El PP ha fet tornar als carrers de Maó una polèmica que s'havia tancat el 2005, quan es va fixar el nom oficial de la ciutat. El debat sobre el nom no és nou, però la batlessa popular, Àgueda Reynés, l'ha fet ressuscitar amb la proposta per fer un referèndum per canviar-lo. D'entrada, Reynés vol que el nom oficial de Maó sigui bilingüe i això ni tan sols no es votaria. Aquest fet, però, contradiu la Llei de normalització lingüística, que preveu que només la forma catalana sigui oficial. A més, Reynés vol posar a votació si la forma catalana ha de ser Maó o Mahó. Així, ressuscita una vella discussió sobre els partidaris dels dos noms i divideix els qui volen que el nom de la ciutat sigui només en català.
L'intel·lectual menorquí Joan López Casasnovas, que evita parlar de la polèmica i només fa referència als aspectes lingüístics, explica que ‘Mahó' és una forma antiga del nom, però que contradiu les normes ortogràfiques actuals de la llengua catalana i que, per això, la Universitat de les Illes Balears i l'Institut Menorquí d'Estudis opten per ‘Maó'. A més, recorda que s'ha documentat el nom ‘Maó' en escrits antics, com també ‘Maon', ‘Mahò' i, fins i tot, ‘Mehó'.
Reynés no ho té tan fàcil per canviar el nom. Primer, caldria canviar la Llei de normalització lingüística. El secretari general del PP balear, Miquel Ramis, va admetre dijous que, de moment, d'això ni se n'ha parlat. Així mateix, un pic fet el referèndum, per canviar el nom encara caldria el suport de dos terços dels regidors de l'Ajuntament i el PP just té 13 dels 21 edils.
La batlessa, però, sí que ha aconseguit cridar l'atenció a la xarxa. La setmana passada les crítiques dels internautes a la iniciativa situaren l'etiqueta #ésMaó entre els deu trendig topic mundials. Pocs dies més tard, l'etiqueta #traduïmpobles, que aprofitava la feta per fer broma, va ser trending topic a l'Estat. Marta Fluxà, presidenta d'Acció Cultural de Menorca, no vol fer el joc a la polèmica i emmarca la proposta de Reynés -que era en el programa electoral del PP- en l'actitud general dels populars balears en contra del català. Per combatre-la, des d'Acció Cultural ja es reuneixen amb altres entitats.
ésMaó
Maó-Mahón Mahó-Mahón ?
La batlessa de Maó vol convertir en bilingüe el nom de la ciutat i proposa un referèndum per triar-ne la versió catalana obviant els lingüistes
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
12 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema no és la 'h' de Mahó, sinó la 'n' de 'Mahón'
A veure si un dia s'ha d'operar d'apendicitis tampoc ho demanarà als tècnics (metges) i farà un referèndum per decidir-ho. Això ja no és espanyolisme: és imbecilisme.
Això és una actuació de distracció, però en realitat el que pretenen és aconseguir, com al País Valencià, la doble denominació toponímica a tots els pobles de les illes: Ferreries/Ferrerias, Alayor/Alaior, etc. Si aconsegueixen el que volen ens faran molt de mal, però pensem que per a Correus el que compta és el codi postal. Jo enviï cartes i paquets a la Ciutat de Mallorca i tots arriben a destinació, i això ja ho feia l'any 79. Per tant seguiré escrivint Maó, digui el que digui la batllessa.
Aquesta senyora, que es plantegi bé quin nom ha de triar per a ella, a més d'escriure correctament el seu llinatge: Reinés. Águeda, també és Ágata i Gadea . Que faci barats doiuts i aforasterats cpmençant per ella mateixa!
Sols motivacions econòmiques i comercials podran aturar aquestes barbaritats toponímiques. En aquest sentit Maó i Menorca tenen molt a perdre... per un bon no res.
Els botiguers maonesos podran agrair a la seva batllessa la pèrdua de vendes i de visitants per haver encetat aquesta polèmica que tant mal fa quedar a la ciutat. Jo mateix feia comptes passar aquest cap de setmana amb pont inclòs a Menorca i no ho he fet. Tampoc hi aniré en el pont de la Puríssima. A finals d'any féu balanç.
Què és de trist que fins i tot la toponímia estigui en mans dels polítics de torn que ens governen i de la seva ideologia!!!!!!!!!!!!!! Això ja és massa gros!!!!!!
Per entrar en el rècord Guiness de les estupideses!
Un exemple més de colonització mental. Els noms formen part essencial de la identitat d'una terra, renunciar-hi és la fase final d'un procés d'assimilació.No sé si aquesta mena de notícies, tan freqüents per ca nostra, s'han d'interpretar com un símptoma de la ignorància i curtor de la nostra classe política o si simplement es tracta d'una conscient traïció a les nostres arrels. I no sé quina de les dues coses és més trista. El més curiós és que aquesta obsessió populista de votar-ho tot només l'accepten quan els convé, i en canvi s'oposen visceralment a deixar parlar el poble per altres qüestions. Si tan demòcrates són, posats a fer referèndums, que en facin un també sobre autodeterminació, sobre els imposts que se'n duu Madrid o sobre la monarquia. D'altra banda, aquesta dona també demana que es sotmetin a votació les decisions mèdiques o judicials? O en aquest cas deixa fer la feina als professionals? Que faci el mateix amb les qüestions lingüístiques i no farà tant el ridícul. Això és tan surrealista que només pot passar aquí.
Pot començar per normalitzar el seu llinatge. En català la y greca només s'utilitza amb la ena per fer el so "ñ" castellà. Així que pot fer un referèndum per veure si el poble vol que el seu cognom s'escrigui com Déu mana, Reinés.