nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
10°

«Sempre esperàrem que el meu oncle Rafel Xamena tornàs de Mauthausen»

El nebot d'un dels pocs mallorquins conegut mort al camp d'extermini recorda el drama

El 5 de maig passat es commemorava el 60è aniversari de l'alliberament dels presoners del camp de concentració de Mauthausen per part de l'11a Divisió blindada dels Estats Units. Malauradament no pogué viure per contar-ho el cataliner Rafel Xamena Moll, que apareix en la llista de víctimes mortals recollida pel Centre d'Estudis d'Investigació Històrica del Baix Maestrat/Montsià amb el nom de Rafael Chamena Moll.

Xamena, nascut el 15 d'abril del 1901 a Santa Catalina i mort el 6 de gener del 1942, és un dels set mallorquins que foren deportats al camp de concentració austríac.

Tot i això, la història d'aquest cataliner es manté viva gràcies al testimoni del seu nebot, que també nom Rafel Xamena. El nebot del cataliner deportat conegué part de la història gràcies als dos germans que tenia el seu oncle (Francesc -son pare- i Mateu) i als records de la seva padrina, Aina. Tanmateix, si no hagués estat per la curiositat de Xamena nebot, potser mai la seva família no hauria conegut el destí fatídic del seu conco.

«Quan jo tenia 15 anys, el 1957, un dia vaig escoltar a la Radio Difussion Française que hi havia una empresa a París que cercava víctimes dels camps d'extermini. Hi vaig escriure i em vàrem confirmar que el meu oncle havia mort a Gusen (un camp annex a Mauthausen) el 6 de gener del 1942 i que la padrina tenia dret a una pensió que donava el Govern alemany. Posàrem la documentació en mans d'un misser, però no va poder fer res i la documentació va desaparèixer, possiblement per por del règim franquista. Tan sols ens queda un document del jutjat d'instrucció número 1 de Palma en què es reconeix que el meu oncle morí a Gusen i que lluità per la República Francesa».

Xamena recorda que «la família va mantenir sempre l'esperança que algun dia tornàs el meu conco, fins el 1957. La padrina era molt gran i no li ho vàrem dir».

El nebot d'aquest deportat destaca del perfil de Rafel Xamena que «la Guerra Civil l'agafà a Barcelona i, per tant, fou republicà forçós. De fet, tenia tendències monàrquiques. Això prova que no totes les víctimes de Mauthausen eren republicans». En aquest sentit, també diu que «és trist» conèixer testimonis falsos, com el d'Enric Marco.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.