Té 526 pàgines i podria ser la prova que Bearn fou escrita originàriament en català. El manuscrit original de la novel·la més coneguda de Llorenç Villalonga ha estat adquirit pel Consell de Mallorca després de gairebé tres anys de gestions. Ara, el manuscrit serà custodiat per la Fundació de Binissalem que porta el nom de l'escriptor i es posarà a disposició dels estudiosos.
Bearn o La casa de les munyeques és el títol que Villalonga donà a aquest text escrit en quartilles a una sola cara i en bolígraf blau i negre. Hi queden paleses algunes frases retxades o ampliacions al dors dels fulls i, segons l'informe realitzat pel catedràtic Joan Mas i Vives, "no es pot considerar un esborrany, sinó una còpia més o menys acurada d'un text anterior, sobre el qual s'han fet petites modificacions".
El manuscrit ha passat per diverses mans fins a arribar aquest desembre al Departament insular de Cultura, que ha pagat 51.000 euros per adquirir-lo. Llorenç Villalonga regalà el farcell original a Llorenç Moyà i aquest l'entregà a l'administrador del novel·lista, Josep Zaforteza. "Expliquen que, arran de la mort de Villalonga, Moyà se sentí dolgut en l'organització del funeral i aquest reclamà el manuscrit a l'administrador", afirmà ahir el director insular de Cultura, Maties Garcies. Amb la mort del poeta Llorenç Moyà, el manuscrit passà a mans de la neboda, Maria Magdalena Moyà de la Fuente, amb qui el Consell començà a negociar l'adquisició l'any 2007.
La mort de la propietària l'any següent (2008) provocà que el procés de compra s'endarrerís i que el Consell hagués de tornar a negociar de nou amb els 13 hereus de Moyà de la Fuente. "En tot moment, la família ha valorat molt que el manuscrit quedàs a Mallorca", apuntà ahir Garcies.
Les incògnites del text original vénen ara referides a la datació. Segons el professor de la UIB Josep Antoni Grimalt, en un informe sol·licitat pel Consell, indica que l'època de redacció "deu ser anterior a l'any 1966", quan aparegué la novel·la inclosa dins el primer volum de les Obres completes i passà a denominar-se Bearn o la sala de les nines (Edicions 62). Per la seva banda, l'informe de Joan Mas assenyala que aquest manuscrit deu ser anterior al 1961. Precisament, l'editor Joan Salas (El Club Editor) publicà la primera versió en català sota el títol únic de Bearn i sense l'epíleg que sí que apareix al manuscrit.
El manuscrit de Bearn ja és patrimoni públic
El Consell compra per 51.000 euros el text de la novel·la de Llorenç Villalonga escrit en català. Serà dipositat a la Fundació de Binissalem per ser consultat pels estudiosos
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fatxa o no, en Franco, en la seva especialitat, també era un autèntic geni?
Corc, fatxa o no, era un autèntic geni.
Amb els doblers de tothom tornen a enlairar un fatxa. I es diuen progressistes. Villalonga no sabia escriure en català i encara més, l'odiava.
51 000 euros per aquest manuscrit?,,, Trob que són molt de dotbers que es podrien destinar a altres coses pel bé de la cultura actual.
És increïble que el Consell de Mallorca -el PSM, en definitiva- s'hagi gastat tants d'euros per una simple còpia manuscrita que no té cap valor documental. Que Joan Mas i Vives, catedràtic de la UIB, s'hagi prestat a aquesta maniobra és de jutjat de guàrdia.
la casa de les "munyeques"? Quin català- mallorquí més ortodoxe! No tenim correctors?
Un manuscrit de 'Bearn' escrit amb bolígraf? I era Bic? Ah, ah, ah! Com pot ser que en els anys quaranta o començament dels cinquanta Villalonga usàs un bolígraf?
Aquest manuscrit no és més una còpia de l'edició en català de "Bearn" que va fer el mateix Villalonga perquè semblàs que l'havia redactat correctament en català. De cap manera és anterior a l'edició en català. Basta veure que no conté cap errada gramatical i Villalonga no sabia gaire gramàtica catalana. Hi ha tanta diferència entre aquest manuscrit i els altres manuscrits de Villalonga que fa pensar per quin motiu el Consell ha decidit de comprar-lo per una suma tan elevada. És que vol manipular la realitat?