Rafel Nadal va corroborar ahir amb el seu segon títol de campió a Wimbledon que no és imprescindible tenir un "servei bomba", com ell diu, per dominar l'herba, superfície que no guarda secrets indesxifrables per al número 1.
Rafel va passar de ser un júnior amb aptituds més que notables, un deixeble aplicat que apuntava maneres amb el seu oncle Toni, a convertir-se en el millor tennista del món.
Ahir, aquesta destresa innata li va reportar el segon trofeu a l'All England Club en la seva quarta final consecutiva en aquesta pista, "inimaginable" fa uns anys per a aquest jugador.
Rafel Nadal modela la història d'aquest esport a cop de raqueta, de tenacitat, de passió, de qualitats excepcionals, amb una voluntat d'acer.
L'illenc, segon favorit en el quadre masculí de Wimbledon, tornava triomfal enguany al club de Roger Federer, el gran absent d'aquesta final. Nadal havia hagut de renunciar a competir en aquest gran l'any passat per una lesió als dos genolls.
Amb un físic imposant d'atleta, el mallorquí ha anat aniquilant rècords i demostrant que el tennis espanyol no està renyit amb aquesta superfície.
Igual que Manolo Santana, ell es va desmarcar de la norma. Des de petitet, Nadal va somiar en dominar la gespa. Va voler adaptar-se, i ho va aconseguir. Es va proposar anar més enllà i es va colar a la seva quarta final en una competició gairebé vetada als especialistes de la terra.
Ara diu que no té un "servei bomba", però se sent més que satisfet de l'efectivitat dels seus cops, de la dreta, de la restada. Ho demostrava aquesta darrera quinzena davant Kei Nishikori, davant Robin Haase, davant Philipp Petzschner, davant Paul-Henri Mathieu, davant Robin Söderling i Andy Murray.
Aquí va ser finalista en el 2006 i el 2007, va guanyar a Federer en el 2008 i aquí, també, va anunciar desolat que no se sentia amb forces físiques per defensar el trofeu en la passada edició, quan una tendinitis persistent tornava a martiritzar-lo.
En els darrers mesos, Nadal ha tornat a mostrar la seva força, el seu rostre guanyador i ha aconseguit elevar, encara més, el seu nivell en el circuit per recuperar el número 1 que li va arrabassar l'helvètic Federer i que el manacorí va tornar a dominar en guanyar, per cinquena vegada, Roland Garros en una final contra Söderling.
Com fan els grans, el segon favorit ha deixat enrere una època fosca, plena d'alts i baixos físics i personals que li van passar factura i es van traduir en una sequera de títols que va durar 11 mesos. Però això ja ha passat i Nadal torna a ser el millor del món.
