Perill a la Costa d'en Blanes
L'Ajuntament de Calvià ha ordenat el desallotjament de set xalets de luxe de la part alta de Costa d'en Blanes pel risc que es produeixi una esllavissada de la terra que forma el talús, sobre el qual s'aixequen aquests habitatges, pertanyents al complex residencial Mediterrani.Així mateix, el Consistori calvianer ha procedit a precintar diverses zones comunitàries de l'esmentat complex residencial, a més de tallar un tram del carrer Santa Lavínia al seu pas per la urbanització. El departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calvià, dirigit per la tinent de batle Teresa Martorell (PP), va procedir a ordenar el desallotjament dels habitatges i el precintament de les àrees comunes i a barrar el pas pel carrer Santa Lavínia, després que en el pendent de la muntanya sobre la qual s'aixequen les cases afectades es resgistrassin despreniments de roques, les dimensions de les quals superen amb escreix els tres metres de perímetre, i s'hi detectassin esquerdes de gran profunditat. Un cop haver tingut constància d'aquests fets, la Sala encarregà a un grup de geòlegs que elaboràs un estudi sobre la situació. No obstant això, l'estudi esmentat no ha donat, de moment, resultats concloents, ja que, entre altres coses, no han pogut determinar amb precisió la profunditat de l'esquerda principal que xapa en dos i de dalt a baix el pendent de la muntanya sobre la qual es troben els xalets desallotjats.
Pla d'actuació urgent
El departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calvià va encarregar ahir, amb caràcter d'urgència, un projecte per intentar posar fre al risc de corriment de terres a la part alta de la Costa d'en Blanes, després que aquest diari avançàs, també ahir, que el Consistori ha ordenat el desallotjament de set xalets de luxe d'aquesta zona que estan afectats pel despreniment parcial del talús damunt el qual estan construïts. El departament que dirigeix la tinent de batle, Teresa Martorell (PP), va fer públic ahir el plec de prescripcions tècniques i administratives que regiran el contracte de serveis per a la redacció d'un estudi de possibles actuacions i la posterior redacció d'un projecte d'obra per a l'estabilització del talús.
Un radar vigilarà els corriments de terres a la Costa d'en Blanes
L'Institut Geològic i Miner espanyol (IGME), un organisme que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, instal·larà un radar terrestre en els voltants de la Costa d'en Blanes per vigilar el corriment de terres i l'aparició de grans esquerdes en la part alta del complex residencial Mediterrània que va obligar al desallotjament de set xalets, al precintament d'una àmplia zona verda municipal i al tall parcial del carrer de Santa Lavínia. Segons fonts del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calvià, que dirigeix la tinent de batle Teresa Martorell (PP), l'IGME ha elegit aquesta àrea de Costa d'en Blanes com a "zona pilot d'estudi" incorparada al projecte europeu Doris per a l'anàlisi en els diferents països de la Unió dels riscs geològics. Aquestes mateixes fonts apunten que "el projecte té una durada de dos anys i la idea és col·locar un equip de radar terrestre que agafi milions de mesuraments de l'evolució de les esquerdes aparegudes a la zona escarpada afectada i efectuï mesuraments molt precisos que arriben a registrar moviments de terra de menys d'un mil·límetre".
Controlat
Efectes del foc a la serra de la Costa d'en Blanes. Foto: A. Sepúlveda. L'incendi forestal que es declarà dimecres horabaixa a la Costa d'en Blanes (Calvià) es va donar per controlat ahir, després d'haver calcinat una superfície de 14 hectàrees. Així ho explicà el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, que al matí oferí una roda de premsa ahir al golf de Bendinat, on l'esperaven efectius de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), la Unitat Militar d'Emergències (UME), la Policia Local de Calvià, Protecció Civil i la Guàrdia Civil. Són, entre d'altres, les forces que han participat en les tasques d'extinció. El temor principal era que el foc passàs una vall i arribàs a la urbanització de la Costa d'en Blanes, però finalment no fou necessari procedir a evacuar-ne cap xalet. El vent bufava en una altra direcció i va ser determinant perquè les flames quedassin controlades lluny de les cases, a més de dos quilòmetres de distància. L'incendi de Santa Gertrudis, a Eivissa, ha cremat 1,3 hectàrees
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán