Melcior Comes
Els grassos
És a la vista: cada cop la gent està més grassa. Si no ho creieu sortiu al carrer i contempleu l’espectacle de les masses volanderes. Proliferen pertot els cossos amples, embotits dins la roba com la sobrassada i el camallot dins el budell, amb els cinturons i les sabates estretes, intentant contenir l’abundor més esplendorosa.
L'aventura del demà
Em sumo a la recança mostrada en les pàgines d’aquest diari pels meus companys Guillem Frontera i Pere Antoni Pons. Tant l’un com l’altre, des de motivacions distintes, mostraven el seu desencís pel rumb del país en els darrers temps...
El robatori taronja
Un subgènere periodístic nascut en els darrers temps és el que gira entorn dels problemes de l’articulista amb alguna companyia de telefonia. Jo, que llegeixo més diaris que un peixater jubilat, en recordo dotzenes. M’atreviré a fer una aportació a aquesta línia de treball amb una simple excusa: la meva història potser sigui la més tràgica de totes.
Veritat i reforma
Des de la filosofia se’ns va ensenyar que només l’home és lliure, perquè tan sols ell pot anar més enllà de la llei. Els imperatius de la natura —la llei de la jungla— manen en totes les bèsties no humanes, que no poden fer res més que seguir els exigències de la creació pel que fa al sexe, l’alimentació o la supervivència. Però l’home pot independitzar-se’n i inventar-se a si mateix al marge de les inèrcies i les imposicions ingènites.
El pes fals
Per fi s’han vist les balances fiscals. Ha estat com un miracle, la baixada d’un àngel fulgurant, tot esplendor i veritat, sostenint amb els braços oberts i un somriure de bandarra la veritat de les xifres, la quantificació fidel de l’evidència econòmica de l’Estat al qual pertanyem. Tothom ha vist el que ja sabíem des de fa temps, sí, el que aprenen tots els estudiants d’econòmiques el primer dia de classe, després d’assabentar-se d’on són els lavabos i la cafeteria de la facultat.
Flip-flopping
En el moment pel qual passem, la política s’assembla cada cop més a una estratègia de màrqueting. Es tracta de captar adeptes o clients cap a les pròpies posicions, mitjançant missatges atractius suficientment amplis per a no fraccionar unes masses que es vol seduir en la seva totalitat, sense arriscar-se a emetre consignes, plans o...
La carn i la filosofia
Per raons estrictament antropològiques vaig acostar-me a la Ciutat de Mallorca. El motiu principal d’aquest escrit és donar fe de tot el que vaig arribar a veure de nuesa femenina en unes quantes hores de passeig estival, tot pels carrers més populosos de la capital de l’illa.
La cua del passaport
Si algú no té encara prou proves de la ineficàcia de la gestió pública quan aquesta està en mans de l’Estat o de qualsevol administració, que provi d’apropar-se a la comissaria de policia de Palma amb la intenció de fer-se qualsevol document, el d’identitat o el passaport. Vaig pagar la taxa corresponent per a l’emissió d’aquest darrer...
Tot rellegint el manifest
Resulta que no sabem llegir i que totes les alarmes que vam encendre són injustificades. Això almenys és el que diu Savater en un article on afirma que no hem entès res de res del que deia el manifest que ell mateix va promoure. Jo me’l vaig llegir moltes vegades, subratllant-lo de colors i anant a descobrir-ne els contrasentits (n’hi ha un mosquer), però, pel que es veu, va ser una feina inútil: em va enganyar la meva intel·ligència.
Espanyol i misèria
Un dels arguments més escoltats durant aquests dies pels autors del manifest a favor del castellà i els seus signataris és el de la puixança imparable de la llengua castellana. Que si la implantació que està agafant en els EUA en la última dècada, que permet a qualsevol que parli el castellà moure’s sense problemes a Nova York (això diuen)...
Els sopars d'estiu
Quan arriben aquestes dates, proliferen els sopars d’estiu. És un costum més o menys incomprensible, però totalment durador, almenys pel que es dedueix de la visió de les taules als restaurants i pel bulliciós panorama de les terrasses.
La Paca
Una de les imatges més belles de l’estiu sens dubte és la de la Paca, l’entranyable matrona de la droga illenca, i la seva filla, la Guapi . No em puc treure del cap l’estampa d’aquesta darrera gran fèmina, enfundada dins els seus pantalons de ciclista, estrets i definint-li unes cames paquidèrmiques, hipopotàmiques, rabassudes...
Can Picafort
Des de fa molts d’anys, tants quant en tinc, estiuejo a Can Picafort. És un lloc que podria ser agradable, amb les seves platges quilomètriques d’arenes rosses i pinassa retorçuda entre garballons, tamarells, cards i matolls, amb el seu passeig enrajolat i les seves places amples i assolellades, presidides per aquelles torrasses blanques...
El futbol plebiscitari
Durant aquests dies de fervor futbolístic he sentit nombroses nicieses. Per un canal de la televisió local mallorquina va sortir un senyor que considero un bon periodista, a qui ha contractat un noticiari per emetre les seves tan esmolades opinions. Es tracta d’un home intel·ligent, amb una gran capacitat de penetració en la realitat, amb bona ploma i enginy, amb intel·ligència i sorna.
Els assassins
Hi ha carnissers vestits amb perruca d’il·lustrat francès; hi ha genis peruans que no han estat capaços de compondre els assumptes més bàsics a casa seva però que vénen ara a posar ordre a casa del veïnat; novel·listes de dents grosses, divorciats de la tieta i casats ara amb la cosina, que fan com el vell Tolstoi...
Europa a la deriva
Després del ‘no’ d’Irlanda a la Unió Europea s’ha obert una capsa de trons. La negativa francesa no va aixecar tantes controvèrsies ni dubtes de futur, i això que els irlandesos són només uns quants milions en front dels 495 que formem tota la resta. El projecte europeu està estancat i no s’albiren horitzons renovats enmig d’un panorama...
Democràcia en xarxa
Internet és la nova plaça pública. El mite de la democràcia grega s’assenta sobre el paradigma de la representació directa, és a dir, que tothom participava, en pròpia veu, de la presa pública de decisions. Possibilitat inviable en el món en què vivim, on, almenys en teoria, elegim els nostres representants, una mena de delegats en qui confiem...
Universitat youtube
Les pàgines d’aquest mateix diari publicaven un article on es feien ressò de la següent estadística: un 70% dels estudiants de la UIB reconeixen haver plagiat treballs gràcies a Internet. Des de l’aparició de la xarxa a les nostres vides que ha canviat d’una manera dràstica la relació amb la cultura i el coneixement. Internet ens ho ha posat tot molt fàcil...
Rasputin a Calvià
Tots ens recordem del cas Rasputin. Va ser l’any 2004 quan Matas i els seus amigots van fer-se els campions passejant-se amb pompositat tsarista pels carrers de Moscou, anant de cabarets de luxe, gaudint dels favors remunerats de meretrius de molta dignitat. El prostíbul on dansaven les dones que van poder tastar els nostres...
Tolerància zero
Tots els conceptes tenen la seva història. Des de fa uns temps que venim sentint la matraca de la ‘tolerància zero’ aplicada a molts àmbits distints: tolerància zero a la violència domèstica, a l’escolar, a les infraccions de trànsit, fins i tot Zapatero va demanar-la enfront dels piquets en la vaga de transportistes de la setmana passada. ¿Però, d’on sorgeix aquesta idea?
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge
- Fermin Muguruza: «No siguis capsigrany i som-hi! Anem tots i totes a l'Acampallengua!»