Samuel Sánchez es va penjar dissabte la primera medalla d’or dels Jocs de Pequín per a l’esport espanyol, la primera que conquereix el ciclisme hispà en la prova olímpica de fons, en imposar-se en un tancat esprint en pujada a l’italià Davide Rebellin i al suís Fabian Cancellara.
El ciclista asturià va ser el més fort del grup de cinc que arribà a la meta situada al costat de la Gran Muralla xinesa i féu caure el tabú del ciclisme espanyol, cansat de triomfar en altres proves, però que mai no havia pujat a un pòdium olímpic en aquesta especialitat. A 30 anys, Sánchez, el menys llorejat dels cinc components de l’equip espanyol, va donar la sorpresa. Alejandro Valverde i l’italià Paolo Bettini es van neutralitzar mútuament, mentre que Oscar Freire, tres vegades campió mundial, no va poder acabar i Carlos Sastre, flamant vencedor del Tour, va ser el que més va treballar durant l’etapa.
El seu or olímpic se suma al mallot rosa d’Alberto Contador en el Giro d’Itàlia, al groc de Sastre en el Tour i al verd de la classificació per punts de Freire en la ronda gal·la, fet que demostra la fortalesa del ciclisme espanyol.
Sánchez es va imposar en una caursa que es va resoldre de manera inesperada després d’un atac en la darrera volta del circuit, que va llançar l’australià Cadel Evans i que va provocar que es quedassin tres homes a meta, l’asturià, l’italià Rebellin i el luxemburguès Andy Schleck.
Quan pensaven que es jugarien les medalles entre ells, van ser agafats pel rus Alexander Kolobnev i per l’australià Michael Rogers, mentre que el suís Fabian Cancellara, un home rapidíssim, va aconseguir contactar amb els primers.
Eren tres medalles per a cinc, però el darrer tram era en forta pujada, amb un desnivell del deu per cent, un terreny en el qual Sánchez va ser el millor, que va aigualir el 37è aniversari de Rebellin.
El "tapat" d’or
L’asturià Samuel Sánchez va entrar en la història en convertir-se en el primer ciclista espanyol que guanya una medalla en la disciplina de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics i ho va fer de la millor manera possible, amb el primer or espanyol en els Jocs de Pequín.
Cinc etapes en la Volta a Espanya, tres triomfs en las Volta al País Basc, un campionat de Zuric, la segona posició de l’UCI ProTour el 2006 i la quarta posició en el Mundial de Salzburg 2006 formaven l’envejable palmarès que presentava Samuel Sánchez als Jocs Olímpics, en què l’asturià va posar el fermall d’or al seu historial amb un triomf que el converteix en campió olímpic per als pròxims quatre anys.
Samuel, que milita a l’Euskaltel Euskadi des que va passar a professionals l’any 2000, no va poder alçar els braços com a guanyador d’una cursa fins a l’Escalada a Montjuïc de 2004, però des de llavors fins a la medalla d’or a Pequín la seva carrera ha estat omplerta d’èxits.
L’asturià va fer el seu gran salt de qualitat la temporada 2005, quan va aconseguir el seu primer triomf a la Volta a Espanya, edició en la qual va acabar onzè.
I si el 2005 va ser un any de triomfs, la temporada 2006 va confirmar el ciclista de l’Euskaltel Euskadi en l’elit. La segona posició a la Fletxa Valona, dues victòries en la Volta al País Basc, una etapa en la Volta a Espanya i el triomf en el Campionat de Zuric li van valer per acabar segon en la general de l’UCI Pro Tour.
A més, la seva magnífica temporada li va servir per guanyar-se la confiança del seleccionador espanyol Paco Antequera, que el va convocar per al Mundial de Salzburg, on va quedar a les portes d’un pòdium en el qual sí que hi va haver Alejandro Valverde, que va aconseguir la medalla de bronze.
Caracteritzat per arribar en forma al final de temporada, Samuel va centrar el seu objectiu de l’any 2007 en un pòdium en la ronda espanyola després de guanyar l’etapa de la Volta a Catalunya, que va finalitzar al Tibidabo i que va fer allò adient en la contra rellotge de la Volta al País Basc. La temporada 2008 va ser el moment elegit per debutar en el Tour, en el qual va acabar setè en la seva primera participació, tota una demostració de qualitat.
"Esper que aquesta només sigui la primera medalla"
Samuel Sánchez no s’acabava de creure que havia guanyat la medalla d’or, encara que ja li penjava del coll. Tot i així desitjà que aquesta sigui només la primera de moltes per a l’esport espanyol a la Xina. "En l’expedició espanyola tenim molts esports amb esperança d’aconseguir medalla. Hem començat bé. Teníem fe en el ciclisme i hem aconseguit la primera medalla", va dir el ciclista asturià.
"Encara no en som conscient, fins que no arribi a la vila olímpica, em dutxi, estigui tranquil, parli amb els amics de tota la vida, amb la meva dona i amb la gent que em vol, no m’adonaré del que ha passat aquí. Quan vaig creuar la línia de meta no sabia què fer, si pegar bots o què...", va confessar.
"Ser campió olímpic és potser la carrera més rendible per a un ciclista, perquè la guanyes un dia i la gaudeixes quatre anys", va agregar l’asturià, conscient que el seu triomf "queda en la història".
El ciclista va assegurar que al pòdium va plorar pensant en la seva mare i en la seva àvia, i reconegué que encara no té assumit la importància de l’èxit olímpic.
