Dona, guerra i mite

La commemoració dels dos-cents anys de la Guerra del Francès (1808-2008) ha servit, entre moltes altres coses, per restaurar elements del passat que havien restat totalment desfigurats pel temps. Un dels vessants més apassionants ha estat, precisament, la de donar visibilitat a la dona a partir de la investigació d'aquelles figures que destacaren pel seu protagonisme polític i cívic. Personatges que es mantingueren en primera línia i que se significaren pel seu compromís i la lluita, en alguns casos clarament a favor dels ideals liberals. Un d'aquests personatges que hem descobert, entre moltes altres dones, ha estat Emilia Duguermeur de Lacy, l'esposa francesa del general Lacy que va ser executat al Castell de Bellver, de Palma, el 1817 per haver encapçalat una sublevació liberal durant el primer sexenni de restauració absolutista.

Emilia havia nascut a la Bretanya francesa i s'havia casat civilment amb el militar hispanoirlandès Luis Lacy, capità de la legió irlandesa que lluità al costat de Napoleó en diverses campanyes entre 1804 i 1808. El 1808 arribà a la Península Ibèrica amb l'exèrcit francès i després de la repressió del 2 de maig es passà al bàndol dels patriotes que lluitaven contra l'invasor. Després d'alguns temps de silenci, el 1811, Emilia es traslladà a territori hispànic, en plena guerra, amb tot el que això suposava essent francesa, i localitzà el seu espòs com a cap de l'exèrcit de Catalunya. Aconsellat pel seu espòs es refugià a Mallorca durant un temps, segurament fins al final de la guerra. Estant a Mallorca viatjà a Catalunya en conèixer la intenció del seu marit d'amagar el seu estat per casar-se amb una pubilla catalana.

La tenacitat d'Emilia impedí aquell pas i tornà a Mallorca, on residí fins al 1814. Acabat el conflicte tornà al costat del seu marit, amb qui s'havia casat civilment a França, però va ser gairebé impossible recuperar l'afecte del passat, de tal manera que ella tornà al seu país. Després de l'afusellament del general, paradoxalment a Mallorca per motius de seguretat, Emilia tornà novament a territori hispànic i esdevingué una lluitadora a favor de la causa liberal que havia defensat i per la qual havia mort el seu marit. Durant el Trienni Liberal liderà grups radicals i participà en iniciatives cíviques destinades a preservar la memòria dels lluitadors i dels valors liberals. Emilia havia crescut en un ambient dominat per la moral laica i revolucionària, sobre una base catòlica.

Esposada amb un militar acusat de polígam, sense escrúpols i cruel, ella es mantingué ferma en la defensa dels seus drets, malgrat les amenaces de mort. Els seus biògrafs afirmen que oposà racionalitat i emotivitat a la bestialitat del marit. Malgrat tot simpatitzà amb la causa liberal i moderna que defensaren els militars colpistes encapçalats pel seu marit. Ella mateixa, tres anys després de l'afusellament de Lacy, participà activament entre els promotors que posaren els fonaments per servar la memòria de Lacy com un heroi i màrtir del primer liberalisme.