Judicis i judicis
Era un dia incert d'aquesta setmana. El cabriol motoritzat deixava enrere aquesta toscana mallorquina, - diuen,...
Escola de beneitures, beneitures d’escola
No sé si és cosa del gregarisme. Tampoc no sabria dir si el gregarisme – anar amb guarda, com els ramats...
Tots hem estat Quimi Portet
La vida té aquestes coses, gairebé contradictòries. Decideixes agafar-te uns mesos sabàtics...
Venem les cases i anam a lloguer?
Dia de sant Pere. Quatre gotes mal comptades que en temps de sequera se'n diu ploure...
Futur incert
Si hi ha una cosa que sembla escapolir-se dels terrossos de la incertesa del futur...
En blanc (i sense negre)
Ara, que és època d'exàmens – pam envant, pam enrere- sol passar que els estudiants...
No estam per radicalismes
Potser és la primera vegada en la vida que estic i subscric gairebé al cent per cent les paraules de Rajoy...
Orfes i mur de les lamentacions
Són dies de primavera, d'anar una mica mal a pler. Ara et sobra la jaqueta prima, ara passes per una zona d'ombra i el vent et gela el cos, tot és un tremolor...
Animalons...
Els que passam hores – excessives en algun cas- enganxats a les xarxes socials no podem estar d'ensopegar amb vídeos on els protagonistes són els animals.
Contribuïm per rebre?
Diuen les cròniques messetàries que n'Aznar està molt enfadat amb en Montoro. O la seva agència tributària, que si fa no fa és un dels seus braços executors.
Joan Baldoví
Deuen ser molt poques les persones que poden aconseguir que un territori estigui en deute amb elles. Crec que això només està a l'abast dels genis.
Sense gaire sal ni oli
Avui, contràriament a allò que pot donar a entendre el títol, no parlaré ni de cuina tradicional, adepta a aquests dos ingredients, ni molt menys de la cuina experimental...
Àngels de la guarda i paraules venials
El meu amic Montoro m'ha tornat a escriure. Bé, ell directament no. Els funcionaris de l'Agència Tributària. Em diuen molt amablement i amb un llenguatge difús que la meva situació amb hisenda es troba regularitzada.
Montoro s'entrena
La vaig rebre amb la resignació de qui engospa una pessigada de monja. Veure paperets amb les orelles grogues dins la bústia em posa de mal humor.
Herois o caps buits?
M'ha sorprès que els mitjans de comunicació – especialment els de la CCRTV- hagin donat tanta cobertura a la gosadia que han tengut tres al·lots – aparentaven deu o dotze anys- que l'altre dia varen irrompre a l'entrenament del Barça burlant tots els sistemes de seguretat.
La vida en un tuït
Ho he escrit altres vegades. Don Joan, el capellà de Bearn, acompanya els senyors al seu darrer viatge a París. Crec que quan són a Hendaia pugen a un tren.
I a partir de dilluns s'obraran tots els prodigis
Sembla que era com una pigota inevitable que s'havia de passar la sessió d'investidura. Que només es tractava d'algú que donàs el sus per envestir a uns entrants que no feien gola a ningú, però formaven part del menú democràtic que tots s'havien adjudicat al qual no li podien fer llobada.
- Discriminació lingüística a l'aeroport de Palma: «Aquí se habla español, no catalán»
- Denuncien els atacs als drets lingüístics a l’Ajuntament de Palma i exigeixen que es restitueixi el català com a requisit a l’administració
- Tomeu Martí respon a les pressions i amenaces de Vox
- L’entrenador del Mallorca, Jagoba Arrasate, convida a participar a l’Acampallengua
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món