Un dels impulsors d'aquest dia internacional és el català, Fèlix Martí, que actualment és el president honorífic de Linguapax. DBalears ha pogut parlar amb ell sobre aquesta data i sobre el significat de la mateixa. Fèlix Martí explica que "la idea de la Unesco a l'hora d'establir el Dia Internacional de la Llengua Materna era la donar visibilitat a les llengües que no en tenen, i protegir les llengües oblidades, les llengües que, per diverses raons, no han pogut gaudir de protecció suficient".
Martí també explica que el concepte de llengua materna "s'ha de vincular a un concepte de territorialitat i el sentit de la reivindicació d'aquesta és el de protegir les llengües que són maternes en el seu propi territori i que es troben amenaçades per altres llengües que sí que gaudeixen de la protecció de les lleis" i afegeix que la data "no està pensada per protegir llengües que ja gaudeixen d'un estatus global com l'anglès, el francès, el castellà o el rus".
Pel que fa als països de llengua catalana, resulta evident que la llengua materna és la llengua catalana i és aquesta la que necessita d'especial atenció i protecció”.
Precisament el dia 21 de febrer, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, Linguapax lliura el premi que duu el nom de l'organització i que enguany ha estat per Xavier Albó. El jurat del premi, format per quaranta experts internacionals, ha valorat de manera molt positiva els seus mèrits, en especial la seva condició d'erudit i alhora d'activista, que ha dedicat la seva actuació, al llarg de tota la seva vida, als indígenes i als drets d'aquests.
El lingüista català és una de les persones més actives, compromeses i reconegudes que treballen en l'àmbit de les llengües a Amèrica Llatina. Estudiós de l'aimara, del quítxua i del guaraní, ha intervingut i participat en nombroses reunions de líders indígenes, i ha assessorat els governs sobre tota mena d'aspectes relacionats amb les llengües.
És autor i coautor de nombrosos articles i llibres, dedicats a l'antropologia, la història, les ciències socials, la lingüística i la sociolingüística, amb una especial incidència en les comunitats indígenes de Bolívia.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mallorquí: Siiiii països de llengüa (parla) catalana.Andorra és un ESTAT de llengüa catalana.
Jaume: Com pots ser tan cínic.Molt defensar el mallorqui,però utilitzes el castellà.
@ bernadet Veritat com un temple
I menorquí i eivissenc... No menyspreu es noms històrics de sa nostra llengua
Mentre la protecció del català s'interpreti com una lluita contra el castellà, no hi ha res a fer. És una batalla perduda.
Països de llengua catalana? Andorra?
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui actuar com si el català fos inútil i innecessari en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (21-2-2015), continuen menyspreant el català i entre els quals hi ha aquells qui l'anomenen -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Tots ho sabem i els destructors els que ho saben més. L' invent del Bälèár. o del Mallorquí com una llengüa romànica (mentres Mallorca pertanyía a Bizanci) més antiga que el Català, son la pòcima verinosa per matar, no sols la Llengüa, sinó tota la nostra Cultura.
"que es troben amenaçades per altres llengües que sí que gaudeixen de la protecció de les lleis" "donar visibilitat a les llengües que no en tenen, i protegir les llengües oblidades, les llengües que, per diverses raons, no han pogut gaudir de protecció suficient". Parece describir el riesgo que corre el mallorquín frente al catalán. Y en cuanto a la consideración de lengua materna, a ver cuántas de vuestra madres decían "llengües que ja gaudeixen" y artificialidades semejantes. Feis oi.
La lengua materna es la lengua materna. La que hablan en tu casa, en tu familia. La que habla tu madre. Lo demás son interpretaciones de este señor, para justificar lo que hacen con el catalán los que le pagan el salario.