Rafel Crespí
Pacte o pasta
Vaig empassolar-me sencera la compareixença de n'Albert Rivera. La del pacte. Va ser mentre feia el dinar. Com una glopada de vermout agre, les seves paraules.
Cercles i camins
La cosa comença a cremar del verd. I és una llàstima. A vegades el cercle no és sempre la millor forma democràtica d'actuar. A vegades el cercle no serveix per altra cosa que per embullar fil, per fer voltes a una sínia sense treure aigua.
Malalts, pagesos i la demagògia vírica i atròfica del sr. Company
Justament el debat s'ha produït quan m'he trobat hospitalitzat. Per tant, coneixedor de primera mà del tema. A més, també puc aportar una experiència de dos anys atresorada per les malalties dels meus pares.
Polifonies descompassades
Ara que sembla que la “qüestió catalana” està embastada i repuntada, toca enfilar l'agulla de la cosa de Madrid. De moment, la polifonia que sentim és bastant dissonant.
La cagada del colom i la xarxa
Segurament, els detractors de les xarxes socials en la seva vessant més apocalíptica no han previst encara un efecte nociu per als usuaris més irredempts.
No serà un somni
La política, que no és altra cosa que un reflex de la societat, vol frases curtes. Impactants. A vegades ho volen també els consumidors d'articles.
El bisbe i el dogma
La societat mallorquina està esperpèntica, convulsa. L'alta i la baixa. En un naufragi -especialment si la nau és d'aquelles de mira'm i no em tocs- tots se senten convidats a grufar dins les despulles.
Follar-se un autobús
El títol està ben posat. No hi falta ni una amén. Disculpau el vulgarisme. Tampoc no està usat en un sentit metonímic. Vaja, en aquest cas, el continent pel contingut, segons espigolam a la retòrica.
Més que un club, més que un clàssic
No sé si tornaré a viure un clàssic com el de dissabte passat. Encara que el veiés en un bar tirós de Riola, poble veí de Sueca, i que comparegués el ronyós de sempre – personatge cromosomàticament idèntic a tants d'altres que, turmassots irredempts, borinegen per les nostres geografies urbanes.
“Si bous voleu, bous tindreu”
La frase que dóna títol a aquest escrit és atribuïda al prohom Suecà Josep Bernat i Baldoví. Nascut l'any 1809 i que va morir el 1864. Va ser un dels iniciadors del teatre popular valencià de la Renaixença.
Estètica sense ètica
He llegit a una web de notícies mínimament fiable que l'aigua de pluja té potencial terapèutic. N'han formulat la hipòtesi uns científics de la Universitat d'Oviedo.
Ensenyar a escarada
Segurament si tengués algun lector d'aquests simpatitzen i empatitzen amb el gonellisme, li hauria d'explicar el terme escarada. I això que és ben mallorquí, com dirien ells. I català.
La figa de ta tia
Dilluns, quan vaig arribar a classe, tots els meus alumnes ja sabien el significat de La concha de tu madre. No els havien calgut cap explicació filològica addicional per copsar-ne el valor metafòric, ni tampoc varen tenir cap dubte de la filiació lingüística de l'expressió.
Palau de Congressos, ara!
Això de culejar per internet té l'inconvenient que saps alguns vents i molt pocs torrents. Vaig llegir, no sé on que, en un futur no gaire llunyà, els partits de la lliga espanyola es podrien jugar fora de l'estat.
El meu particular 9 d'Octubre
D'ençà que estic sentimentalment lligat a Sueca, pels voltants del nou d'octubre, raons centenàries d'índole particular, em menen a la vila fusteriana, que ho és també del mestre Serrano, el de l'himne.
Rato per estona
Durant aquests tres mesos de silenci a les planes imaginàries d'aquest diari no crec que hagi perdut el cap. No us negaré que no hagi pogut patir una certa degradació inherent al pas del temps.
Cendres que et prenen l'alè
L'estiu és temps de posar-se cabals. Com si fóssim antics amitgers que aprofitàssim la calda estiuenca i la calma de la basca per retre els delmes a les nostres servituds.
Copa, Lliga i Champions
Numancia 1- Barcelona 0; Barcelona 1- Racing 1. Dues jornades de lliga, un punt i gràcies. Davant rivals de poca entitat. De fet, cap dels dos milita a hores d'ara a primera divisió. Reconec que l'ona de calor també m'ha afectat però no ho ha fet tant que ara vulgui omplir la buidor futbolística estival amb uns resultats pescats a l'atzar.
Això és la democràcia, així és la democràcia
No sé si ho diu explícitament, però posaria la mà al foc que el règim polític preferit de Tonet de Bearn és el despotisme il·lustrat. O si ho volen amb paraules més actuals el govern dels notables, dels millors. Segurament, més d'un i més de dos pensarien que és el seu preferit sempre i quan es complissin dues condicions.
Modernitats i simplicitats
Aquests dies la pallissa política va una mica remoguda. Ser pur i immaculat s'ha convertit en una mena de dogma de fe, tan sagrat que corre el perill d'esdevenir en un ritual amb randetes grotesques. I és que a vegades hom és víctima de les seves pròpies paraules.
- Un ciutadà envia una carta a la consellera de Salut per a denunciar el tracte lingüístic rebut a l'hospital Verge de la Salut
- El ple del Consell de Mallorca vota en contra de la subvenció per a la Setmana del Llibre en català
- Concentració aquest dijous: «Contra la segregació i l’empobriment del saber, reivindicam una educació pública, de qualitat i en català»
- Sergio Rodríguez (Vox), desbocat al Parlament
- Quan començarà el curs escolar 2025/2026 a les Illes Balears?