La nit de Cap d'Any sempre és especial, però enguany ho ha estat més per a aficionats, jugadors i directius del Reial Mallorca. Les dotze campanades han posat el punt final a un dels millors anys de la història del club: el 2003.

És una etapa en què no ha faltat la polèmica -la suplència de Miquel Soler a favor d'un llavors novell Poli en la categoria i la picabaralla entre Nadal i Olaizola perquè el primer cedí la Copa a Paco Soler-, ni tampoc els rècords -set triomfs consecutius a Primera. En tot cas, la nota més destacada és que el conjunt dirigit per Gregorio Manzano va aconseguir el 28 de juny un fet històric per a l'entitat: alçar la Copa del Rei.

La temporada anterior havia estat nefasta. Ni Bernd Krauss -que no aconseguí ni tan sols fer sobreviure l'equip a Europa-, ni Sergio Kresic -l'equip caminava perdut damunt del camp- no assoliren els objectius encomanats i deixaren l'equip a la zona de descens i Tomeu Llompart amb la difícil, però al final factible, missió de treure'l d'allà just en un parell de jornades. Així, ben pocs confiaven que la campanya següent implicaria la consecució d'un títol.

De fet, el nou periple per la Primera Divisió no començà gaire bé i just en tres jornades l'equip ja havia encaixat nou gols i no havia sumat cap punt, donant peu així al més radical dels pessimismes. Però Manzano aconseguí fer reaccionar la plantilla i, amb una ratxa de set jornades consecutives guanyant, el col·locà en segona posició a la Lliga durant algunes setmanes i li donà prou confiança per classificar-se per a la final de la Copa del Rei.

Pel camí quedaren ossos tals com el llavors subcampió Reial Madrid als quarts o el campió Deportivo a la semifinal. Els vermellencs arribaven a la final d'Elx envoltats pel caliu de quinze mil aficionats -un altre rècord- i amb la seguretat d'aconseguir enfront del Recreativo de Huelva la fita que no havia estat possible davant l'Atlètic (1990/91) ni el Barça (1997/98) en les seves dues oportunitats anteriors.

Però a banda del títol de Copa, l'any 2003 ha deixat altres fets destacables en la història del Reial Mallorca com és la retirada del futbol professional de Paco Soler, que per octubre anuncià que volia seguir els passos del seu germà de llinatge Miquel i deixar d'estar en actiu arran d'una lesió crònica. El club perdia, amb el seu adéu, un dels jugadors més històrics de l'entitat, perdia el gran capità.