"Leonardo da Vinci va tenir una relació més forta amb Catalunya del que fins ara s'ha pogut imaginar". Aquesta és una de les tesis que defensa l'escriptor i investigador Jordi Bilbeny en el documental Desmuntant Leonardo del que és guionista i que està dirigit per Dani de l'Ordre i Marc Pujolar.
En una entrevista a l'ACN, Bilbeny ha destacat que el documental posa una gran ombra de dubte sobre tot el que s'ha dit al voltant de Leonardo da Vinci i es tracten "diversos aspectes de la seva biografia que són fruit de la tergiversació premeditada dels censors d'Estat ". Desmuntant Leonardo es podrà veure fins que acabi aquest mes als Cinemes Girona. A finals de juliol l'havien vist ja un miler de persones.
El documental d'investigació històrica aprofundeix en la figura del geni del Renaixement i segueix l'estela d'anteriors documentals com L'apropiació del descobriment d'Amèrica (2003), Enigma Cervantes (2004) i Colom i la Casa Reial Catalana (2011). De fet, ben conegudes són les investigacions de Bilbeny, que va defensar la catalanitat de personatges com Colom o Cervantes.
En aquest cas el personatge investigat és Leonardo da Vinci. A Bilbeny des de fa molts anys li va cridar l'atenció com en el fons d'algunes de les obres de Leonardo es veuen unes muntanyes molt similars a les de Montserrat. El seu interès va créixer en descobrir el llibre Leonardo, els anys perduts de José Luis Espejo en què es pregunta si el pintor va estar a Montserrat. "En el llibre", va explicar l'investigador, "s'aporten raons de pes per creure que Leonardo havia d'haver estat a Montserrat o havia tingut una relació amb la muntanya". Així mateix, ha recalcat una altra dada fonamental del llibre, en referència a una obra de Luis Racionero sobre l'escut d'armes de Da Vinci que es troba en Anchiano, el lloc on va néixer. De fet, ha destacat que curiosament en l'escut d'armes figuren les barres catalanes, "en lloc de quatre hi ha tres però tothom sap que el nombre de pals o barres era indistint", ha afegit.
A partir d'aquí va començar la investigació de Bilbeny, qui ha dit que pensava que Da Vinci podia ser "el fill intocable d'un Papa, una persona que va arribar a vell escrivint i pensant unes coses que eren tingudes per herètiques". Finalment va canviar la direcció de la investigació veient l'escut d'armes i va interpretar que podia ser "un fill perdut de la casa reial catalana segurament de Nàpols": "Si Leonardo havia viscut a Itàlia i els reis de Nàpols estaven emparentats amb gairebé totes les famílies nobles de la península itàlica potser calia començar per allà ".
Bilbeny va començar a escriure sobre els resultats de la investigació i va fer alguna conferència fins que el director dels seus anteriors documentals David Grau i la productora Pilar Montoliu decidir tirar endavant el documental. No obstant això, Pilar Montoliu va decidir canviar el director de la pel·lícula, una direcció que va passar a les mans de Dani de l'Ordre, fill de la productora; un jove director que s'estava començant a fer un nom a nivell audiovisual, com explica Bilbeny.
El documental no defensa que Leonardo da Vinci fos català, sinó que ofereix dades sobre aquesta connexió amb Catalunya. Ha volgut deixar ben clar que això no és perquè ell ho digui o que ho defensi per la seva ideologia política: "Al principi vaig entrar amb la intenció de demostrar que Da Vinci no és un pobre italià sinó un noble o aristòcrata italià. Volia saber qui era Leonardo da Vinci i el que surt de moment és un personatge vinculat a la casa reial catalana de Nàpols, parent dels Borja i que pinta uns quadres amb unes muntanyes que s'assemblen molt a les de Montserrat ".
L'investigador ha destacat que Da Vinci "no és un nen analfabet sense estudis, sinó un aristòcrata amb estudis de llatí, aritmètica, de matemàtica, de música, enginyeria militar i segurament amb estudis de medicina".
Jordi Bilbeny: "Da Vinci, un fill perdut de la casa reial catalana de Nàpols"
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Colón, Cervantes... Ara Da Vinci. Tothom era català? Serà qüestió d'investigar més, a veure si també eren catalans en Hitler o en Gengis Khan.
.
¿ Y Erasmo de Rotterdam? ¿No era también catalán, como fray Bartolomé de las Casaus ? Por Dios, menuda cantidad de estupideces que dicen esos escritores aficionados a la historia-ficción.
És que a Espanya, sempre li ha anat bé robar als catalans!
Si ha d´amagar o posar de cap per avall la veritat, doncs ho fa!
I es pensa que com que sempre ha fet el que ha volgut, pot seguir massacrant Catalunya. Però aquesta vegada, no se´n sortirà.
A ver si leemos otra jilipollez catalufoide.....
Si l'escut de armes de Da Vinci té tres barres,
vol dir que era del regne de Mallorca.
Pareix molt i molt interessant. Quan el podrem veure a Mallorca?
Lleonard de Vich nació en la comarca de Osona cuando Catalunya era lliure i pròspera.
Fundó el Barça, y fichó a los también catalanes Mara Dona (nacido en La Nus, por entonces un barrio de Sabadell) y Nei Mar (natural de l'Hospitalet). Los pérfidos castellanos le acusaron de fraude en el contrato de este último, del que además propagaron la mentira de que era brasileño.
Lleonard tuvo que dejar la presidencia del més que un club, y se dedicó a la pujante industria textil, que también era més que una indústria. Se le vio vestido de negro, vendiendo ropa con su furgoneta en los mercados, y escuchando música de Peret.
Ella tiene poder, Barselona es poderosa, Barselona tiene poder. Naino naino naaaaaaino!
Compatriotes:
Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia.
*S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (19-8-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental).
**Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Despues de Cervantes y Colon, ahora les pega por Da Vinci.
Luego remugan cuando nos reimos de ellos.
Si uno nace imbécil es una desgracia, pero que lo sea por voluntad propia como LAPOLLA, no tiene palabras el vocabulario para describir tanta estulticia, fanatismo e intolerancia. Si, Leonardo Da Vinci era catalán, como Atilla o Bin Laden. Y no nos olvidemos de Pol Pot el de los Jemers Rojos.