“Sense justícia històrica, la memòria no val res”
Mig centenar llarg de persones participaren ahir al cementeri de Palma en l'acte d'homenatge a Emili Darder, el darrer batle republicà de la ciutat, que cada any organitza la secció local d'Esquerra, tot coincidint amb l'aniversari de l'afusellament per part de l'Exèrcit franquista. Entre els assistents, hi eren alguns dels familiars d'Emili Darder.L'acte fou bàsicament protagonitzat per Jaume Santandreu, que va tenir emotives però contundents paraules de record pel batle assassinat. "Em fa molta peresa aixecar la veu per fer un homenatge -va manifestar-, perquè recordar Darder és molt fàcil. Jo vénc aquí amb un compromís, amb una promesa que us deman que assumiu: la de pagar un deute pendent amb el batle republicà i amb tots aquells que, abans i després, van tenir la mateixa sort, com el capellà Poquet. El nostre deute és aconseguir-los justícia, perquè, sense justícia històrica, la memòria històrica no val res".
Emili Darder, al cinema
La memòria d'Emili Darder reviscola de nou. Just després que el seu nebot Josep Darder hagi plasmat en un llibre el seus records d'infància, la vida i el treball del darrer batle republicà de Ciutat torna a la palestra. Ara, però, en format cinematogràfic. El cinema Agusta acollí ahir vespre l'estrena del documental Emili Darder, un treball realitzat per Rec Produccions i dirigit per Pere Salom. La cinta mostra la valenta empenta de Darder d'ençà que començà la seva tasca com a metge i fins que fou afusellat. "És un treball bibliogràfic amb una estructura narrativa segmentada", va explicar ahir el director. Una veu en off és l'encarregada d'introduir l'espectador en la vida i la lluita diària de Darder. Ara bé, no tot seran fets històrics pròpiament dits, sinó que el documental també presenta tot un seguit de recursos cinematogràfics dramàtics que donen intensitat a la narració. És el cas del pas d'Emili Darder per la presó de Bellver entre el 28 de juliol i el 15 de desembre de l'any 1936.
Procés contra Emili Darder
A les sis del matí del 24 de febrer de 1937 Emili Darder fou assassinat. Era l'execució d'una sentència a mort que també es complia amb Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Ques. Abans, però, tots quatre hagueren de passar per la pantomima d'un consell de guerra més que arranjat. Era la causa número 978 que, a partir d'aquest setembre, serà a l'abast de tothom.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent