LIECHTENSTEIN: Jehle, Ospelt, Zech, Telser, Gigon, Michael Stocklasa, Matin Stocklasa, Gerster, Tomas Beck, Matias Beck i Buchel.
Burgmeier per Tomas Beck i Biggs per Matias Beck.
ESPANYA: Casillas, Puyol, Téllez, Hierro, Aranzábal, Mendieta, Etxeberria, Albelda, Luis Enrique, Raúl i Morientes.
Miquel Àngel Nadal per Fenando Hierro, José Ignacio per Raúl i Diego Tristán per Luis Enrique.
ÀRBITRE: Ivan Dobrinov (Bulgària). Només amonestà Luis Enrique per part d'Espanya i cap jugador per part de Liechtenstein.
GOLS:
0-1: minut 18, Raúl.
0-2: minut 80, Nadal.

AGÈNCIES. Vaduz.
Espanya s'imposà 0-2 a Liechtenstein en partit de classificació per al Mundial de Corea i Japó. Malgrat la insistència, els dies previs, del seleccionador de donar un caire de seriositat al partit d'ahir contra el combinat de Liechtenstein, la veritat és que des del primer minut de joc es va notar la manca de «tensió» que els jugadors espanyols manifestaven sobre la gespa del Rheinpark Stadion, i això que en l'alineació que va treure Camacho hi havia molts homes dels considerats «suplents», que en teoria s'han de guanyar un lloc a l'equip. La pregunta del milió era quants gols rebria el porter Jehle. Raúl, en el minut 18 de partit, inaugurà el marcador en rematar de cap una treta de falta de Gaizka Mendieta en una jugada en què quedà de manifest la innocència de la defensa rival.

Semblava que s'havia obert la llauna i que els gols començarien a caure. Però no fou així i Espanya no tingué pràcticament una altra clara oportunitat en tota la primera part. Per contra, els locals en gaudiren d'un parell, però fallaren davant un Iker Casillas que volia demostrar que el de Cieza hauria de comptar amb ell com a porter titular del combinat estatal. Ahir no era el millor dia per demostrar les seves qualitats, perquè els davanters rivals no havien marcat cap gol en els sis partits que duien de la fase de la classificació i tot feia preveure que no ho farien davant el jove porter del Reial Madrid.

A la represa, Camacho donà descans als madridistes Raúl i Fernando Hierro, que ahir superà en internacionalitats el mateix seleccionador, i ficà Miquel Àngel Nadal i José Ignacio. El tècnic local Ralf Loose considerà que un 0-1 no era un mal resultat per a ells i no va considerar oportú fer cap canvi de jugador al descans. Si els primers quaranta-cinc minuts foren avorrits, la segona part fou pitjor. L'estat de la gespa no era la més bona i els jugadors no volien, lògicament, exposar-se a una lesió en un partit intranscendent. La victòria mínima del rival era considerada pels jugadors del pitjor conjunt del grup com un triomf i encara somiaven en un empat.

Però havien de fer un gol i, malgrat intentar-ho, semblava una missió imposible atesa la imatge patètica dels davanters blaus quan s'acostaven als voltants de l'àrea vermella. Faltava un quart d'hora per al final del matx i el de Cieza donà entrada a Diego Tristán, potser perquè era l'únic futbolista que podia trencar el tedi en què s'havia convertit el simulacre de «partit de futbol» d'ahir. Afortunadament hi hagué un altre gol i fou el millor de tot el matx. El manacorí Miquel Àngel Nadal rematà impecablement de cap, la seva especialitat, una altra treta de falta de Gaizka Mendieta al minut 80 de joc per fer el 0-2 definitiu. Fou una rematada perfecta, com manen els cànons del futbol.