“Cataluña gitanita mia”
En els innumerables articles d’opinió que he pogut llegir aquestes setmanes intentant convèncer els catalans que votin partits defensors de la unitat de la nació espanyola crec que hi predominen dues idees sobre totes les altres.
Barrines i negocis
La tradició i la saviesa mallorquina diu que, per a que hi hagi una bona barrina, algú –un dels dos– ha de sortir barrinat.
Mites i llegendes de l’alimentació
Tenc un amic o, almenys, més amic del que ell es creu, que té un problema d’obesitat i d’altres que d’ell se’n deriven com és la hipertensió, la hiperglucèmia i els episodis d’apnea nocturna etc.
La nostra sanitat
Per circumstàncies que ara no venen al cas he hagut d’acudir a la sanitat pública aquests darrers mesos. He gaudit d’una gran atenció gràcies al meu segur de funcionari –Muface i Asisa,– encara que també han col·laborat –no sé si és oportú dir-ho– la Seguretat Social on hi tenc amics i fins i tot – trists privilegis de l’edat– deixebles.
Les pastanagues de Michelle Obama
Admet que hi ha persones molt intel·ligents i destres en el seu ofici –si exceptuam, lògicament, el de la docència– que tenen poca facilitat per a expressar-se i que necessiten contínuament recórrer al que duen escrit.
Un cel esquitxat d'estrelles
Oliver Sacks és probablement un dels més, sinó el que més, coneguts neuròlegs actuals i acaba de publicar un article d’acomiadament –pateix un càncer en fase terminal– que m’ha provocat una forta impressió i emoció.
La creativitat i la innovació
Pel que he pogut llegir fins ara sobre com millorar la nostra economia o el nostre PIB, que ve a ser el mateix, els experts es divideixen en dos grans grups. En un hi figuren aquells que propugnen l’austeritat en la despesa pública acompanyada d’una confiança en el poder regulador del mercat.
Gavines i caderneres
No puc dir que estim la vida perquè no sé exactament què vol dir això. Més clar tenc els sentiments d’estimar, d’apreciar i d’admirar els éssers vius amb qui, d’una manera o d’una altra, he tengut alguna relació.
Burro Curro Semental
Tenc alguns interlocutors que, des de les planes d’aquests diari, malavegen perquè algun dia arribi a escriure un català del tot correcte i acadèmic. Un dels errors que acostum cometre i que ells em recriminen és l’ús de la paraula semental per fer esment al que ells voldrien que anomenàs cavall de llavor, cavall pare o, fins i tot, cavall sementer.
Trébol i G. Pou Pou
La innovació és probablement la paraula més repetida pels nostres polítics i també pels gurus de l’economia. Sense innovació – diuen,i en això tenen tota la raó– les possibilitats de supervivència tant en la política com en l’economia són pràcticament inexistents.
Corbates a l’armari
Per ventura, una de les maneres d’escenificar el canvi de mans del poder que hi ha hagut recentment a la nostra Comunitat és que les corbates dels polítics han quedat estotjades en els armaris. O, per ventura, més ben dit, són els polítics encorbatats els que han quedat estotjats però, encara, no se sap molt bé a quin armari.
Sa figuera verda
Tant en futbol com en literatura és fonamental trobar el lloc adient. A mi, quan intentava seguir la més forta de les vocacions que he tengut –la de jugador de futbol–, es Verro, aquest era el nom de l’entrenador del Can Tunis, va pensar –mirau– que jo, que era lent i poruc, podria ser un davanter en punta.
Faltes d’ortografia
La por és un sentiment que dóna habitualment molts bons fruits vers el principal objectiu de la vida, que és el de la supervivència. Però la por o, si voleu, l’excés de por ens condueix, a vegades, a cometre errors que ens hauríem pogut estalviar.
Marx, les eleccions i els himnes
Els que durant la nostra joventut vàrem afeccionar-nos a llegir Marx i, més que Marx els seus divulgadors i exegetes, no ens en sabem estar d’acudir a allò que vàrem aprendre del filòsof alemany a l’hora d’analitzar qualsevol esdeveniment polític i social, com han estat els resultats de les darreres eleccions, en què la sotragada del PP ha estat molt considerable.
Em faré del PP
Ningú em podrà fer mentider si assegur que en tota la meva vida no he votat ni al PP ni als seus antecedents; però, em podeu creure, també, si us dic que m’agradaria un dia, tant de bo que no gaire llunyà, poder votar l’esmentat partit conservador.
Votar és invertir
Quan observ les fotos dels mítings de propaganda electoral no me’n puc estar de recordar algunes observacions que he pogut fer en diversos moments de la meva, més que discreta, vida associativa mallorquina.
Discrepàncies a la UIB
Diumenge passat vaig poder saber que les actuals autoritats de la UIB no han comprès, o entès, del tot la meva participació en una taula rodona que va tenir lloc al Club del Diari de Mallorca.
Podemos: bisbes o teòlegs?
Les notícies gairebé contínues sobre la crisi en el grup anomenat Podemos, ara revifades amb la dimissió dels càrrecs de responsabilitat de Monedero, m’han fet venir al cap una idea que no sé si la dec a Eco, a Fuster o a Bourdieu, o, per ventura, a cap dels tres, que la meva mala memòria em fa ser més desagraït del que voldria.
Odi a Espanya?
Hi ha vegades que el patiment atorga recompenses no esperades. És el que em va passar a mi la setmana passada. El meu patiment deriva de la meva tirada a escoltar les tertúlies de les televisions d'obediència central i catòlica, i a llegir columnistes de mentalitat germana de la dels tertulians que acab d’esmentar.
Som la mesura de totes les coses?
Abans de res una pregunta, als filòlegs, que m’ha sorgit just ara, en intentar posar títol a l’article que vull escriure. El dubte és si el possible —i desitjat— lector entendrà que el títol està escrit en plural o, al contrari, en singular.
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem