Més per Mallorca demana prioritzar la inversió en educació pública, acabar amb la segregació escolar i lingüística, infraestructures educatives de primera, baixada de ràtios, atendre la diversitat i fomentar la igualtat d’oportunitats, la gratuïtat completa de l’etapa 0-3 anys, combatre l’abandonament escolar, millores en la tasca docent i la reducció de la burocràcia en el Dia Internacional de l’Educació.

«L’educació pública és l’única que pot generar cohesió i integració social, l’única que és plural i inclusiva i l'única que potencia la participació democràtica i no és segregadora», ha defensat la diputada de Més per Mallorca, Maria Ramon. «La universalitat, la igualtat, l’equitat i la cohesió social només s’aconsegueix prioritzant la inversió pública», ha assegurat, afegint també «la necessitat de potenciar i millorar el nostre model d’escola i la situació del coneixement i ús de la llengua pròpia del país com a llengua vehicular del sistema educatiu».

Així, en el marc del Dia Internacional de l’Educació, el partit ecosobiranista demana que les administracions públiques prioritzin la inversió en educació pública, recordant la necessitat d’invertir el 5% del PIB d’acord amb la llei d’educació de les Illes Balears, perquè, segons explica Ramon, «l'escola pública ha de cobrir les necessitats creixents del sistema educatiu i no engreixar i facilitar els negocis privats que l’únic que fa és apostar per la consolidació d'un model privat enfront d'un model públic».

En la mateixa línia, Més per Mallorca advoca per tenir infraestructures educatives de primera, la qual cosa implicaria disposar d’un pla d’infraestructures integral i de país, que vagi més enllà dels cicles electorals, acabi amb els centres de primera i de segona i inclogui totes les etapes educatives (de l’etapa 0-3 anys a la Formació Professional); disposar de centres educatius en les millors condicions, sostenibles i adaptats al canvi climàtic; i donar resposta a les necessitats socials d’escolarització, a la diversificació de l’oferta formativa i a les demandes de les famílies amb una dotació de places escolars públiques suficients i tenir prou espai per baixar les ràtios.

De fet, precisament en relació amb la baixada de les ràtios, el partit ecosobiranista ho considera quelcom imprescindible donat que millora la qualitat educativa en permetre una atenció més personalitzada, un seguiment més exhaustiu i la millora de l’atenció a la diversitat i de la qualitat de la convivència a l’aula; a la vegada que tendria un impacte positiu en el professorat – reduint l’estrès laboral i millorant el seu benestar – i en l’alumnat – millorant els seus resultats, la seva inclusió i benestar –, millorant l’equitat i la cohesió i permetent la contractació de més docents.

Així també, Més per Mallorca demana acabar amb la segregació escolar i lingüística. En aquest sentit, Ramon ha recordat que «la comunitat educativa ja va fer fracassar el pla de segregació lingüística. El Govern de Prohens ha de deixar d’atacar la llengua pròpia i potenciar l’ús social de la llengua al sistema educatiu i arreu».

A més, la diputada ecosobiranista ha criticat, així mateix, la política de lliure elecció de centre de l’executiu del PP donat que trastoca la planificació d’una distribució equitativa de l’alumnat, creant falses expectatives a les famílies i generant que els centres d’una mateixa xarxa pública – i també concertada – entrin en competició per escolaritzar alumnat d’un perfil socioeconòmic concret. «La lliure elecció de centre només pot ser un concepte vàlid si s’aplica a totes les famílies. La supressió de zones d’escolarització afavoreix la segregació escolar, ja que la proximitat geogràfica al centre educatiu és un element clau per a una bona integració de l’alumnat en el barri, a més d’evitar desplaçaments innecessaris», ha assegurat Ramon.

Finalment, Més per Mallorca ha reiterat també la seva oposició a la política de recuperació del punt per antic alumne del Govern de Prohens, recordant que aquesta mesura ja va ser retirada fa anys, precisament, pel seu caràcter segregador i discriminatori. «Aquest és un punt dinàstic, atès que facilita que siguin sempre les mateixes famílies les que puguin accedir a determinats tipus de centres i promou la reproducció social de les desigualtats educatives», ha conclòs Ramon.