algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
21°

Qui som? D'on venim? Cap a on anam?

3629

Avui fa una setmana que celebraren a Barcelona el cinquantè aniversari de la publicació del llibre d'en Francesc Candel 'Els altres catalans', una obra que reflexionava obertament sobre el fenomen de la immigració espanyola en el Principat. En Candel va inventar una denominació referida a aquella gent, "els altres catalans", que va tenir una gran acceptació i que va fer forat.

Dos dies abans, en Bartomeu Mestre, en Balutxo, publicava en el seu bloc un document de crida al debat i a la reflexió, que podeu llegir en aquest enllaç, en què posa damunt la taula la qüestió d'uns altres catalans, si més no d'una altra gent, que hem tingut històricament, com prova documentadíssimament en Tomeu, un nom ben clar, ben fix i ben concret però hem perdut degut a les circumstàncies històriques de la nostra divisió interna, fomentada en tot moment pel domini hispanofrancès damunt la nostra Nació.

En el Principat tothom té clar que el gentilici 'català', dels anys seixantes del segle passat ençà, és tornat flexible i que abriga, a més de la gent que s'hi havia identificat fins llavors, la nova població que s'ha establert entre els Pirineus i el delta de l'Ebre aquest darrer mig segle. Ara bé: l'estat caducat de les autonomies, successor de l'estat franquista, ha procurat que ni aquell gentilici històric ni cap altre de modern alternatiu anomeni conjuntament les regions que compartim la mateixa llengua catalana i els mateixos orígens nacionals històrics.

En el seu detalladíssim document, en Tomeu aporta un enfillall impressionant de documentacions històriques de totes les èpoques que demostren que, malgrat la pluralitat de regnes que formaven la Corona catalanoaragonesa, el gentilici 'català' i el topònim 'Catalunya' abrigava tot el poble catalanoparlant. En Tomeu desempolsa un seguit que no acaba mai de testimonis històrics que demostren el significat supraregional que han tingut el gentilici 'català' i el nom 'Catalunya' malgrat que la historiografia espanyola i la francesa hagin fet de tot i molt per censurar-ho, amagar-nos-ho i esborrar-ho de la nostra memòria col·lectiva.

Pertany al terreny de la història ficció afigurar-nos com ens hauríem anomenat conjuntament si no haguéssim patit els projecte borbònic d'eliminar la plurinacionalitat que tenia el concepte 'Espanya' amb la Monarquia Hispànica i de substituir-la pel projecte de la nostra annexió i assimilació total a Castella. S'hauria reduït, com ha passat sota el domini hispanofrancès, el significat de 'català' i de 'Catalunya' al territori situat entre l'antic Regne de València i els Pirineus? Ens hauríem dotat d'un nou gentilici supraregional comú? Quin? Tal volta 'llemosins'? En coherència amb el gentilici, hauria sortit un topònim que se'n derivàs, com 'Llemosínia' o qualcun de semblant? O, més probablement, hauríem conservat els noms de 'catalans' i de 'Catalunya' per a tota la Nació? Hauria anat sortint un nom regional diferent per a designar l'actual regió administrativa espanyola que va dels Pirineus al Delta de l'Ebre?

Si l'Estat espanyol hagués cregut mínimament en la Constitució del 1978 vigent i les autonomies que se'n deriven, qui sap si hauríem pogut reconstruir les nostres tres regions principals -les actuals Balears, Catalunya i València- i qui sap si hauríem anat confluint de cap a un projecte unificador. Però Espanya no ha cregut mai en les seves autonomies. L'esquerra espanyola no hi creu, tot i que procura no dir-ho. En canvi, la dreta nacionalista espanyola no se n'amaga, com demostra ara que pot actuar amb les mans desfermades. Espanya ha anat ben alerta a permetre mai que les seves 'autonomías' fossin autònomes de veres. I, sense autonomia financera, no hi ha autonomia política. D'autonomia financera, Espanya només n'ha tolerada al País Basc Occidental i a Navarra. A les regions històriques de l'antiga Corona catalanoaragonesa, ni parlar-ne! Per afegitó, Espanya sempre ha usat les autonomies per a distanciar políticament, culturalment, sentimentalment i, fins i tot, lingüísticament, Catalunya-regió, València i les Balears. En són una prova els invents postissos que ha ideat per al sabotatge al nostre idioma comú: català 'light', 'lapao', 'valenciano', 'mallorquín', 'menorquín', 'ibizenco' i tot aquest ridícul repertori d'esperpents que no són més que el resultat tragicòmic d'aquest projecte disgregador de la nostra nissaga a què ens voldria menar el fracassat estat de les autonomies.

Ara que s'acosta l'era post autonòmica, no tenim més remei que fer un pensament i perdre la por de dir les coses pel seu nom. Per molt regionalistes que siguem, precisament perquè som regionalistes sincers i desitjam el millor escenari nacional per a la nostra regió insular, per a les nostres regions insulars, per a les nostres benvolgudes Illes Balears, precisament per això, cal que posem fil a l'agulla cap a un projecte nacional que sí que cregui en la confluència de diverses regions històriques autònomes. Autònomes de veres. L'Espanya preborbònica hauria pogut ser aquest escenari, com ho era l'antiga Corona catalanoaragonesa. Però dels Decrets de Nova Planta ençà, l'Estat espanyol ha fet anar en orris tot projecte plurinacional. Davant l'era post autonòmica en què entram, si de veres desitjam una Mallorca realment mallorquina, autònoma, pròspera, madona dels recursos econòmics que genera, hem de començar a pensar en nous escenaris.

I qualsevol nou escenari no es pot fonamentar damunt el desconeixement general dels nostres orígens i de les nostres arrels. Damunt la censura històrica, no hi ha democràcia real ni hi podem construir cap regió ni cap país. Ni en aquestes illes ni allà deçà la mar.

La tasca patriòtica de recerca i de divulgació d'en Tomeu Mestre i el debat a què ens convida sobre el nostre marc nacional natural històric, sobre el nom que ha tingut i sobre el nom que ha de tenir constitueix un repte que no podem defugir. Una oportunitat històrica. Quina sort, ser-ne contemporanis i poder prendre'n part!

Jordi Caldentey

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente
Per INE, fa mes de 10 anys

"Gairebé la meitat (un 47%) dels que tenen entre 17 i 35 anys es diu simpatitzant nacionalista"


JAjaJjajajAJAjaJajajaJJA, JUASSSSSSSSSSSSSS, JUASSSSSSSSSSSSSS, JUASSSSSS, JojjojojoojJooJJO
ayayyyy ayyyyyy......jjjjjjjJajajjajaAJJjajaj JOjojojJJOJJJOJJJJ quemedesorinooooooooooo JajajJAjajajAJajjaj Juasssss juassssssss jojojjj jajjajaj ajj ajay mamá jojojojojjojajjajajajajj

ay
ay

ay
.
.
.
Esta sí que es buena....

Valoració:1menosmas
Per mallorquí, fa mes de 10 anys

Sempre mallorquins i espanyols!!!

Mai catalufos!!!

Valoració:0menosmas
Per quintacolumnista españolista, y del atleti, fa mes de 10 anys

@ Hi ha nervis dins la quintacolumna espanyolista.

Si, una nirviada.
Al paso que vais, a lo mejor para el año 2300 los pancas ya sois más del 10% de la población. ¿Qué haremos entonces?? OMG!!

TIc Tac tic tac

Valoració:0menosmas
Per Hi ha nervis dins la quintacolumna espanyolista., fa mes de 10 anys

Com més vells i tirant a la tercera edat, més espanyolistes.
Com més joves, més mallorquinistes, balearistes, catalanistes, independentistes.
Tenim un gran futur esplendorós per la refeta de la nostra Nació.
Hi ha molts de nirvis i cagarel·la dins la quintacolumna forastera botiflera espanyolista. El temps ens va a favor.
TIC TAC TIC TAC...

Valoració:3menosmas
Per una cucharita de realidad, fa mes de 10 anys

El sentimiento españolista ha aumentado significativamente en Balears en los últimos cuatro años, según se desprende de la última encuesta publicada por Quaderns Gadeso realizada en marzo a través de 900 entrevistas. De acuerdo a estos datos, el 18 por ciento de los encuestados en Mallorca aseguró sentirse "más español que balear", frente al 5 por ciento que optó por esta posibilidad en el sondeo efectuado en abril de 2007. Se trata de un incremento importante, que se suma al 7 por ciento que se considera "sólo español", aunque en este caso el porcentaje en Mallorca ha disminuido en siete puntos con respecto a hace cuatro años.
Las causas de este aumento, según Gadeso, se deben a una "percepción de mal funcionamiento de la administración autonómica" en un contexto de crisis económica. Así, en el conjunto de las islas se ha producido un incremento de quienes se sienten sólo españoles o más españoles que baleares, a la vez que ha descendido el sentimiento más autonomista, reflejado en un 7 por ciento que se declara sólo balear y un 15 por ciento que se considera más balear que español.

No obstante, la mayoría de los encuestados (el 55 por ciento) se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo del año 2007 que se repite en toda la Comunidad Autónoma. Eivissa es la isla con mayor sentimiento españolista, con un 30 por ciento que se considera sólo españoles o más españoles que insulares. En cambio, Menorca presenta el perfil más autonomista, con un 30 por ciento que se declara sólo balear o más balear que español. Por edades, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65, mientras que el sentimiento más españolista se encuentra sobre todo entre los ciudadanos de 30 a 65 años.
Teniendo en cuenta el partido al que los encuestados votaron en las elecciones autonómicas de 2007, los votantes socialistas son los que se declaran en mayor medida tan españoles como baleares (el 61 por ciento de los encuestados), seguidos por los del PP (el 58 por ciento).
El mayor porcentaje de los que se consideran sólo españoles o más españoles que baleares se encuentra entre los encuestados que votaron al Partido Popular, con un 35 por ciento frente al 17 por ciento de los votantes del PSOE en las autonómicas de 2007.
Los que votaron al Bloc o a la extinta UM se sitúan en el otro extremo, con un nulo sentimiento españolista. En el caso del Bloc se detecta el mayor sentimiento autonomista, con un 43 por ciento de sus votantes que se define como "sólo balear" y un 27 por ciento que se considera "más balear que español"
Además, la mayoría de los encuestados se siente más identificada con su propia isla que con Balears y sólo un 1 por ciento de los mallorquines y menorquines apuestan por los Països Catalans, una opción que en el caso de las Pitiüses no atrae a ninguno de los encuestados.


Las claves:

PORCENTAJE
El 18% más español que balear
El 18% de los encuestados asegura sentirse "más español que balear", frente al cinco por ciento que optó por esta opción en el sondeo de 2007.

IDENTIDAD
La mayoría se siente tan español como balear
El 55% de los encuestados se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo que se realizó en 2007. Eivissa es la isla con más sentimiento españolista, mientras que Menorca es la más autonomista, de acuerdo con los resultados de la encuesta de Gadeso.

EDADES
Los encuestados de 30 a 65 años, los más españolistas
Los encuestados de 30 a 65 años son los que se consideran en mayor medida españoles antes que baleares. En cambio, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65.

Pica? Pues a rascarse.

Buenos días, pancas. Bienvenidos a la realidad.

Valoració:1menosmas
Per Contra el fanatisme, números i estatístiques, fa mes de 10 anys

Creix l'independentisme-nacionalisme-regionalisme a les illes segons Institut Balear d'Estudis Socials.
La meitat dels balears que tenen entre 17 i 35 anys en són simpatitzants. Un 44% dels mallorquins de fora de Palma i la major part dels ciutadans d’esquerres, també. Però després bona part d’ells s’acaben abstenint o votant altres partits.
El perfil predominant és de la Part Forana i d'esquerres entre els votants i simpatitzants nacionalistes i regionalistes de Balears. Una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) posa de manifest que els simpatitzants nacionalistes són, sobretot, més d'esquerres i més joves que els votants i, precisament per això, no totes les simpaties s'acaben convertint en vots, sinó que se'n perden molts en l'abstenció o van cap a altres formacions.
L'estudi analitza el perfil sociològic dels nacionalistes (s'hi inclouen també els regionalistes) a les Illes Balears. I ho fa distingint entre simpatitzants, que contesten l'enquesta situant-se en l'eix nacional com a nacionalistes o regionalistes, i votants, que admeten que si demà hi hagués eleccions votarien nacionalista o regionalista. Els primers són el 36% dels ciutadans i els segons, el 16%.
El sondeig mostra que entre els nacionalistes hi ha lleugerament més homes que dones i, sobretot, més joves que gent gran. Tant entre els simpatitzants com entre els votants, el nínxol d'edat més important és el que va dels 17 als 35 anys. Com més edat, menys persones s'identifiquen com a nacionalistes. I el segment de majors de 65 anys acaba sent minoritari.
Això pot voler dir que les darreres generacions tenen un major sentiment nacional i es podria augurar un major pes de les formacions nacionalistes en el futur. Però també podria voler dir que, a mesura que un es fa gran, adopta posicions més conservadores i, per tant, la imatge fixa que mostra l'enquesta es mantindria.

En qualsevol cas, és en el segment de menor edat en què s'aprecia una gran diferència entre simpatitzants i votants nacionalistes. Gairebé la meitat (un 47%) dels que tenen entre 17 i 35 anys es diu simpatitzant nacionalista, però només un 18% admet que els vota. Això s'explicaria, sobretot, pel gran pes de l'abstenció entre els joves. Poden mostrar preferències polítiques, però molt pocs voten. Iaixò fa que partits com PSM-IV-ExM o Esquerra no acabin transformant en vots tot el seu electorat potencial.
Aquesta, però, no és l'única diferència entre votants i simpatitzants nacionalistes. També se n'aprecien en la ubicació geogràfica. La majoria de votants i simpatitzants són de la Part Forana de Mallorca. Gairebé la meitat dels partforaners (un 44%) es creuen nacionalistes i la meitat d'aquests (un 23%) voten en funció d'això. El pes, per tant, dels nacionalistes a la Part Forana és superior a la mitjana de Balears (del 36% de simpatitzants i del 16% de votants). Però a Menorca, el pes dels simpatitzants és també molt alt (són el 41% dels ciutadans) i, en canvi, només voten nacionalista un 15% (per sota de la mitjana de Balears). Aquesta gran diferència, entre votants potencials i vots reals, es podria explicar per la presència de pocs partits en aquest aspectre (PSM i Unió Menorquina) i per la interacció d'altres criteris de vot.

Valoració:-2menosmas
Per contra el fanatismo CATeto, números y estadísticas, fa mes de 10 anys

El sentimiento españolista ha aumentado significativamente en Balears en los últimos cuatro años, según se desprende de la última encuesta publicada por Quaderns Gadeso realizada en marzo a través de 900 entrevistas. De acuerdo a estos datos, el 18 por ciento de los encuestados en Mallorca aseguró sentirse "más español que balear", frente al 5 por ciento que optó por esta posibilidad en el sondeo efectuado en abril de 2007. Se trata de un incremento importante, que se suma al 7 por ciento que se considera "sólo español", aunque en este caso el porcentaje en Mallorca ha disminuido en siete puntos con respecto a hace cuatro años.
Las causas de este aumento, según Gadeso, se deben a una "percepción de mal funcionamiento de la administración autonómica" en un contexto de crisis económica. Así, en el conjunto de las islas se ha producido un incremento de quienes se sienten sólo españoles o más españoles que baleares, a la vez que ha descendido el sentimiento más autonomista, reflejado en un 7 por ciento que se declara sólo balear y un 15 por ciento que se considera más balear que español.

No obstante, la mayoría de los encuestados (el 55 por ciento) se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo del año 2007 que se repite en toda la Comunidad Autónoma. Eivissa es la isla con mayor sentimiento españolista, con un 30 por ciento que se considera sólo españoles o más españoles que insulares. En cambio, Menorca presenta el perfil más autonomista, con un 30 por ciento que se declara sólo balear o más balear que español. Por edades, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65, mientras que el sentimiento más españolista se encuentra sobre todo entre los ciudadanos de 30 a 65 años.
Teniendo en cuenta el partido al que los encuestados votaron en las elecciones autonómicas de 2007, los votantes socialistas son los que se declaran en mayor medida tan españoles como baleares (el 61 por ciento de los encuestados), seguidos por los del PP (el 58 por ciento).
El mayor porcentaje de los que se consideran sólo españoles o más españoles que baleares se encuentra entre los encuestados que votaron al Partido Popular, con un 35 por ciento frente al 17 por ciento de los votantes del PSOE en las autonómicas de 2007.
Los que votaron al Bloc o a la extinta UM se sitúan en el otro extremo, con un nulo sentimiento españolista. En el caso del Bloc se detecta el mayor sentimiento autonomista, con un 43 por ciento de sus votantes que se define como "sólo balear" y un 27 por ciento que se considera "más balear que español"
Además, la mayoría de los encuestados se siente más identificada con su propia isla que con Balears y sólo un 1 por ciento de los mallorquines y menorquines apuestan por los Països Catalans, una opción que en el caso de las Pitiüses no atrae a ninguno de los encuestados.


Las claves:

PORCENTAJE
El 18% más español que balear
El 18% de los encuestados asegura sentirse "más español que balear", frente al cinco por ciento que optó por esta opción en el sondeo de 2007.

IDENTIDAD
La mayoría se siente tan español como balear
El 55% de los encuestados se sienten tan españoles como baleares, en un porcentaje similar al del sondeo que se realizó en 2007. Eivissa es la isla con más sentimiento españolista, mientras que Menorca es la más autonomista, de acuerdo con los resultados de la encuesta de Gadeso.

EDADES
Los encuestados de 30 a 65 años, los más españolistas
Los encuestados de 30 a 65 años son los que se consideran en mayor medida españoles antes que baleares. En cambio, los que más "baleares" se autodefinen son los menores de 29 años y los mayores de 65.

Pica? Pues a rascarse.

Buenos días, pancas. Bienvenidos a la realidad.

Valoració:-2menosmas
Per mallorquina, fa mes de 10 anys

Jo no vull ser espanyola.
No vull que españistan robi cada any 3.500 milions d'euros a ses Balears.

Valoració:-1menosmas
Per contra el fanatisme, números i estatístiques, fa mes de 10 anys

Creix l'independentisme-nacionalisme-regionalisme a les illes segons Institut Balear d'Estudis Socials.
La meitat dels balears que tenen entre 17 i 35 anys en són simpatitzants. Un 44% dels mallorquins de fora de Palma i la major part dels ciutadans d’esquerres, també. Però després bona part d’ells s’acaben abstenint o votant altres partits.
El perfil predominant és de la Part Forana i d'esquerres entre els votants i simpatitzants nacionalistes i regionalistes de Balears. Una enquesta de l'Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) posa de manifest que els simpatitzants nacionalistes són, sobretot, més d'esquerres i més joves que els votants i, precisament per això, no totes les simpaties s'acaben convertint en vots, sinó que se'n perden molts en l'abstenció o van cap a altres formacions.
L'estudi analitza el perfil sociològic dels nacionalistes (s'hi inclouen també els regionalistes) a les Illes Balears. I ho fa distingint entre simpatitzants, que contesten l'enquesta situant-se en l'eix nacional com a nacionalistes o regionalistes, i votants, que admeten que si demà hi hagués eleccions votarien nacionalista o regionalista. Els primers són el 36% dels ciutadans i els segons, el 16%.
El sondeig mostra que entre els nacionalistes hi ha lleugerament més homes que dones i, sobretot, més joves que gent gran. Tant entre els simpatitzants com entre els votants, el nínxol d'edat més important és el que va dels 17 als 35 anys. Com més edat, menys persones s'identifiquen com a nacionalistes. I el segment de majors de 65 anys acaba sent minoritari.
Això pot voler dir que les darreres generacions tenen un major sentiment nacional i es podria augurar un major pes de les formacions nacionalistes en el futur. Però també podria voler dir que, a mesura que un es fa gran, adopta posicions més conservadores i, per tant, la imatge fixa que mostra l'enquesta es mantindria.

En qualsevol cas, és en el segment de menor edat en què s'aprecia una gran diferència entre simpatitzants i votants nacionalistes. Gairebé la meitat (un 47%) dels que tenen entre 17 i 35 anys es diu simpatitzant nacionalista, però només un 18% admet que els vota. Això s'explicaria, sobretot, pel gran pes de l'abstenció entre els joves. Poden mostrar preferències polítiques, però molt pocs voten. Iaixò fa que partits com PSM-IV-ExM o Esquerra no acabin transformant en vots tot el seu electorat potencial.
Aquesta, però, no és l'única diferència entre votants i simpatitzants nacionalistes. També se n'aprecien en la ubicació geogràfica. La majoria de votants i simpatitzants són de la Part Forana de Mallorca. Gairebé la meitat dels partforaners (un 44%) es creuen nacionalistes i la meitat d'aquests (un 23%) voten en funció d'això. El pes, per tant, dels nacionalistes a la Part Forana és superior a la mitjana de Balears (del 36% de simpatitzants i del 16% de votants). Però a Menorca, el pes dels simpatitzants és també molt alt (són el 41% dels ciutadans) i, en canvi, només voten nacionalista un 15% (per sota de la mitjana de Balears). Aquesta gran diferència, entre votants potencials i vots reals, es podria explicar per la presència de pocs partits en aquest aspectre (PSM i Unió Menorquina) i per la interacció d'altres criteris de vot.

Valoració:-1menosmas
Per mallorquí, fa mes de 10 anys

Jo no vull ser català.

jo no vull que els Pujos em robin

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 6
Siguiente