Jordi Caldentey
Milers d'espelmes amb en Jaume Sastre pel diàleg
Prometeren 'libre elección de lengua'. Convençuts que tothom compartia amb ells l'odi a la llengua que hem heretada dels nostres pares, padrins i repadrins, feren fer la triada per molt que això comportàs la segregació lingüística a les nostres escoles.
Ara és hora d'estar alerta
Arran de l'abdicació del rei d'Espanya, ara, tant aquí com al Principat com a València, torna haver-n'hi d'il·lusionats amb la idea d'una tercera República espanyola. I s'hi il·lusionen amb tota la seva bona fe. Però que vagin alerta. Facem memòria.
Avançam
D'ençà que don José Ramón es va posar a perseguir paranoicament la llengua que els mallorquins hem apresa de les nostres mares, padrines i repadrines durant vuit segles, d'ençà que va entrar de president, no m'he cansat de repetir una vegada darrere l'altra que la majoria absoluta que va treure no era deguda al seu odi al nostre idioma.
Contra la treva trampa, tothom a votar!
Quan posaren la TDT, va resultar que, els canals de televisió en espanyol es multiplicaren. En canvi els canals en català, segons el territori, o augmentaren una misèria, o es mantingueren o, fins i tot, es reduïren. Naturalment, ‘por cuestiones técnicas’.
Jaume Sastre: perseverança, fermesa i patriotisme
D'ençà que n'Aznar, l'any 2000, va treure la majoria absoluta, la dreta nacionalista espanyola va decidir que Espanya no tan sols no seria l'Estat de la llengua catalana -ni de la basca- tant com ho és de la castellana, sinó que l'assumiria com objectiu a abatre, com una nosa a eradicar. Això mateix va decidir amb les institucions autonòmiques.
#defensauloandalús?#
Si provau de fullejar la segona edició de l'obra 'Dialectología Española', de n'Alonso Zamora, publicada per l'editorial Credos, de Madrid, que repassa damunt-damunt les diferències que hi ha entre els dialectes de l'espanyol, tant els de la Península com els de Sudamèrica, podreu divertir-vos de valent una estona afigurant-vos com haurien de redactar i llegir el castellà en els informatius de cada regió hispanoparlant si al partit nacionalista espanyol que du idea de fer-los en salat en el seu canal de propaganda política a les Balears li pegàs la mateixa quimera amb el castellà d'aquelles regions.
Article sal morro
Els qui no 'adoram' l'article salat sinó que el feim servir, sabem que, per molt que 'salem', faríem el ridícul si provàvem de dir mai 'es Mallorca' o 'es Barça' en lloc d'el Mallorca' o 'el Barça'. Que faríem riure si dèiem 'a ses deu davant sa Seu' en lloc de 'a les deu davant la Seu'. Sabem que no és la mateixa cosa 'es cel' (que és un color) que 'el cel' (que és el firmament i el contrari de l'infern). Igualment, maldament 'salem', de quan ens aixecam fins que ens colgam, sempre deim 'el món', 'la mare de Déu', 'el bon Jesús', 'el Papa', 'el rei', 'la reina', 'el bisbe', 'la mar', 'peres de la nau', 'herbes de la roca', 'a la llarga', 'a la curta', 'a l'aire', 'seure a la fresca',...
La catalanitat de l’article salat
Si pegau una ullada al mapa que adjunt a aquest article, hi veureu, al nord-est del Principat, dues clapes pintades de vermell, que són les zones on, encara avui, és viu l’article salat. La de més amunt és Cadaqués. I la trinxa de més avall correspon als pobles de Begur (topònim que, per cert, és llinatge molt freqüent a Menorca), Palafrugell, Llofriu, Mont-ras, Els Masos de Pals, Palamós, Castell d’Aro, Vall-llobrega, Sant Feliu de Guíxols, Tossa i Lloret de Mar. Al sud de València, hi ha una altra clapa pintada de vermell, que correspon al poble de Tàrbena, on també fan servir l’article salat.
Coratge civil i aprovat general contra la venjança dels talibans
A les societats amb tradició democràtica, els ciutadans, el dia de les eleccions, voten qui és que ha de governar. I, els tres anys i tres-cents seixanta-quatre dies restants, els ciutadans, amb la seva participació activa en la vida pública, diuen de quina manera els votats han de governar. En canvi, a les societats que no en tenen, de tradició democràtica, la minoria enquistada en el poder fa comparèixer a les urnes un dia cada quatre anys els electors a amollar la papereta dins l’urna i procura que, fins al cap de quatre anys, la gent no es fiqui en política, se’n decanti i que pagui, calli i miri.
Empresa i pàtria
Ve de nou veure com el procés de destrucció i de reconstrucció del nostre país varia segons les regions de què parlam. A la regió continental de l'antic regne de Mallorca, l'actual Catalunya Nord, la llengua catalana s'ha acostat perillosament a l'extinció, tot i que ara, a poc a poc, s'hi comença a recobrar.
Visca l'Europa dels pobles i de les persones!
Ahir va tenir lloc a Brussel·les una manifestació de devers 3.500 europeus de diverses nacionalitats, principalment bascos, escocesos, catalans i flamencs, a favor del dret dels pobles a l'autodeterminació.
Història d'un espoli, un vídeo impactant
Si pegau una ullada al documentadíssim vídeo històric de YouTube titulat 'Història d'un espoli, Illes Balears' veureu com, amb el desembarc del 1715 de les tropes del rei d'Espanya Felip V, va tenir lloc invasió militar del Regne de Mallorca, fet que va dur per resultat la imposició del Decret de Nova Planta, que va suposar la nostra annexió de facto a Castella i que va consistir entre d'altres en l'abolició de les nostres institucions històriques, i la imposició de l'espanyol.
La presidenta Munar, trofeu de caça del règim bipartidista
Heu vist de quina manera ha aconseguit l'actual entrunyellat polític, mediàtic, judicial i policial fer passar na Maria Antònia Munar com el reverend dimoni?
El neofranquisme ja envesteix contra els nostres Drets Civils
Davant la fermesa de la societat civil del Principat a autodeterminar-se enguany mateix i d’una manera netament i absolutament pacífica i democràtica, el govern d’Espanya no sap què ha de fer per provar de desbaratar la convivència en aquella regió entre les diverses comunitats lingüístiques que hi conviuen i, de rebot, fer desencarrilar així el procés cap al restabliment de la independència d’aquell territori.
#defensamlodel'amo demadrid
En públic aniran ben alerta a dir-ho però es veu que, en privat, manegen qualque sondatge d'intenció de vot que els comença a llevar les rialles. Ensumen cosa que no els agrada. Si no, quina explicació té que ara, de cop i volta, comencin a bravejar 'lo nostro', a cercar fer creure que són 'el PP de sempre' i a penjar sobrassades devora l' anagrama del seu partit?
Qui som? D'on venim? Cap a on anam?
Avui fa una setmana que celebraren a Barcelona el cinquantè aniversari de la publicació del llibre d'en Francesc Candel 'Els altres catalans', una obra que reflexionava obertament sobre el fenomen de la immigració espanyola en el Principat. En Candel va inventar una denominació referida a aquella gent, "els altres catalans", que va tenir una gran acceptació i que va fer forat.
Traurem profit del quadrienni negre?
En aquests moments en què el partit ultranacionalista espanyol desplega a les Balears la Solució Final lingüística, cultural i institucional que té programada per imposar en el Principat i a tots els racons de la Nació totd'una que en tindrà ocasió, detect dues tendències entre la població no renegada de Mallorca. Dues tendències contraposades, una de positiva i una de negativa.
Alerta amb el 'show' de la infanta borbona
Aquest dissabte tothom anava cul alt per veure arribar la infanta borbona als jutjats. Tothom anava endarrer de veure si hi davallaria a peu o en cotxe. El periodisme, tant el local com l'estatal, n'ha fet un llepadits tota la setmana.
El neofranquisme no amaga que cosa amaga
Quan, amb el Pla Marshall, es va haver reconstruït Europa dels estralls causats per la II Guerra Mundial, hi havia dos estats occidentals del nostre entorn mediterrani que presentaven unes desigualtats de desenvolupament econòmic entre el nord i el sud dels seus respectius territoris. Eren França i Itàlia. Aquests dos estats es proposaren anivellar aquelles diferències mirant de posar al dia el sud amb els beneficis fiscals que treien del nord.
Mangarrufes bilingüistes en els Premis Ciutat de Palma
D'ençà que comanda la dreta nacionalista espanyola tant al Consolat com a l'Ajuntament de Palma, no els hem vist dur a terme una sola iniciativa que obligui, ni tan sols insti ni suggeresqui, la bilingüització ni la trilingüització de cap àmbit de la vida social que funcioni en monolingüisme espanyol. Els heu vists fer res per trilingüitzar ni bilingüitzar qualque jutjat, o sala de cine, o cap comissaria de policia, o cap consulta d'hospital públic de les moltes en què els drets individuals dels mallorquins a la lliure tria de llengua hi estan abolits completament? No! Ben alerta!
- Impugnaran tres convocatòries de l'Ajuntament de Palma perquè vulneren els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants
- Exigeixen a Educació que «deixi de discriminar els docents amb alguna discapacitat» i faciliti la seva integració als centres
- Convoquen una concentració contra el Pla de segregació lingüística del Govern
- Demanen a la Fiscalia que investigui el Govern per presumpta prevaricació urbanística
- Més de 60 entitats se sumen a la manifestació de dissabte a Palma per l'habitatge