El Sindicato de Estudiantes ha convocat vaga els dies 13 i 14 d'abril per exigir la «completa derogació» de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i el 'decret 3+2' que permet reduir la durada dels graus universitaris i augmentar els màsters.
L'organització compta amb el suport de Podemos, IU i la Plataforma Estatal per l'Escola Pública -integrada per entitats sindicals, confederacions de pares i mares i el mateix Sindicato de Estudiantes.
Convocatòria a les Balears
La convocatòria de manifestació per a les Balears és a les 12 h a la plaça del Tub de Palma; a les 12 h a la plaça de la Constitució de Sant Francesc Xavier de Formentera i a les 18 h a Vara del Rei a Eivissa.
Suport de partits i associacions
Diputats de Podemos, En Marea i En Comú van mostrar suport a les protestes del Sindicato d'Estudiantes a les portes del congrés la setmana passada, en una roda de premsa conjunta, i hores abans del debat al ple de la iniciativa del PSOE de suspendre l'aplicació de la llei. També IU recolza les reivindicacions dels alumnes.
La Plataforma Estatal per l'Escola Pública va manifestar el suport a la vaga estudiantil, com va fer en diverses ocasions la passada Legislatura, davant la «nul·la aplicació pràctica» de la proposició aprovada en la Cambra baixa i la imminent engegada de l'avaluació final de Primària de la LOMCE, el pròxim mes de maig.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans no secunda aquesta vaga perquè és «una convocatòria unilateral» que no «respecta les diverses realitats nacionals existents a l'Estat Espanyol», segons alguns dels motius que expressa el SEPC en un comunicat.
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)