algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s'han de comunicar en castellà

Aquest diumenge s'han conegut públicament dues polèmiques sentències del Tribunal Suprem espanyol. La de la Sala Contenciosa-Administrativa Secció Quarta, número 704/2020 que anul·la l'ús preferent del valencià en diversos àmbits administratius del País Valencià i la número 634/2020 que determina que les comunitats que comparteixen llengua catalana, s'han de comunicar forçosament en castellà.

En aquesta segona, el Tribunal Suprem espanyol considera que «el reconeixement que la competència per a la regulació de la cooficialitat de la llengua pròpia correspon a la Comunitat Autònoma no suposa, de cap manera, una atribució de competències específiques que autoritzi a alterar el marc que deriva de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia».

Així, estableix que la regulació de l’ús de la llengua en el procediment administratiu comú i en documents elaborats en una llengua cooficial en l’àmbit d’una comunitat que han de fer efecte fora d’aquest àmbit territorial «és atribuïda de manera exclusiva a l’Estat, segons la distribució de competències que estableix l’art. 149.1.18 de la CE».

Quan es tracta dels efectes fora del seu territori dels documents elaborats per una comunitat en la seua llengua cooficial, «la competència de la mateixa no pot extralimitar-se del seu territori i haurà d’atenir-se al que es preveu en l’art. 15.3 de la LPAC, que proporciona la regla única i suficient per a solucionar totes les situacions, en disposar que no serà necessària la seva traducció al castellà en el cas que la llengua cooficial en què estiguin elaborats els documents sigui també la llengua cooficial en la Comunitat Autònoma en què hagin de fer efecte», assenyala la resolució del Tribunal Suprem.

El Suprem considera que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat i les Illes és competència de l’estat espanyol i argumenta que la Generalitat pot regular la cooficialitat de la llengua pròpia, però això no l’autoritza a «alterar el marc que deriva de la constitució» i considera que cada llengua és oficial només dins del territori de la comunitat. Per tant, estableix que la regulació de l’ús de la llengua en què una comunitat s’adreça a una altra «és atribuïda exclusivament a l'Estat».

El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s'han de comunicar en c... by Redacció Ona on Scribd

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (vg. al final ANNEX 1) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per arg, fa mes de 4 anys

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 4 anys

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo
breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls
fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes
que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que
tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà
la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue-
ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren,
ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos-
altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò
per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha-
vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles
hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba-
nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia-
dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar.
Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia
p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns
estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey
en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en
Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com
dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís
de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura
manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades
de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra
Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya,
nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que
per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha-
guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra
de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife-
rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y
bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla
que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo
qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre
posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y
saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin.

Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats
p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar
bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan-
dent del nostre esdevenidor."

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente