festes populars

Fi de festa popular i amb reivindicació

El correfoc de les colles de Ciutat posà la traca final a un Sant Sebastià marcat per l’austeritat. Segons Cort, prop de 10.000 persones hi participaren, res a veure amb les 200.000 que presenciaren l’any passat l’Aiguafoc

TW
7

Les colles de dimonis i feres de foc de Palma deixaren el llistó ben alt, sobretot si tenim en compte el reduït pressupost que tenien per cremar pólvora i la mala ubicació del recorregut. Tot i això, l'expressió de la cultura popular posà punt final amb dignitat a unes festes de Sant Sebastià que han vingudes marcades per l'austeritat econòmica i les crítiques.

És més, els ciutadans varen respondre a la crida i prop de 10.000 persones, segons fonts de Cort, participaren anit en el correfoc, que partí de davant el teatre Mar i Terra amb una forta expectació de públic. En realitat, molts esperaven quelcom semblant als anteriors aTIÀrfoc de Grosske, però es trobaren amb una desfilada molt més senzilla, integrada per les cinc colles de dimonis de Palma i també per algunes performances reivindicatives, en què clamaven a tort i a dret perquè no es mati la cultura; és a dir, que la traca final del Sant Sebastià d'enguany poca cosa té a veure amb les 200.000 persones que assistiren a l'Aiguafoc de l'any passat. Però és que els comptes de Cort també han estat ben diferents. Si per al piromusical l'Ajuntament hi destinà el 2012 prop de 400.000 euros, per al correfoc dels dimonis palmesans d'ahir n'hi han aportat 13.000.

La bauxa començà davant el teatre de Santa Catalina amb quatre dimonis guaitant del balcó i traient foc per la boca. Els ciutadans s'amuntagaven com podien davant l'espai a l'espera del toc de tambor que donàs el tret de la sortida a les espurnes. No trigaren a arribar quan el Drac de na Coca tragué foc per la boca. Al darrere, una nova bèstia de foc i les colles de dimonis, que sortiren totes plegades a ritme de la banda de tambors. La gent no sabia si esperar per si havien de sortir més diables o seguir-los en processó. I precisament això darrer és el que féu el públic, que seguí la comitiva infernal darrere darrere.

Notícies relacionades

El recorregut del principi, amb el carrer més aviat estret per a un acte com aquest, no deixava que els balls dels dimonis lluïssin amb tota la seva esplendor. L'aglomeració de públic arribà a la cantonada entre el carrer de Sant Magí i l'avinguda de l'Argentina, un punt on gairebé no es podia passar. Amb això, a poc a poc, s'animava la festa, que tingué el punt de màxima esplendor en arribar a la plaça de Sant Domingo, on molts ciutadans, mitja hora abans, ja els esperaven. Damunt el cadafal 16 dimonis armats amb grans tambors esperaven per animar la festa i convertir l'indret en un vertader infern.

I així fou, quan a les vuit i cinc la bèstia Na Marranxa, dels Dimonis d'Alaró -colla convidada-, feia acte de presència a la plaça. Darrere, les cinc colles protagonistes: els dimonis Enfocats de Son Sardina, els Realment Cremants; Kinfumfa, Trafoc de la Rondalla de Bellver i els Endemoniats. Tots a l'una per fer botar la gent i gaudir de la festa.

Abans d'encentre el foc a la plaça, arribà de bell nou el toc reivindicatiu per part dels quatre actors que pujaren a l'escenari per recordar al públic que la cultura s'ha de mantenir viva i que no podem permetre que se la mati. "Les diferents colles ens han demanat que féssim algun acte reivindicatiu a favor de la cultura", apuntava un dels ‘performistes'.

I després arribà la bulla, el foc, els bots i el ritme de tambors extàtics. La plaça havia quedat molt petita per la quantitat de públic que hi havia i que s'ho hagué de mirar d'un bon tros enfora. La festa posava punt final amb un petit mostrari de focs d'artifici i una pluja de guspires. Els prop de cent dimonis i dimonions havien convertit aquell petit indret del barri de Santa Catalina en un infern de festa, cultura i reivindicació.