Un 75% dels docents de l'escola pública han secundat l'aturada a Balears de rebuig a la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) i a la implantació del Decret de tractament integrat de llengües (TIL), segons els sindicats. I a la privada concertada el seguiment ha estat del 45%. Les aules han quedat buides tant de professors com d'alumnes.
Aquesta jornada de lluita de caràcter estatal està emmarcada dins una situació de suspensió de la vaga indefinida a l’àmbit de les Illes, després de tres setmanes amb un gran seguiment i amb un suport total de tota la comunitat educativa.
Les xifres de la Conselleria
Un 25,9% dels professors registrats com a actius a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha fet vaga avui, sumant en total 3.974 entre els docents dels centres públics i els concertats, segons les dades enviades pels secretaris i els directors dels centres educatius seguint les instruccions de la Conselleria.
Quant a l’educació pública, ha fet vaga un 32% dels docents i un total de 3.629 professors dels 11.332 que hi ha. Per altra banda, a l’escola concertada el percentatge és del 8,6% amb 345 docents en vaga d’un total de 4.029 en actiu.
Per illes a l’educació pública, a Mallorca dels 8.391 docents ha fet vaga el 30,7%, és a dir, un total de 2.577; a Menorca dels 1.228, el 39,9 que sumen 490; a Eivissa dels 1.596, el 32,2% amb 514 en vaga; i a Formentera dels 117, el 41% amb un total de 48 professors en vaga.
Quant a l’escola concertada el seguiment de la vaga per illes és el següent: a Mallorca dels 3.591 docents ha fet vaga un 9,2%, la qual cosa suposa 329; a Menorca, dels 259 docents ha fet vaga un 6,2%, que sumen 16 professors; a la resta d’illes, no hi ha constància que hi hagi fet vaga cap docent.
Per altra banda, segons les dades aportades, el 93% de l'alumnat hauria assistit a classe.
Seguiment per centres
Al CEIP llevant d'Inca, d'un total de 230 alumnes, només n'han assistit 8. Per tant, el seguiment de la vaga per part dels infants ha estat del 96'6%. Del professorat que pot fer vaga, un seguiment del 73%.
Pel que fa a l'IES Madina Mayurqa de Palma a les 8 del dematí el seguiment de la vaga al centre era del 79 % del professorat que no està de serveis mínims.
A l'IES Marratxí a primera hora del matí el professorat que ha seguit la vaga ha representat el 87,2%. Aquesta dada ha augmentat a segona hora al 90,7%. Després del primer pati el percentatge ha estat el 90,6%. Respecte a l'alumnat no ha vengut al centre el 90,4%.
Seguiment de la vaga a la UIB, 14,16%
A les 13 hores, el seguiment de la vaga a la Universitat de les Illes Balears ha estat el següent:
Personal docent i investigador: dels 1.230 professors, 139 han comunicat que fan vaga (11,30%).
Personal d’administració i serveis: dels 478 treballadors de jornada de matí, 118 fan vaga (24,69%).
Personal contractat: dels 185 treballadors, 11 s’han sumat a la vaga (5,95%).
A la Seu de Menorca ha fet vaga un treballador i a la Seu d’Eivissa i Formentera, ningú ha fet vaga.
La mitjana, a les 13 hores del matí, ha estat del 14,16 % de seguiment de la vaga a la UIB.
Tot i la convocatòria de vaga, la jornada ha transcorregut amb absoluta tranquil·litat.
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¿Tant els costa veure que es Balears sentim com una invaçiò sa ensenyança d'es Català,que arracona i far desapareixe sa llengo que aqui xerram,que te ses sevas caracteristicas moltas diferencias d'es Català que mos volen imposar? ¿Perque volen fer desapareixer es Mallorquìi sa seva cultura promocionant es Català i sa seva cultura? ¿Castellers?...¿Calcots?..I que mes ¿botifarras? Ja hen tenim moltas de Botifarras pasturant per Mallorca,quasi totas vengudas de Barcelona i aplegadas amb cuatre renegats de sa seva llengo, sa seva cultura i se.s sevas arrels...Quina vergonya Volen destruir Mallorca i sa cultura propia! Mallorca is not Catalunya! FREEDOM FOR BALEARIC ISLANDS..Catalunya ens roba sa nostra cultura no more pancatalanisme!
Mirau que troba la conselleria dels continguts de les assignatures no lingüístiques: http://bloko.info/balears/la-inspeccio-proposa-recuperar-en-catala-o-castella-les-assignatures-suspeses-en-angles/ He xerrat directament amb un dels assistents a aquesta reunió i m'ho ha confirmat tot.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Trabajan denonadamente para dar a los niños una enseñanza de calidad; viendo la foto y las tamboradas callejeras, lo creo firmemente. Hay que seguir en ello.
Li diguem com li diguem als nostres orígens, la nostra terra, la nostra família cultural, la nostra ànima com a poble està ben emparentada. Cap mallorquí, cap eivissenc, cap menorquí i cap formenterers de socarrel, si graten una mica les arrels, trobarà res que no sigui un català! Benvinguts tots els que es volen sumar a la família.
Pel que sembla ni IB3 ja segueix "las directrices del partido", primer treuen n'Isern, dient que només hi ha un 25% de vaga i després només treuen escoles totalment buides!! Aquí hi ha alguna cosa que no encaixa bé.
En l'estiu del 1912 mossèn Alcover es trobava a París, i durant la seva estança en aquesta capital acudí unes quantes vegades a les lliçons que donava el seu amic el pare Rousselot a l'Institut Catholique, una alta escola universitària, sobre les llengües romàniques, i en la crònica que feu per als lectors del setmanari de Manacor "La Aurora", hi diu que hi havia oients de molt diverses nacionalitats entre els quals dos catalans: En Barnils, de la Catalunya continental, i ell mateix, de la Catalunya insular. Això és el que pensava de la qüestió nacionalista el nostre famós filòleg.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf