Juan Miguel Mercado (ibanesto.com) i David Plaza (Festina) pagaren la patenta amb el seu retard entre els ventalls formats per l'US Postal a la 17a etapa de la Vuelta ciclista a Espanya, disputada entre Múrcia i Albacete (159'5 quilòmetres), que s'adjudicà a l'esprint el sud-africà Robert Hunter (Lampre), company la propera temporada d'Óscar Freire en el Mapei. La pèrdua d'una mica més d'un minut a l'arribada d'Albacete desplaçà Mercado del podi, féu disminuir les possibilitats de David Plaza a ocupar-lo a la Porta d'Alcalà i animà l'infatigable Roberto Heras. L'errada agafà un inexpert Mercando, nou en aquestes arts de flirtejar amb els primers de la general i única opció bancària després del defalliment del «Chaba» Jiménez a Aitana. Féu nosa igualment, malgrat que de manera més incomprensible, a l'expert Plaza, consumat rodador i contra rellotgista que es despistà quan els deixebles d'Heras i Levi Leipheimer maquinaren l'ofensiva amb l'aliat del vent per mig.
«David es defensa extremadament bé en aquest terreny», tractà de justificar un abatut Juan Fernández davant la possible pèrdua del doblet en el podi. «M'he despistat darrere, s'han posat a mil i ha estat impossible agafar-los. Ha fuit la tercera posició, tenia difícil aguantar-la, però ara s'ha escapat», arribà a explicar un sorprès Mercado. La raresa de l'errada radica en el costum. En el punt anunciat, on la carretera canvia de direcció i el vent bufa de costat constantment, l'US Postal teixí la xarxa del ventall. De cop es repetiren les escenes del serpentejar del gran grup i el pànic per quedar-se a la cuneta fou total. Sevilla i Casero sortien il·lesos del motí encapçalat pel servei públic de correus nord-americà, però en el recompte faltaren Mercado i Plaza entre els deu primers de la general.
El fet revolucionà la marxa del Kelme, Postal i Domo "no hi era Zabel" per agrandir el forat sobre els seus rivals més directes. Ibanesto.com i Mapei (ja al final entrà Festina) tractaren en el segon grup d'aconseguir l'efecte contrari i mantenir el valor de les accions dels seus caps de files. 25 segons i un instant de dubte al capdavant. 59 segons a 8 quilòmetres de l'arribada i la revolta fou una realitat. El repartiment del premi de l'etapa ja no faria aturar el grup capdavanter en el qual el relleu resultà tan exitós per la coincidència d'interessos. La volatta es disputà sense els primers espases pel retard del dominador Zabel i l'absència del càntabre Óscar Freire. Així, a l'esprint, Hunter fou el més ràpid. Més que l'alemany Danilo Hondo (Telekom) i l'australià Robbie McEwen (Domo Farm Frites), segon i tercer respectivament, que acostumen a repartir-se les «restes» que deixava en temps pretèrits Cipollini (en el 2002 en el Cantina Tollo) i en el present, Zabel.
Casero i Sevilla superaren un davant l'altre l'arribada en un pacte de no-agressió que només durarà fins Abantos. El d'Osa de Montiel passejà davant els seus paisans el mallot d'or que sempre anhelà, malgrat que la seva terra natal va estar ben a prop de jugar-li una mala passada. A quatre quilòmetres de l'arribada, patí una foradada que l'hauria deixat despenjat i li hauria suposat la pèrdua del vestit daurat. Però el tubular aguantà fins al límit l'aire. Aquest mateix aire que suportà el mallot de campió del món d'Abraham Olano en el Mundial de Duitama (Colòmbia) l'any 1995. I el que ahir condemnà, en una altra expressió més malèvola, Plaza i Mercado. El primer liderà el segon grup, a 1.13 d'Hunter; el segon arribà quatre segons més tard. Res a veure amb Jiménez, que anà al seu ritme i cedí 5 minuts i 31 segons.
