El títol està ben posat. No hi falta ni una amén. Disculpau el vulgarisme. Tampoc no està usat en un sentit metonímic. Vaja, en aquest cas, el continent pel contingut, segons espigolam a la retòrica. Per tant, no calen especulacions sobre la vehemència sexual del mascle – o de la femella-, ni tampoc si en l'autobús hi viatjaven poques o moltes persones, si eren d'edat provecta o núbils encara. No estam per moralitats. Ni tampoc per descriure noves rutes per calafatejar un orgasme amb cara i ulls. Per començar a sortir de la sorpresa – o de l'embolic- et diré que la cosa és mínimament certa. Que la realitat moltes vegades supera la ficció. La frase, en la versió anglesa, va sortir en un exercici escolar. La citació és literal. No es tractava, per si t'ho pensassis, d'un d'aquests exercicis pedagògicament levitatius on l'objectiu final és exacerbar la imaginació no productiva de l'alumne.
Encara que podria formar part d'una dècima desbaratada, composició popular mallorquina de caire humorístic i, a vegades, amb tocs surrealistes, la deforme criatura va ser obra i gràcia d'un corrector. Potser en fase de zel, si això és possible en la galàxia Google. Amb la col·laboració, involuntària, d'un aprenent amb poc tacte que va agafar l'accepció argentina del verb coger. Tanmateix, desbarats d'aquesta magnitud els trobam arreu arreu. I si no ho creis, culejau una estona l'opus magnus de C's, en matèria lingüística, ergo en política lingüística, que no és altra que un traductor castellà-mallorquí. Dic que és la política lingüística de C's perquè tots sabem les connexions que hi ha entre el líder català-mallorquí de la formació i la fundació que patrocina aquest bastaix de mots. A més, és suficient entrar en el web de la fundació per veure l'emblanquinada – gratia et amore- que fan a la formació d'Albert Rivera. I l'arrambatge que se'n du el PP, justament ells, el PP, que, si bé no està demostrada la paternitat de la criatura, sí que la dotaren d'una dida ben ufana i ubèrrima.
I saben per què estopegen de mala manera el PP? La solució de l'enigma és tan surrealista com el títol d'aquest escrit. El critiquen pel gir catalanista que ha fet el postbauzanisme. Confonen – interessadament- el que és simplement una neteja facial amb una operació de cirurgia estètica integral. I pensar que el gir catalanista del PP existeix és un desbarat tan gros com ho pugui ser la solució esmentada de l'exercici escolar. En tot cas, per mínim que brilli, benvingut sigui. Ja hem tastat la dosi d'oli de ricí suficient en aquesta legislatura passada, no ens en cal més. I tant de bo fos perquè els conservadors se n'han adonat que l'anticatalanisme no té rèdit electoral. Creure-ho és com pensar que és possible follar-se un autobús. En tota la seva integritat. Ara els ha pegat per mostrar un pseudoregionalisme. Me n'he adonat d'una fidelització lingüística dels representants del PP en les seves aparicions públiques, fins i tot gent que en temps de l'Innombrable feia servir més el castellà. També al País Valencià es dóna aquesta emblanquinada. Han presentat el programa electoral a un dels llocs més monolingües de tot el País – del País en majúscules-. Sueca. En concret a la Muntanyeta dels Sants, que seria com si a Mallorca ho haguessin fet a Cura. I, potser, a Menorca, al Toro.
Ara bé, ja que hem d'acabar dignament aquest escrit podríem suggerir a aquests que ho Poden tot, que plantejassin una votació sobre la idoneïtat o no de les pràctiques sexuals que es deriven del títol. Sabríem que en pensa la ciutadania sobre una tan cabdal dicotomia. Hauria de ser una votació amb tots els ets i uts. No com les primàries ditificades que han fet servir per triar el cap de llista al Congrés. Ah, pensen que és un desbarat? Jo els don la raó. Tota la raó. Com també és un desbarat votar quina és la festa nacional de Mallorca. Hi ha coses que se saben, no es voten. Com tampoc els autobusos no es follen ni es debat si el sol surt per l'est.
"Follar"està acceptat pel DIEC, però no deixa de ser un barbarisme dolorós per a la llengua. Potser hauríem de tenir una mica més de cura a l'hora de triar les paraules. És un exemple més de submissió lingüística.