Mirau que troba la conselleria dels continguts de les assignatures no lingüístiques: http://bloko.info/balears/la-inspeccio-proposa-recuperar-en-catala-o-castella-les-assignatures-suspeses-en-angles/ He xerrat directament amb un dels assistents a aquesta reunió i m'ho ha confirmat tot.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Trabajan denonadamente para dar a los niños una enseñanza de calidad; viendo la foto y las tamboradas callejeras, lo creo firmemente. Hay que seguir en ello.
Li diguem com li diguem als nostres orígens, la nostra terra, la nostra família cultural, la nostra ànima com a poble està ben emparentada. Cap mallorquí, cap eivissenc, cap menorquí i cap formenterers de socarrel, si graten una mica les arrels, trobarà res que no sigui un català! Benvinguts tots els que es volen sumar a la família.
Pel que sembla ni IB3 ja segueix "las directrices del partido", primer treuen n'Isern, dient que només hi ha un 25% de vaga i després només treuen escoles totalment buides!! Aquí hi ha alguna cosa que no encaixa bé.
En l'estiu del 1912 mossèn Alcover es trobava a París, i durant la seva estança en aquesta capital acudí unes quantes vegades a les lliçons que donava el seu amic el pare Rousselot a l'Institut Catholique, una alta escola universitària, sobre les llengües romàniques, i en la crònica que feu per als lectors del setmanari de Manacor "La Aurora", hi diu que hi havia oients de molt diverses nacionalitats entre els quals dos catalans: En Barnils, de la Catalunya continental, i ell mateix, de la Catalunya insular. Això és el que pensava de la qüestió nacionalista el nostre famós filòleg.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
¿Tant els costa veure que es Balears sentim com una invaçiò sa ensenyança d'es Català,que arracona i far desapareixe sa llengo que aqui xerram,que te ses sevas caracteristicas moltas diferencias d'es Català que mos volen imposar? ¿Perque volen fer desapareixer es Mallorquìi sa seva cultura promocionant es Català i sa seva cultura? ¿Castellers?...¿Calcots?..I que mes ¿botifarras? Ja hen tenim moltas de Botifarras pasturant per Mallorca,quasi totas vengudas de Barcelona i aplegadas amb cuatre renegats de sa seva llengo, sa seva cultura i se.s sevas arrels...Quina vergonya Volen destruir Mallorca i sa cultura propia! Mallorca is not Catalunya! FREEDOM FOR BALEARIC ISLANDS..Catalunya ens roba sa nostra cultura no more pancatalanisme!