Mor Fèlix Pons
Fèlix Pons en una imatge d'arxiu. L'expresident del Congrés Fèlix Pons Irazazabal morí ahir, a 67 anys, a la clínica Rotger de Palma a causa d'una greu malaltia que ja feia mesos que patia. El funeral serà dimarts a la Seu, a les vuit del vespre. Ja feia catorze anys que el polític mallorquí havia deixat les institucions. Però abans de fer-ho, va ser una figura influent entre els socialistes, arribà a ministre i dirigí el Congrés durant una dècada. Fèlix Pons nasqué a Palma el 1942 i va ser professor de dret polític a la Facultat de Dret de Palma de 1972 a 1975. Llavors, va fer el salt a la política i va entrar al Partit Socialista. Aquest món no li venia de nou: era fill del polític democratacristià Fèlix Pons Marquès, que fou president del Mallorca i era descendent de la família d'un altre polític reconegut, Antoni Maura. Quan Pons s'incorporà al Partit Socialista, aviat n'encapçalà la línia oficialista i ocupà diversos càrrecs en la direcció de la federació balear. Al quart congrés, en fou escollit president. Mostres de condol per la desaparició del socialista Fèlix Pons
Mostres de condol per la desaparició del socialista Fèlix Pons
La Comissió Executiva Federal del PSOE ha expressat la seva "més profunda" tristesa per la mort avui a la seva casa de Palma de l'expresident del Congrés dels Diputats i exministre del Govern de Felipe González Felix Pons Irazabal, un dels "principals referents" a les files socialistes. Rajoy envia un telegrama de condol a la família de Félix Pons i destaca la seva contribució al desenvolupament de la democràcia. Peces-Barba diu que Pons va ser una "figura imprescindible del parlamentarisme" i que la seva mort és una "pèrdua total". En aquesta línia també s'han manifestat Aina Rado, Aina Calvo i Francina Armengol.
Massiu comiat per a Fèlix Pons Irazazábal
Una Seu gairebé plena acomiadà ahir l'expresident del Congrés Fèlix Pons Irazazábal, finat divendres a causa d'una llarga malaltia. El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, hi destacà "l'acusada sensibilitat amb la injustícia" i la "preocupació per l'educació" que, segons digué, el polític socialista havia mantingut tota la vida. Davant la família, les principals autoritats de les Illes Balears i del Govern estatal i molts més que el volgueren acomiadar, Murgui lloà "la noble tasca que marcà la seva vida, la política". També demanà que Déu valoràs l'aportació de Pons a la transició, en què havia "sembrat ideals, unit pobles i tancat ferides". El bisbe, que féu gairebé tota la missa en castellà, la va voler acabar en l'idioma que feia servir quan parlava amb Pons.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula