El GOB, així com moltes persones d’Alcúdia i Pollença que s’han agrupat i altres entitats de Mallorca, han presentat al·legacions contundents contra el projecte de construcció d’un segon cable elèctric submarí que vol connectar la Península Ibèrica amb Mallorca. Aquest projecte, defensat com una solució per a la transició energètica, «representa una greu amenaça per al medi ambient marí, contradiu els principis de sostenibilitat i perpetua un model energètic centralitzat i insostenible».
Per què rebutgen aquest projecte?
- Pel seu impacte ambiental i climàtic, el qual no ha estat valorat adequadament. La infraestructura centralitzada desplaça les emissions de carboni a la península, però no les elimina, i no considera el balanç global d’emissions generat per la construcció, instal·lació i manteniment del cable. A més, la crisi climàtica exigeix una reducció real del consum energètic i un canvi cap a models locals i autosuficients, no l’externalització dels impactes.
- Per les amenaces greus al medi marí. El traçat submarí travessa hàbitats protegits com les praderies de posidònia, un ecosistema crític que produeix oxigen, captura carboni i protegeix la costa. La instal·lació del cable pot causar danys irreversibles, alliberant carboni acumulat i augmentant la vulnerabilitat del litoral. A més, afecta també altres espècies protegides i hàbitats clau, fragmentant ecosistemes i posant en risc espècies marines, inclosos cetacis com el catxalot i el rorqual comú, que té les poblacions del Mediterrani en greu perill. El cable, passa per espais protegits de la Xarxa Natura 2000 com el LIC Canal de Menorca i el LIC Badies de Pollença i Alcúdia, així com per Àrees Marines Protegides com el Corredor de Migració de Cetacis del Mediterrani.
- Pel seu impacte econòmic i social. L’alteració dels fons marins perjudicarà també, activitats tradicionals com la pesca i el turisme, sectors que mouen l’economia local i que es veuran afectats per la pèrdua i empitjorament de la biodiversitat del lloc.
- Incompatibilitat amb normatives internacionals. Aquest projecte contradiu normes internacionals com la Directiva Hàbitats, la llei de Patrimoni i biodiversitat, així com altres tractats i normes reguladores que exigeixen la protecció de la biodiversitat i l’adopció d’estratègies reals per mitigar els efectes del canvi climàtic.
Què demanen?
La paralització immediata del projecte per ser incompatible amb els compromisos per a la conservació de la biodiversitat i la mitigació dels efectes del canvi climàtic. També, demanen una revisió de les planificacions energètiques perquè se centrin en un model de decreixement energètic, relocalització productiva i protecció dels ecosistemes insulars. A més, demanen que el Comitè Posidònia de les Illes Balears estableixi criteris clars i vinculants per protegir aquest ecosistema únic i en perill.
Finalment, des del GOB han explicat que aposten per una transició ecològica que respecti els límits naturals, protegeixi la biodiversitat i afronti amb responsabilitat l’emergència climàtica. «Inversions com aquesta, que perpetuen models insostenibles, són un pas enrere en un moment crític per al planeta i les futures generacions. No ens podem permetre seguir hipotecant el futur de Mallorca. És hora d’actuar amb responsabilitat i posar la sostenibilitat al centre de les polítiques públiques», han assenyalat.