"És com si l’haguéssim guanyada tot dos", comentà amb la boca petita a un periodista poc després d’aconseguir la seva tercera medalla olímpica. Ja públicament, i sense esmentar Isaac Gálvez, el seu company de pista mort en un accident l’any 2006, Joan Llaneras dedicà l’or d’ahir a "tots els qui ja no hi són" i també als seus, la seva família, amb qui s’abraçà. Va ser el primer que va fer tot just creuar com a campió la meta en la prova de puntuació.
Ja en la roda de premsa, el ciclista porrerenc explicà el desenvolupament de la correguda: "Fins a la meitat la prova havia resultat molt complicada. Els rivals, com sempre, em vigilaven molt, però aquesta vegada més que mai, i m’ha sorprès veure que ningú no assumia responsabilitats. Llavors, a mitjan prova, he decidit variar la meva estratègia i he acabat fent funcionar la calculadora, que és el secret d’aquesta modalitat, a part que, és clar, les cames et responguin". Llaneras no volgué comparar la medalla d’ahir amb la primera de Sydney, però reconegué que "tal vegada té més mèrit perquè el meu cos és vuit anys més vell".
El mallorquí assegurà que "avui —ahir per al lector— ha estat una d’aquelles carreres que guanya el qui pensa millor a 180 pulsacions" i, amb ironia, afegí que "ja he dit que em retir i que els meus rivals n’estan molt contents". I admeté que "és una decisió consensuada amb la meva família. Tenc 39 anys i és l’hora de posar el punt final".
Poques opcions a la Madison
Llaneras, que farà parella amb Toni Tauler en la prova de persecució de dimarts, confessà que "tècnicament tenim poques opcions de medalla, però no està descartada i lluitarem de valent perquè Colom ha demostrat que es troba en un bon estat de forma".
