Son Sardina ha aprofitat confusió de l'actual conjuntura política i ha proclamat unilateralment la seva independència. L'escut del nou municipi –format per dues sardines i una creu– ja ha estat afegit al logotip del recentment creat Ajuntament de Son Sardina. Així mateix, els sardiners disposen d'un DNI propi on s'indica la seva nacionalitat sardinera i la funció que tenen al poble.
Tot plegat, però, només és una realitat a les xarxes socials. I és que un grapat de veïnats han volgut reivindicar la idiosincràsia pròpia del nucli urbà de Palma amb una sèrie d'imatges humorístiques a la pàgina de Facebook d'un –per ara– fictici Ajuntament de Son Sardina.
Els seus creadors reclamen «independència» pel «poble» i destaquen les peculiaritats de la seva terra, com el feminisme de les cossieres, ja que «totes són dones».
A més, s'està creant una certa rivalitat amb el moviment Orgull Llonguet, que defensa la unitat de Palma.
Bromes a part, també aprofiten la pàgina per denunciar públicament allò que no funciona al nucli: contenidors espenyats o inundacions al carrer com a conseqüència de les pluges.
Un nucli amb història
L'origen més remot de Son Sardina es troba a l'època islàmica i està relacionat amb l'existència de diversos cursos d'aigua. Sabem que en aquell temps ja existien diversos molins que aprofitaven les aigües de la font de la Vila, de la font d'en Baster i de la font de Mestre Pere. Així, sobre la font de la Vila hi havia els molins de Son Ripoll, de l'Alzina, dels Reis, de Son Ponç de la Terra, d'en Palmer i el gros i el petit de Son Togores. Molts d'aquests molins varen funcionar fins a mitjans del segle XX.
La possessió de Son Sardina, que va donar nom al barri, està documentada des del segle XVII i fou propietat dels comtes d'Aiamans. Explica l'historiador Gaspar Valero que l'any 1457, Francesc Reixach, àlies 'Sardina', era propietari d'un rafal amb aquest nom, i d'aquí vendria el topònim. El 1640, la possessió es dedicava al conreu de cereals i de vinya. A poc a poc es va anar establint i gràcies a l'abundància d'aigua sortí un poblet d'hortolans. El 1708 es començà a construir l'església, filial de Sant Jaume de Palma.
Al mapa del cardenal Despuig (1785), Son Sardina és un redol de cases com ca na Vic, a la Garriga. Algunes possessions que ja existien llavors eren Son Ripoll, Son Ponç de la Terra, Son Bessó, el Secar, Son Togores, la Torre i Son Bibiloni, que era propietat dels cartoixos de Valldemossa.
A mitjan segle XIX Son Sardina era un poblet majoritàriament agrícola. Hi predominaven els jornalers i els petits propietaris pagesos, si bé hi havia moliners i fusters. Cap a 1880 també hi havia algunes casetes on estiuejava la gent de Palma. El 1888 es va crear una fàbrica de teixits, propietat de la societat Fills de Vicenç Joan Ribes.
Son Sardina «s'independitza» de Palma
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
"A Son Sardina,
qui no hi du pa no hi dina.
I qui n'hi du,
se'n va dijú"
Un foraster va veure passar una camiona carregada de porcs, i li va dir a la seva dona:
- ¡Ezo mayorquines ettan locos. El camión va cargao de marranos, y el letrero dice: "Zon Zardina"!
La "teoria" de "Son Sardinia" no té cap ni peus. És etimologia popular, com a molt. En Gaspar Valero és qui trobà la referència de Francesc Reixach, i queda prou clar que l'origen és el malnom d'aquesta família. Recordem que Son vol dir ço'n; és a dir: "Això d'en". Que perquè li deien Sardina? S'ha perdut en el temps. Salut!
Lo que diu es Bacallà es ben cert.
Aquest Vergara sempre sembrava cugula per tot.
Als seus dos escolanets, jo els coneixia bé. Un era carnicer i l'altre un fill del barber.
I per cert, aquest Vergara, que a vegades encara veig pel café mirant futbol, va enganyar a la filla del barber, li va fer firmar un paper, i acabaren tots a la barra!
Llavors l'emprengueren contra el Practicant Calafell, una gran persona, que quasi mataren a picades d'agulla.
Hi ha documents que apunten que demostrarien que el nom de Son Sardina ve de Francesc Reixac que va ser propietari de les terres. Ara no recordrecord la data, però el document de venda diu que Francesc Ràlies àlies "sardina" venia la terra a uns altres propietaris.
Gràcies per la explicació. Me Pareixia que tenia l' origen en algú de Serdenya o de la Cerdanya, però no m' en recordava.
Devers els anys 80 vaig anar a viure a Son Sardina amb la meva dona i fills, i posarem els nins a l'escola.
Era preciosa, amb un bon jardí, i tot anava molt bé. La questió es que enlloc de gaudir de tranquilitat, fou tot a la revessa.
En primer lloc, ja hem digueren que es deia "Son Sardina" perquè al portal de l'Esglèsia hi havia aquests dos peixos gravats, com aquests del diari, ignorant que:
"El ichtus o ichthys (en griego ΙΧΘΥΣ, "ijzýs", "pez") es un símbolo que consiste en dos arcos que se intersecan de forma que parece el perfil de un pez a modo de una vesica piscis o mandorla horizontal, y que fue empleado por los primeros cristianos como un símbolo secreto.
El acrónimo significa: Ιησού Χριστέ, Υιέ του Θεού, Σωτήρα; "Jesucristo, Hijo de Dios, Salvador".
Llavors vaig sebre per un mestre, a través del meu fill major, que es deia Son Sardina perquè una familia sarda de l'Alguer, que encara era català, es va establir allà, i enyorant la seva estimada illa, li posaren "Son Sardinia".
Hi havia un tal Vergara que la seva dona era una anglesa molt grassa, que sempre anàven de casa en casa demanant firmes quantra qualcú, i que nosaltres mai firmarem res.
Primer era contra uns mestres (que se'n anaren per no sofrir-los més), després contra el Director, (el difamaven dient que venia títols de Graduat Escolar), i cansat de sofrir en Vergara i els seus escolanets, va partir.
Llavors anaren contra la nova Directora, que acabà malalta i de baixa, i contra el Practicant, que a vegades sortia a IB3 fent un molt bon programa mèdic.
Cansat de viure allà, vaig anar a viure a Establiments, on tot va anar com una seda i amb una escola magnífica.
Que es facin independents, que coronin Rei i Reina els Vergara, i que anomenin ministres al seus escolanets, i així tots hi guanyaran manco els sardiners intel·ligents.
Els sardiners tenen sentiment de poble i per tant, es normal que tenguin el seu propi ajuntament.
Per cert, algú me podria explicar d'on ve el nom de Son Sardina, sino es troba devora la mar?
Pasándose la legalidad por el forro. Estamos llegando a unos niveles de estulticia que parecían imposibles.Espero que se aplique la ley a los irresponsables de la cosa y se le pongan las peras a cuarto.