Pere Fullana
Llegir i escriure
El savi i graciós autodidacte Josep Mascaró Passarius solia dir, en errar-se: ‘el llegir me fa perdre l’esciure". Un altre savi, el pare Rafel Ginard Bauçà, de jovenet tenia pànic als llibres, de tal manera que escriví en el seu dietari "De vegades pens que valdria més que no s’hagués inventada la impremta, perquè si posam a una banda el bé que ha fet i a l’altra els pecats que ha ajudat a cometre, per on s’inclinaria la balança?".
Curs intensiu d'autoajuda
Justament ha coincidit així. Ahir era devuit de juliol, un dia que mai serà com els altres per a diverses generacions marcades per les conseqüències de la rebel·lió militar contra la República.
La Nova Edat Mitjana
La mort sobtada del prestigiós historiador polac Bronislaw Geremek m’ha fet recuperar el debat sobre el concepte de Nova Edat Mitjana. No es tracta tant de recórrer al discurs de Bernard Henri-Levy, ni tan sols de comparar l’Edat Mitjana amb allò que alguns consideren un temps, l’actual, de proliferació de la violència i la intolerància, que es manifesta sobretot en actituds xenòfobes i racistes, amb el fanatisme religiós com escenografia de cartró pedra.
Possessions de Mallorca
L’inventari de publicacions sobre les possessions de Mallorca, algunes de les quals de caràcter divulgatiu i d’un gran interès, posa en evidència diversos fets socials i patrimonials sobre els quals convé reflexionar adesiara. Ho rumiava mentre participava a la presentació del tercer volum de Les possessions de Mallorca, de Tomàs Vibot, editat per El Gall Editor.
El pare Ladària, ortodòxia i diàleg
L’anunci del nomenament del P. Lluís Francesc Ladària com a secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i l’ordenació episcopal no ha sorprès gaire a Mallorca. Em referesc als ambients cristians que segueixen puntualment els moviments de la política vaticana i coneixen algunes de les interioritats de l’actual pontificat.
Per una laïcitat positiva
Consider que és possible compaginar el fet de participar físicament a la celebració eucarística de la Sang i sentir-se vinculat ideològicament al projecte laic de l’esquerra política. Fins i tot és compatible viure-ho el mateix dia. Aquesta contradicció aparent més que real m’ha conduït, tanmateix, a la reflexió.
Creus o trobes?
Els mitjans de comunicació i molts dels organismes que pretenen administrar l’estat d’ànim i la voluntat de la ciutadania recorren constantment a les enquestes. En realitat no es tracta d’enquestes, sinó de mostres més o menys dirigides, a través de les quals pretenen orientar la gestió de les classes dirigents.
Aprendre del futbol
Al llarg d’aquesta setmana, molt probablement la majoria de nosaltres hem parlat de futbol en alguna ocasió, perquè el futbol ha ocupat la majoria dels espais físics i emocionals. El futbol, per afegitó, ha ultrapassat el seu àmbit estrictament esportiu i s’ha relacionat amb la política, els sentiments i l’univers simbòlic personal i col·lectiu.
Memòria, història i cultura
Amb alguns matisos, m’identific amb la versió crítica de Josep Benet sobre la memòria històrica. Algú havia de mostrar-se hipercrític amb aquesta tendència genèrica que acaba tenint efectes secundaris. De fet, la memòria no és més que una versió, una reconstrucció, una expressió del passat. De fet, Santiago Riera afirma: "Si esborréssim tot el que ha estat refet al llarg dels segles, pràcticament no quedaria res d’interessant.
Sant Pere
La festivitat de San Pere, exceptuant per als que celebram l’onomàstica, cada cop passa més desapercebuda per a creients i no creients. Al marge de les emocions simples, aquests dies m’he reconciliat amb la figura de Pere llegint un comentari breu titulat "El servei de Pere", del mestre Antonio Pagola.
Ringstrasse
Fa molts anys que vaig viatjar a Viena per primera vegada. La vaig visitar amb estudiants de batxiller, molts dels quals jugadors de futbol i grans afeccionats, però ningú no volgué acompanyar-me a veure el Praterstadium. Probablement tenien més sensibilitat que jo o, potser, preferien anar de copes el dia lliure i deixar-se dur...
En defensa, de què?
Des de fa algun temps existeixen raons en creixement per preocupar-se en el nostre país per la situació institucional de la llengua castellana. Amb aquesta tesi un grup de polítics nacionalistes espanyols ha signat un manifest fòbic, que han divulgat en connivència amb alguns mitjans espanyols.
Educació sobre l'emigració
L’emigració hauria de ser un concepte altament respectat per a qualsevol ésser humà, i molt més si és d’origen europeu. Emigrar forma part de l’inventari de continguts ètics essencials de la civilització europea, més enllà dels tòpics que hom fa servir sobre el passat d’alguns estats.
Les bones notícies
El professor finlandès Nordenstreng afirmava que els mitjans de comunicació ofereixen allò que la gent ‘vol saber’, no allò que ‘cal saber’. Els anys setanta, amb motiu de la celebració d’un concert del grup musical Viva la gente, vaig consultar un amic sobre el compromís d’aquell grup mediàtic i em respongué: ‘la gent no existeix...
L'Atlètic de Balears
Diumenge passat, veient l’allau de gent que pelegrinava a l’Estadi Balear i observant els seus rostres d’angoixa esperançada, hom tenia la sensació que Mallorca recuperava una vella tradició, que prenia forma un desig mai no frustrat del tot.
Missatge i resposta al missatge
En la simbologia nacional els termes "Missatge" i "Resposta" estan tipificats en els camps del desig i del concepte. Els seus signants, de fet, van ser sotmesos a repressió i catalogats com a desafectes i tèrbols, precisament perquè col·lectivament havien explicitat la seva fortalesa i la claredat d’idees.
El nacionalisme futbolístic
L’Eurocopa 2008, entre moltes altres coses, pot esser un bon termòmetre per constatar allò que pensen els estats d’ells mateixos i la representació simbòlica que volen projectar davant la ciutadania futbolística. Lukas Podolski, component de la selecció alemanya amb nacionalista polaca, va ser el botxí del combinat que representava Polònia, i ara hi ha un moviment ultranacionalista que promou una campanya per llevar-li la identitat polaca.
Una fundació de país
Dilluns es presentà en societat la Fundació Cultural del Monestir de la Real. Els patrons i col·laboradors de dita associació han anat madurant un desig amb el format de proposta i de missatge per a la ciutadania de les Illes Balears. El monestir de la Real té, ara més que mai, un valor simbòlic.
Professionals, laics i laïcisme
Editorial Pagès acaba de publicar el dietari del bisbe Josep Messeguer (1876-1891) per sortir a camí a la polèmica sobre les obres d’art que reclama la diòcesi de Barbastre, amb el suport del Vaticà i del Govern d’Aragó.
D'allò que no es parla
Per ventura un dels principals equilibris que tota persona de seny ha de mantenir passa per navegar i sobreviure entre Escil·la i Caribdis, entre l’excés d’informació sobre alguns temes i els silencis clamorosos que no anuncien precisament bons auguris. Hom ha de navegar entre allò que és comunicativament correcte i allò que es considera que pertany als remors dels àngels silenciosos.
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- S’ha mort el papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El PSOE Palma acusa el batle, Jaime Martínez, de «menysprear el català»