La via s'ajustarà al que marca el Pla Director Sectorial de Carreteres. | Ferran Aguiló - J. Torres.

TW
12

El Consell de Mallorca revisarà el projecte de la via connectora de Palma (el nou segon cinturó) per fer-lo menys impactant. Aquest és el compromís que assumí ahir el ple de la institució, després que els socis de govern (PSOE i Bloc) ho pactassin el dia abans per evitar votar dividits. L'acord suposa que, en lloc de fer-se una autovia, com fins ara plantejaven els socialistes, es farà una carretera convencional de doble calçada a imatge del desdoblament de Palma a Manacor, com volia el Bloc.

A efectes pràctics, això suposa que, d'entrada, els enllaços amb altres vies es faran amb rotondes. Les connexions a diferent nivell, que a l'actual projecte es preveien per tot, ara només es faran si el trànsit ho requereix.

La concreció tècnica de l'acord polític assolit es decidirà en futures negociacions, però allò previsible és que alguns ponts dissenyats, com el que es preveu a la carretera del Pla de na Tesa, siguin substituïts per rotondes. Amb tot, la velocitat màxima continuarà sent de 100 quilòmetres per hora i la via tindrà quatre carrils (dos per sentit), tot i que no es descarta que en un tram final acabi amb només dos. Oposició i rebuig El projecte, que ja té trams en licitació, implica el desdoblament de la carretera entre el Carrefour del Coll d'en Rabassa i l'Alcampo de l'autopista d'Inca, a més d'un nou tram de quatre carrils des d'allà fins a la rotonda de la carretera de Sóller (l'única rotonda prevista fins ara)per darrere del polígon de Son Castelló.

L'actuació ha tingut l'oposició dels socis del Bloc, que no volen una autovia; aixeca el rebuig veïnal entre els afectats pel traçat; i provoca el rebuig dels ecologistes del GOB, que en qüestionen la necessitat. L'acord adoptat ahir pel ple era en realitat una resolució del debat de política general que es va fer fa quinze dies. A banda d'instar l'equip de govern a fer una "carretera convencional de doble calçada", reclama que els projectes definitius minimitzin l'impacte ambiental i el consum de territori, s'adaptin a la part normativa del Pla de carreteres i disposin de totes les avaluacions i tràmits ambientals que siguin legalment necessaris. En aquest sentit, la Conselleria de Medi Ambient ja ha requerit al Consell tota la documentació perquè la Comissió Balear de Medi Ambient determini si tots els trams compleixen la normativa ambiental.

L'acord, que no qüestiona ni que es facin quatre carrils ni que la velocitat màxima sigui de 100 km/h, arribà gràcies a una proposta del Bloc modificada pel PSOE, que prosperà amb el vot d'aquests i dels dos consellers insulars fins ara pertanyents a UM (el tercer conseller, Miquel Àngel Grimalt, hi ha renunciat i la seva plaça no ha estat coberta).

Sense justificació

Un dels membres del Bloc, Joan Lladó (Esquerra), se n'abstingué perquè l'obra es farà sense un estudi de mobilitat previ que la justifiqui, el mateix argument emprat fins ara pels ecologistes del GOB, que ahir també criticaren que el nou segon cinturó es farà amb material de pedreres il·legals.

Els populars hi votaren en contra perquè, segons ells, s'hauria d'aturar la tramitació del projecte, no s'hauria de fraccionar en set trams i hauria de passar per una avaluació d'impacte ambiental conjunta. "No hem arribat a un acord final, però no l'aturarem perquè -en referència al PP- només voleu que l'aturem per poder-nos dir inútils", diu la portaveu del Bloc, Joana Ll. Mascaró.

Els populars sí que aconseguiren que el Consell aprovàs amb els vots dels exconsellers d'UM una resolució perquè es replantegi el projecte de via connectora, però sense dir en quin sentit. Així mateix, s'aprovà que la presidenta, Francina Armengol, justifiqui el fraccionament en set trams d'aquest projecte, que expliqui "la desviació econòmica en més d'un 50% sobre el projecte inicial, i doni explicacions sobre el manifest signat pels enginyers i tècnics del Departament d'Obres Públiques del Consell, que hi han mostrat disconformitat. Els exmembres d'UM, en canvi, impediren una iniciativa dels populars que reclamava que el projecte se sotmetés a avaluació ambiental en el seu conjunt.