Espanya va veure com Islàndia li va tancar d'un “cop de porta” l'accés a la final en un partit marcat per la falta de consistència dels de Pastor. La selecció, que ja havia donat símptomes de debilitat en el torneig, va pagar avui un inici funest de partit i ara ja només queda el bronze. A Atlanta i Sidney va ser possible.

Islàndia va començar protagonitzant “un festival” davant d'una selecció espanyola permeable en defensa i que en atac semblava haver-se quedat encara al vestidor, ja que no hi va haver notícies ofensives, ni gols espanyols fins al minut cinc. Un bloqueig mental i ofensiu en tota regla.

Així les coses, l'equip de Juan Carlos Pastor va encaixar un parcial de 5-0 en els primers quatre minuts i l'entrenador val·lisoletà va parar el partit per espavilar l'equip en un temps mort providencial. I és que la selecció espanyola va començar freda, això ja havia passat en encontres precedents, però avui aquesta fredor es va accentuar i era pur gel. Espanya semblava “Iceland”.

Cada vegada que els islandesos arribaven marcaven i Barrufet només va parar una pilota en els primers deu minuts. Unicamente jugant en superioritat numèrica, fins tres vegades, Espanya va aconseguir retallar distàncies (8-7, min. 13).

Van ser un alleujament per a Espanya les tres exclusions dels nòrdics ja que, de cap altra manera, difícilment no hagués trobat el camí per intentar equilibrar la balança.

Islàndia va escometre a contraatacs als espanyols que, mentrestant, fallaven gols clars, encara que el porter escandinau Pall Gustavsson també va posar de part seva. Només Juanín i Iker Romero encertaven en atac, així que Islàndia va donar una altra “estrebada” camí del descans (13-9, min. 23).

Carlos Prieto, avui inspirat, va empatar a quatre minuts de l'aturada (13-13), però Espanya no va aconseguir posar-se mai per davant. L'absència d'Alberto Entrerrios, que estava “tocat”, es va notar en la línia exterior, així que Espanya no va poder culminar el seu intent de reacció (17-15).

La sensació era que, a poc que milloràs, Espanya acabaria emportant-se el partit, però és que els de Pastor no trobaven el camí, encara que David Davis va sortir en l'avançat i la defensa espanyola en 5-1 va millorar fugaçment, almenys Gudjonsson ja no llançava amb la mateixa facilitat.

Va ser un miratge. El partit va adquirir un to negrós per a Espanya que no tenia el dia en atac i Islàndia, a més, es va posar molt seriosa enrere. Amb 30-25 en el minut 50 el partit era complicat i, a més, just en aquell instant es van quedar sense Prieto per tres exclusions.

Espanya va arribar a perdre per set gols i ja no hi va haver res a fer. Ni tan sols amb David Barrufet no inspirat es va produir un intent solvent de reacció, ni un gest. Res. Espanya es va quedar a les portes de la final. El bronze és ara el seu sostre.

Fitxa Tècnica:
36 - Islàndia (17 +19): Gustavsson (Gudminsson), Geirsson (7), Sigursson (2), Hallgrmsson (3), Atlasson, Sigursson (7), Gudjonsson (6), Steffansson (5), Asgeirson, Pettersson (2), Jakobsson, Gunnarsson (2) i Ingmundarsson (2).
30 - Espanya (15 +15): Barrufet (Hombrados), A. Entrerrios, Roques (7), R. Entrerrios (3), Garabaya (2), Prieto (4), Belaustegui (3), Lozano (1), Davis, Juanín García (5), Iker Romero (5) i Malmagro.
Parcials: 5-0, 8-6, 8-8, 12-9, 17-15 -descans- 21-18, 24-20, 27-24, 31-25, 33-28 i 36-30.
Arbitres: Leme i Ullrich (Alemanya). Exclusions: Garabaya, Prieto (3), Sigursson (2), Jakobson (2), Petersson i Atlasson.
Incidències: Partit del torneig olímpic d'handbol masculí disputat al Palau Nacional de Pequín.