranant (teòricament) la masculinitat
Una aportació que ens ajuda des d’un estudi de les teories, fetes amb cor, a conèixer i ell ho expressa com a, desgranar els embolics de la masculinitat. Michael L. Muller Flury, es presenta com Treballador Social, amb un Màster en Intervenció Psicosocial, Mediador Comunitari, pollencí, jove i compromès amb la política pel bé comú. Un home en transformació constant que no atura d’aprendre.
Els llaços que no sospitàvem entre amor i violència
Es transpira per arreu, aquests dies un seguit de missatges que com cada any arriben des del sistema de consum, de cara a mirar l'amor des del prisma de l'amor romàntic, tot com un producte... Es produeix un bombardeig de convidades al consum, sota la flaire de viure i cercar l'ideal de l'enamorament.
Sexisme i Capacitisme: envers l'assistència personal i sexual
Seguint el que es va encetar la setmana passada, envers el cos i les dimensions de proximitat, cura, atenció personal i col·lectiva, aportam una altra perspectiva. De la mà de Juanjo Compairé i amb la riquesa de detalls per part d'Antonio Centeno, que ens descriuen per a Desembolicar, tot un univers de prismes sobre els quals se sustenta la cura envers persones amb discapacitats funcional, vist des dels angles de la perspectiva de gènere.
Polítiques de la pell
Amb aquest article Antoni Aguiló ens proporciona una perspectiva molt escaient per apropar-nos al cos. Des de la masculinitat, molt sovint l'atenció al cos esdevé esbiaixada, quan de fet, quan parlam de masculinitats dissidents, de despatriarcalitzar, ens convé entendre que, segons ens expressa J. Eloy: «La teoria social i cultural del cos ens diu que aquest és més que un organisme biològic, això comporta un element social i cultural important. En aquest sentit podríem afirmar que la cultura està en el cos.»
Trencaclosques i ferides obertes
Víctor Sánchez, és un home que cerca aprofundir des de la pròpia experiència vital, sense filtres, obrint-se mentalment i de cor, per a trobar respostes a moltes de les interpel·lacions que provenen de la masculinitat, sovint encaixades a cops, conduïdes per la força bruta del costum, o també admetent que les ferides obertes, mirades amb cura poden trobar guariment. Aquest text, és la primera part del 'diàleg' a dues mans, 'diàlegs masculins', als quals ens tenen avesats ell, en Víctor, i Justo Fernàndez, a les seves obres.
«No és cert que s’hagi arribat ni a la igualtat ni a l'equitat social de gènere»
Hi ha un malentès molt gran quan no tenim clar que tots tenim alguna cosa a veure amb el masclisme, i que la nostra responsabilitat respecte a aquest se’n deriva per acció o per omissió.
'Jauría', teatre document que ens atrapa des de la cruesa dels fets que exposa
Arriba a Palma l'obra 'Jauría', dissabte dia 14 al Teatre Principal de Palma es posarà en escena una ficció basada en el judici a La Manada...
Vulnerabilitats i masculinitat
Soc un home madur de cabells platejats i arrugues al front, però, en comptes d’abraçar la inevitable lleugeresa del temps i la vida, m’hi nego. Sembla que hagi oblidat que el tempus fugit i memento mori.
Crida als homes: veus contra la violència masclista
«Quan abans assumim els homes, que som masclistes i que exercim violència contra les dones, perquè vivim en una societat masclista i que incita a la violència contra les dones, abans podrem començar a la construcció d'una masculinitat sana i igualitària». Així s’expressava en Bernat, a l'encapçalament d'un dels espais, #HomesTransitant a @OnaMediterrània. https://bit.ly/2D28nFn
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent