Aquest divendres, l’Àrea de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Pollença i la Plataforma per Llengua han presentat al Saló Cultural del Moll l’estudi sobre l’ús del català que fan els joves del municipi per a conèixer quin és l’estat de la llengua a Pollença, sota el títol 'Diagnosi del usos lingüístics dels joves de Pollença'.

A la presentació hi han participat representants de la Plataforma per la Llengua (els autors d l’estudi), la regidora de Normalització Lingüística, Joana Xamena, i el batle de Pollença, Martí March (en representació de l’Ajuntament, qui ha encomanat l’estudi).

L'estudi s’ha centrat en l’anàlisi de l'ús del català entre els joves de Pollença i en el paper dels adults, especialment els mestres i entrenadors, com a referents lingüístics. Es va dur terme un treball de camp en què es varen observar un total de 4.442 converses en diversos contextos: als patis, les entrades i sortides dels centres educatius, així com durant entrenaments esportius de diferents disciplines. Els participants en les converses eren joves com ara estudiants de les escoles i instituts i jugadors de determinats esports, i adults com professors, mestres i entrenadors.

Els resultats de l’estudi mostren que el català és la llengua predominant en les converses analitzades, amb un 60 % d’usos lingüístics en aquesta llengua. Això indica que el català gaudeix d’una bona vitalitat en el municipi de Pollença, ja que és la llengua més utilitzada e les interaccions, especialment en els contextos observats. No obstant això, l’ús de la llengua varia segons el context, amb un ús més elevat del català en els entrenaments esportius que al centres educatius. Aquest fenomen es veu reflectit en la diferència d’ús segons l’esport que es practica: els entrenaments de vòlei i bàsquet es caracteritzen per un ús més alt del català mentre que al futbol i al tennis, el català és menys utilitzat i, en alguns casos, pot ser un llengua minoritària.

A més, l’estudi mostra que la variable edat també té una influència considerable en l’ús de català. Mentre que als centres educatius no es detecten grans diferències entre primària secundària quant a l’ús del català, als entrenaments esportius s’observa una clara tendència a usar menys el català a mesura que els joves creixen. Així, els grups amb jugadors més petit (prebenjamins i benjamins) utilitzen més el català que els grups amb jugadors més grans (cadets i juvenils), on es nota un augment en l'ús del castellà com a llengua de comunicació.

Aquest fenomen indica que, malgrat que als centres educatius l’ús del català es manté relativament estable, als entrenaments esportius hi ha una tendència a abandonar la llengua a mesura que els joves es fan grans.

Una altra variable rellevant és la zona geogràfica. Els resultats indiquen que l’ús del català és considerablement més alt a Pollença que al Port de Pollença. Aquestes diferències són especialment evidents als centres educatius, on un 71,9 % de les converses informals Pollença són en català, mentre que al Port de Pollença només ho són un 20,2 %. Aquesta diferència es nota, especialment, en les converses entre els joves en espais com els patis, on el català hauria de ser la llengua vehicular. Tot i que aquesta disparitat no es veu tan accentuada en els entrenaments esportius, el català continua sent la llengua predominant a Pollença

Pel que fa a les característiques dels participants, l’estudi ha analitzat dos factors importants: gènere i el nombre de persones que participen en les converses. S’ha observat que les dones i nines utilitzen més el català que els homes i nins. Això és una tendència que també s’ha detectat en altres estudis sociolingüístics realitzats a altres territoris, com a Valls, en context de les activitats d’esplai. A més, la presència del català augmenta en les converse mixtes, és a dir, quan hi ha tant homes com dones. En canvi, les converses no mixtes entre nins i homes mostren un ús més baix de la llengua. Aquesta diferència pot estar relacionada amb les actituds i ideologies lingüístiques associades als rols de gènere que es desenvolupen en població més jove.

L’estudi també ha analitzat com l’ús del català varia segons el nombre de participants en les converses. S’ha observat que quan el nombre de persones en una conversa és més gran, l’ús del català tendeix a augmentar, especialment als centres educatius. Això indica que, en contextos grupals, el català té un paper preponderant com a llengua vehicular.

Un dels aspectes més importants de l’estudi és l’anàlisi del paper dels entrenadors com a referents lingüístics dels joves. Els resultats mostren que els entrenadors utilitzen menys català que els jugadors, tant quan aquests es comuniquen entre ells com quan s'adrecen als entrenadors. Aquesta tendència podria ser explicada per una distribució funcional dels usos lingüístics, on el castellà es fa servir, per exemple, per a donar indicacions, animar els jugadors explicar els jocs, mentre que fora de l’entrenament, el català és més present. Aquest comportament és preocupant perquè els entrenadors tenen un paper fonamental en la formació lingüística dels joves i, si no utilitzen el català de manera habitual, poden estar contribuint a la reducció de la seva presència en el context esportiu. Així, els entrenadors no exerceixen un rol positiu com a models lingüístics en el foment de l’ús del català.

Finalment, l’estudi conclou amb quatre punts de millora clau per a la situació del català a Pollença:

1. Ús social del català al Port de Pollença. La disparitat en l’ús del català entre Pollença i el Port de Pollença és una de les conclusions més rellevants. El percentatge d’ús de la llengua al Port de Pollença és molt més baix, especialment entre els joves als centres educatius. Aques fet pot estar influenciat per factors sociolingüístics i per les actituds dels joves cap al català. Per a millorar aquesta situació, és important fomentar activitats que exposin els joves del Port a un visió positiva de la llengua i que la incorporin en àmbits fora de l’escola.

2. Comportament lingüístic dels entrenadors. Els entrenadors utilitzen menys el català que els jugadors, un fet que limita l’impacte dels entrenadors com a models lingüístics. Es proposa incrementar la consciència lingüística dels entrenadors i fomentar l’ús del català en totes les facetes de l’entrenament, no només en els moments més informals.

3. Descens del català amb l’edat. A mesura que els joves es fan més grans, l'ús del català disminueix, fet que és preocupant per al futur de la llengua. Aquest descens pot estar relacionat amb la manca de referents culturals i audiovisuals en català per a aquesta franja d’edat. És fonamental dissenyar propostes per a mantenir el català com a llengua de comunicació, especialment en els grups d’edat més grans.

4. Diferències segons gènere. La diferència d'ús del català entre nines i nins és una altra dada important. Les nines i dones tendeixen a utilitzar més el català, un fenomen que pot esta vinculat a les ideologies lingüístiques associades als rols de gènere. Cal aprofundir en aques aspecte per a comprendre millor les causes d’aquesta diferència i com es poden superar.

En resum, aquest estudi evidencia que, tot i que el català és la llengua més utilitzada Pollença, existeixen diverses àrees de millora, especialment en el comportament lingüístic del entrenadors i en les actituds lingüístiques dels joves, que poden afectar el futur de la llengua. Així, suggereix que per a reforçar l’ús del català es facin actuacions a nivell social, educatiu i esportiu per a promoure’l en tots els àmbits de la vida quotidiana.