L'any 1971 va nàixer Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per a promocionar la llengua i la cultura. La decidida vocació i tasca incansable de les persones que fundaren l’entitat i de tantes altres que les han seguides, els han permés obrir camins, sumar voluntats i establir-se com a referent en diversos àmbits de la cultura al País Valencià. L’escena musical n'és un: en els concursos, festivals i incomptables concerts organitzats per ACPV, han sorgit o s’han consolidat algunes de les bandes i solistes valencians més rellevants de les darreres dècades.
Per això, l'entitat ha explicat aquest dimarts que «ara que complim cinquanta anys, volem celebrar el camí recorregut i el futur esperançador. I volem fer-ho amb ambició: reunint grans veus que canten en valencià, conformant un llegat musical que rendisca tribut a qui va obrir el camí i, alhora, desperte la fam de música i de cultura de noves generacions». Aquest llegat és el Mural Sonor.
Més de 50 cançons. Més de 50 veus.
Mural Sonor és un repàs a tota la música feta en català al País Valencià, des dels inicis fins a l’actualitat. Més de cinquanta cançons dividides en quatre àlbums, agrupades per estils, conformaran una col·lecció transversal que il·lustrarà, amb una perspectiva històrica, la riquesa de la música valenciana. Mai fins ara s’ha fet un recopilatori d’aquestes dimensions.
Cada disc representarà un dels quatres pilars sobre els quals ha crescut la música al País Valencià: la música tradicional, la música festiva, la cançó i el pop-rock. Cadascun dels àlbums estarà conduït i produït per figures fonamentals del nostre panorama, que aportaran la seua visió autoral i n'harmonitzaran el conjunt. Alhora, desenes d’artistes s’incorporaran al projecte interpretant o arranjant la multitud d’obres que formen aquesta colecció.
ACPV ha explicat així el projecte Mural Sonor:
«ARREL. L’element que ens vincula a la terra serà el títol de l’àlbum dedicat a la música tradicional. Es tracta d’un viatge per les comarques a través de cants i poemes, cosit per dues veus incontestables: Miquel Gil i Noelia Llorens, Titana. Representants de generacions diferents, els dos connecten amb la passió i el coneixement erudit del cançoner tradicional.
Gil adaptarà músiques del repertori popular de cada comarca i realitzarà noves composicions per a lletres originals, escrites a propòsit per aquest disc per més de vint noms de l’escena poètica en valencià. Llorens durà el pes de la interpretació, acompanyant-se en cada tema de cantaors, cantaores i instrumentistes fonamentals del nostre territori. El disc comptarà amb els arranjaments d’un altre mestre: Eduard Navarro. Arrel serà la radiografia de la nostra identitat com a poble, dels nostres orígens.
CARRER. L’artèria que circula pels nostres pobles i ciutats dona títol al disc dedicat a la música festiva, un gènere que en realitat és un cresol d’estils amb esperit alegre i combatiu. Parlem de sons i grups vinculats al carrer, de l’espai per a la joia, la música, la festa i la reivindicació.
Fidels a l’essència coral d’aquesta música, una superbanda serà la que ens mostre tot un calidoscopi de ritmes i sons. Té un nom que evoca les grans formacions del mestissatge: No Falla. El grup estarà format per Bàrbara López de Mafalda, Anna Millo de The Dance Crashers, Clara Calvo de Candela Roots, Pau Camps i Josep Bolufer d’Smoking Souls, Jota Terranegra de Funkiwis, Andreu Ferre i Joan Mayor d'El Diluvi, Lucía Bisquert de Sedajazz i Nina Dinamita i la Swing Milicia, i Tània Camacho de Freak Fandango Orchestra. S’hi uniran Sam Ferrer i David Payà com a productor i arrangista, i una llarga llista de col·laboracions que retran tribut als grans conjunts que ens van fer vibrar a places i carrers, d’Obrint Pas a Sva-ters.
PELL. L’òrgan que millor reflecteix l’emoció és el títol del disc dedicat a la cançó. Ens acostem a la intimitat, a la delicadesa i a la implicació amb la societat dels nostres grans estendards de la música durant dècades.
Borja Penalba i Mireia Vives seran els guies en aquest viatge pel temps que va de Raimon a Clara Andrés i que també recupera les veus que van mantindre la flama durant els setanta i huitanta. Una trentena de noms acompanyats d’una banda formada pels conductors del disc, a més de Lucía Zambudio a la guitarra, Edu Olmedo a la bateria, Tere Núñez amb el baix i Vicent Colonques amb els teclats.
VETA. Una veta és una ratlla que, per la seua consistència o color, es diferencia d'allò que l'envolta. Eixe serà el títol del disc dedicat al pop-rock en valencià, perquè això ha esdevingut el gènere: una raresa, un camí divergent, un tresor ocult. L’àlbum, per tant, serà un homenatge als grups que no van tindre la repercussió que mereixien, però van ser inspiració de qui ha vingut després.
En aquest cas, l’àlbum estarà conduït per Tardor i May Ibáñez. La banda arranjarà temes de grans referents de les últimes dècades, alguns dels quals són joies estranyes per al gran públic. Les versions seran interpretades per artistes de l’escena actual, amb l’ubiqua presència d’Ibáñez, veu del grup Badlands. Es tracta d’una manera de dir gràcies a qui va posar la llavor del moment que vivim, el més prolífic del pop-rock en la nostra llengua».
