El savi i graciós autodidacte Josep Mascaró Passarius solia dir, en errar-se: ‘el llegir me fa perdre l’esciure". Un altre savi, el pare Rafel Ginard Bauçà, de jovenet tenia pànic als llibres, de tal manera que escriví en el seu dietari "De vegades pens que valdria més que no s’hagués inventada la impremta, perquè si posam a una banda el bé que ha fet i a l’altra els pecats que ha ajudat a cometre, per on s’inclinaria la balança?".
A servidor, el llegir també li fa perdre l’esciure, però consider que llegir és imprescindible per a la salut del cos i de l’esperit. És tan saludable que fins i tot, ahir, feia afirmar a Bucay que escriure i llegir són les dues millors teràpies per curar-se. En realitat allò que volia era transcriure la frase exacta de l’esmentat psicoterapeuta, "riure i escriure" i no escriure i llegir, repicar i anar a la processó, com afirmava un servidor. Tanmateix, tot té la seva relació i la seva associació d’idees.
Precisament sobre la importància del llegir i escriure en parlàvem dijous, a Calvià, en la presentació del llibre de Manel Suárez. Una obra dedicada al socialisme calvianer, entre 1923 i 1936, on dedica un capítol als protagonistes principals. Hi destaca onze biografies singulars, totes de líders obrers de caràcter municipal, cinc picapedrers, quatre jornalers, un fuster i un sabater. Allò que els unia era la causa de la justícia i la lluita contra el caciquisme secular, dominant i esclavitzant. Tots, però, sabien llegir i escriure. Tots entenien que el futur de la microsocietat que pretenien canviar passava per millorar l’escolarització i la formació.
La cultura era, indubtablement, la causa endèmica de l’endarreriment social i de la lluita de classes en la Mallorca rural dels anys vint i trenta. Però aquesta mateixa anàlisi també era compartida per la burgesia inquieta, sensible i culta dels anys vint. Per reforçar aquesta imatge és suficient impostar una frase extreta d’una carta del poeta Guillem Colom dirigida al bibliotecari Joan Pons i Marquès, en la qual li demanava un llistat d’obres per a la biblioteca del Foment de Cultura de la Dona, de Sóller. Considerava que es necessitaven obres mengívoles perquè ‘l’afiliació a llegir està encara en formació a Mallorca’.
La fe en la lectura caracteritzà el grup de dones que promogueren, liderades per Maria Mayol, el Foment de Cultura de la Dona. El drama venia després, quan la lectura fermentava i es transformava en acció política. Tema que queda apuntat en l’obra recent d’Isabel Graña sobre Maria Mayol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.